Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Adéu al 2013, l'any post-apocalíptic.

Imatge
No em cansaré mai de dir que vaig sobreviure a l'apocalipsi Maia. I és que no n'hi ha per menys: tenim totes les travesses en contra! Els Maies, que sabien tant de tot, que anaven avançats al seu temps, que eren els amos i senyors de la seva època... prediuen que morirem. Tots. I aquí estem; donant guerra. I de quina manera. Si jo fos omnipresent, omnipotent i omniscient... seria un desastre. Però imaginem per un moment que algú així, algú tan perfecte existís i hagués de jutjar-nos a tots, com a espècie. Sabeu quin seria el resultat?

Més dolços de Nadal i notícies estil fan-boy

Imatge
Guten Morgen, みんな-さん! Com estem?! Farcidets a rebentar?! Us surten els canelons pel nas? Els torrons per les orelles? Sueu sopa de galets per tots i cadascun dels porus del vostre cos? Heu començat a alimentar-vos per osmosis?! Per fotosíntesis?! Que maco és el Nadal, eh? Família i menjar i un senyor gras, vestit de vermell, que ens porta regals sense demanar res a canvi; es faria d'or si decidís crear un partit polític. Jo el votaria! És clar que, amb l'ampli ventall d'opcions que tenim actualment, qui no? Bé, després d'aquesta "out of the blue"  introducció, podem seguir amb els temes que ens ocupen en aquest glaçat matí de Desembre.

Per Nadal, postres de la Mare

Imatge
Tubercles del món, com deia una mica més amunt, avui toquen postres Made in Mare Tubercle. La mateixa història cada Nadal. Aquest any, però, no ha fet falta forn. I això són bones notícies! Si no necessito el forn, les postres han de sortir bé sí o sí, no? No us molesteu en pensar la resposta, ja us ho dic jo: NO! Dius que et falla el forn, eh? Cap problema, que quan hagis de muntar la nata, ja es tallarà, ja. Tot sigui no poder fer unes postres decents... La idea d'aquest any era fer una mousse. Però no una mousse de xocolata, o de llimona, que són les típiques. No, jo haig d'innovar. I sembla que mai aprenc la lliçó: la mà negra em té en el seu punt de mira i no em deixa cuinar en pau. Sé que, sigui el que sigui que pretengui fer, em sortirà tirant a malament... però no hi ha manera, jo hi insisteixo. Tossuda fins al final. Després veus les meravelles que circulen per Internet i t'entra una depressió post-part que no toca. Deia que volia fer una mousse. Però el kar

L'home de Cro, l'home de ma, l'home de nyó... l'home de Cromanyó, ei!

Imatge
... l'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro cola-aat! L'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro colat!... Eeeeeeeeeeeei! Bon Nadal, Tubercles! Un any més, la Mare celebra amb vosaltres aquestes festes tan nostres i tan cosmopolites arreu del món! Us desitjo de tot cor que tingueu uns dies tranquils, divertits, relaxants, únics... i que descanseu, tan com pugueu, que aquest 2013 ha estat llarg i, qui més qui menys, ha tingut els seus maldecaps. Afortunadament, aquesta vegada no hem de fer front a un món post-apocalíptic... ara que, tal i com estan les coses, quasi que una extinció en massa potser ens faria bé i tot. Whatever, alegria. alegria, que aquests dies són per compartir bons moments i regalets, regalets everywhere! Que sona consumista, dieu? Bé, potser una mica. Però què voleu que us digui, a tothom li agrada rebre quelcom. I si és quelcom necessari, millor. A mi, per exemple, St. Nicolau m'ha portat tot de coses que necessitava.

Senyores que...

Imatge
Escena surrealista del dia: estava tan tranquil·lament al metro, llegint un interessantíssim article sobre "Finite Elements Analysis" quan, de sobte, la senyora que tenia al seient del davant se'm queda mirant, m'assenyala els peus i em pregunta "Són còmodes?" . La meva cara de "què collons...?" devia ser un poema, perquè la senyora s'ha aixecat, s'ha assegut al meu costat i m'ha aclarit el dubte sense que ningú li demanés (crec que hagués pogut sobreviure amb la intriga T_T ) . Bé, com deia, que la senyora em diu "És que jo també m'he comprat aquestes botes que portes tu i volia saber... són còmodes? Vas a gust?" . I jo, que sóc molt meva, em trec un dels Kuramalars de les orelles (ah, sí, que això no ho havia explicat: pel meu aniversari, l'Ángela i la Txell em van regalar uns auriculars d'aquells que semblen un bolet en miniatura, aquells que t'entafores sense pietat dins el canal auditiu, amb una cara d&

I aquesta és sobre "com fer que sí amb el cap i mirar per la finestra mentre veus una gavina passar"

Imatge
Fa tantíssim temps que no em passo per l'editor de Blogger que, potser, ja s'ho han manegat bé perquè funcioni correctament sense provocar infarts cada vegada que actualitza la pàgina. Amb una mica de sort, no hauré d'enfilar-me massa per les parets (afortunadament; no crec que sigui un espectacle gaire maco de veure :S ) . Ara que, al ritme que porto, potser em surt més a compte llençar-me per la finestra, com molt sàviament m'han recomanat, ni més ni menys, que dos professors en qüestió de 10 anys! Yupi! A la tercera va la vençuda. Peticions aquí .

Entre torró i torró, una equació!

Imatge
Avui m'he passat la tarda fent res. Literalment. Tinc tanta feina, tants treballs i tants projectes pendents que he decidit tirar pel dret i ignorar les meves responsabilitats. Avui he estat mala estudiant, oh i tant! I qui en té la culpa? La Festa Major de la UAB. M'explico: si avui no s'haguessin congelat les classes a partir de les 13 hores, jo hauria assistit "Fòssils i Temps Geològic", hauria pres apunts i ara estaria passant-los a net. Però no, s'havia de celebrar la maleïda festa major. Conseqüències: després de tornar d'alemany i deixar la casa a punt per a inspecció, m'he enganxat al portàtil i m'he posat a fer feina... aviat, massa aviat. I m'he cansat. Ara ja no sé si seguir fent feina fins que m'agafi una embòlia i em quedi clavada a la cadira o deixar-ho estar i demà serà un altre dia. Bé, és evident que si sóc aquí desfogant-me la opció de treballar fins a esclatar ha estat declinada. Em sembla que això no em deixa en gaire

La vida és suggestió

Imatge
Ara fa uns dies, un parell de setmanes potser, la meva germana em proposava un experiment: escoltar (no mirar) un vídeo a YouTube, un que em deixaria amb el cul enganxat a la cadira. Li havien passat aquell mateix matí a classe i no va poder evitar fer-me'n partícip; a mi i a tota criatura vivent que hi hagués a casa. El vídeo en qüestió era un experiment psicològic sobre percepció. I com que em va agradar tantíssim, el vull compartir amb vosaltres (de perles com aquestes, n'hi ha arreu però és força difícil trobar-les; si ens les ofereixen, per què no agafar-les?) . Abans de res, però, heu d'estar ben atents a les instruccions ( que tampoc són moltes ) i a l'explicació: primer, busqueu uns auriculars. No cal que siguin última generació, n'hi ha prou que funcionin i aïllin el so del vídeo del so exterior. Segon, quan li doneu al play del vídeo, tanqueu els ulls. Heu d'estar totalment concentrats en el vídeo. I relaxats, sinó, perd la gràcia. No patiu, qu

Applied Biosystems: Ciència a YouTube

Imatge
Recordant els meus dies d'estudiant de biologia i, perquè negar-ho, les frikades que érem capaços de trobar per Internet, he volgut recuperar una cançó mítica per a la meva promoció; una cançó que ens va impactar a tots, tant aspirants a microbiòleg, fisiòleg, zoòleg, genetista, a tots. Va marcar un abans i un després: abans érem rarets però suportables, després, simplement, vam passar a ser l'ànima de la festa! (una mica com els va passar als savis que van comprar la batamanta) .  La cançó té un títol tant eloqüent com "The PCR Song" Però la PCR no ho és tot en aquesta vida! Els primers , el DNA desnaturalitzat, el buffer , els nucleòtids, la polimerasa, tot, TOT és necessari perquè la PCR surti perfecta. Però,els grans oblidats, aquells que sempre fan la feina bruta i que mai reben un miserable "Gràcies!", aquells que treballen com esclaus i, al final, se'ls dona una coça al cul i bon vent i barca nova... tots ells també mereixen un homena

Mikado

Imatge
Can you feel, can you feel, can you feel the...  Can you feel, can you feel, can you feel the... Momentum. Diu la llegenda que, eons enrere, aquest bloc era actualitzat de manera regular. Actualment, la llegenda s'ha convertit en mite. I tots sabem com falsos són els mites. Per tant, no en feu cas. Ni gota, perquè avui, la Mare, us porta notícies fresques. Que comenci el show.

Començo a notar que em falta l'aire.

Imatge
A tres dies i mig per començar les classes, i a deu per posar-me a full power , començo a sentir com alguna cosa dins meu s'expandeix, s'expandeix, s'expandeix... i com peti, malament. Tant ansietat m'està destrossant. Dimarts vaig anar a matricular-me a la UAB i us ben juro que ni el més experts dels mariners podria fer mai un nus tant enrevessat com el que tenia jo dins. Era com un pes mort a l'estomac. I el cabró s'autoalimentava del meu patiment: com més estona passava, més present el sentia. I el clímax va arribar quan, després de 30 minuts d'espera a Gestió Acadèmica, em confirmen que haig de parlar amb el tutor del màster primer; que necessito l'imprès de matrícula. En aquell moment, quan em vaig adonar que havia perdut el temps miserablement, l'ansietat que em perseguia des de les 7.30 del matí va prendre forces renovades i em va deixar la boca més seca que una travessia a través del Sahara. Evidentment, el quart d'hora que vaig esta

El futur es comunica amb mi... en forma de Pokemon.

Imatge
A veure, aquesta entrada us semblarà estranya. Enigmàtica. Estrafolària. Sorprenent. Insòlita. Extravagant. Inexplicable (molt, de fet) . Desconcertant (ui, si, això també) . Rara. Inusitada. Inversemblant. Increïble. Fora de lloc... i, a més, m'he quedat sense adjectius! Merda! No em jutgeu malament; les meves neurones comencen a sentir els efectes secundaris del futur màster. Els terciaris ja arribaran, ja... Com deia, el que estic a punt d'explicar és carnaza per a Cuarto Milenio . Oh i tant! I no els venc l'exclusiva perquè seria abusar dels pobres que, a diferència de mi, no estan rodejats de fenomens paranormals (essent jo mateixa el més paranormal de tots) . Doncs bé, tot comença divendres passat... sí, quasi una setmana. I què?! No importa el temps, el que interessa de debò és el contingut del meu crani de la notícia! Divendres, deia. Cap a mitja tarda. El moment perfecte per a fer-se un te i esperar que el Cosmos m'il·lumini amb la resposta a la pregu

Segur que no us interessa, però...

Imatge
... només amb aquest títol, ja he captat la vostra atenció. D'això se'n diu tenir " ganxo ". O " publicitat enganyosa ". Personalment, prefereixo dir-ne " confiança del consumidor ". I és que seguir llegint aquest bloc després de tant de temps i, tot i així, tornar-hi a caure un cop més, demostra que el producte és bo. O mínimament consumible. Com a mínim, no és un bloc mort, com sí els passa a moltíssims altres. Els motius? Tants com gotes d'aigua hi ha al mar. Des de a) He començat un bloc perquè és la moda i tinc la personalitat d'una col bullida , b) No m'interessa però és la moda moltíssim dur a terme un projecte sociològic basat en les interaccions interpersonals que es donen entre els usuaris d'un bloc, c) Començo un bloc amb molta il·lusió perquè és el meu projecte personal, una forma d'expressar el meu rebuig a aquesta societat absurda i desestructurada però acabo posant vídeos de reggeton i gadgets inútils que

Obriu bé els ulls, Tubercles, que aquesta entrada és quasi rodona.

Imatge
Quasi, quasi rodona, efectivament. Perquè, i segons el panell de control de Blogger (que no sol ser de fiar però passo d'anar entrada per entrada, comptant com una idiota) , això que esteu llegint, aquestes mateixes línies sobre les quals passegeu la vostra mirada formen, ni més ni menys, que l'entrada... 450 del bloc!! 450 entrades! Qui ho hauria dit que jo, tan reservada per unes coses i tan avorrida per unes altres, aconseguiria arribar a 450 entrades?! Qui?! Que aixequi  la mà, si és tan amable, perquè jo encara no m'ho crec. Doneu-me un any més... i en seran 500! Que fort. I tot, to, va començar amb això: " -Aquí comença una nova aventura - como diria Peter Pan. "

El dia que la Nalataia va decidir fer d'stalker online.

Imatge
Si bé el títol de l'entrada pot donar lloc a confusions, no sóc de les que, saltironejant alegrement, persegueix als altres en un intent no gaire ben aconseguit d'assetjament no desitjat. Les meves ànsies de sexual harassment es limiten a individus que no es poden queixar. Així és més fàcil, sense denúncies ni ordres d'allunyament. De fet, si algun tribunal amb mancança de neurones emetés una d'aquestes estranyes ordres que ningú compleix però que les altes esferes es capfiquen en aplicar (una bona castració com les d'abans i tres o quatre descàrregues elèctriques preventives al dia seria molt més efectiu... i lucratiu, que collons!) contra mi, el meu portàtil i jo tindríem un problema. I dels grossos. Afortunadament, els personatges de ficció són immunes al sistema judicial. 

En Yamada i les 7 Bruixes per 2nB no Fansub

Imatge
Bé, avui toca fer promoció dels meus companys d'equip. No sé quants de vosaltres coneixeu el terme "dorama" o, segons la saviesa popular, "el culebrón de la tarde" que aquí, i per majoria absoluta, és "El Secreto de Puente Viejo". Bé, aquest tipus de serials solen ser tirant a dolents, tant els d'aquí com els d'arreu. I per "arreu" vull dir Amèrica del Sud ja que, per sort o per desgràcia, tots els que arriben, tenen el seu origen en aquells estranys paisos. Doncs bé, al Japó tenen el seu propi gènere... i és un negoci rodó. De fet, aquí tenim els nostres serials propis però, en un acte de fe només comparable als miracles de Lourdes, tenim els sants pebrots de dir-ne "sèries de categoria". Pels gustos, els colors. Whatever. De dorames n'hi ha de tot tipus: per adolescents, històrics, de ciència-ficció, d'humor, etc. De tot, com a tot arreu. Però, i aquí és quan tot aquest post pren sentit, també es fan adapt

Pastís de xocolata calenta amb prunes

Imatge
Mooooooolt bon dia, Tubercles! Avui, i després de l'estranya entrada que vaig deixar caure per aquí a principis de setmana, la Mare us porta una d'aquelles històries que tant us agraden!! Desafortunadament, no és GranOtaku, encara que ja falta menys perquè pugueu tornar a gaudir de les meves extravagants palles mentals! No, no, aquesta vegada toca parlar de pastisos.

Si cregués en Déu, li demanaria un estiu perenne fins l'agost del 2014. Però Llucifer no fa aquest tipus de favors.

Imatge
Dues setmanes, quasi dues setmanes m'ha costat posar-me al dia. De què? De tot. Vaig començar treballant el primer cap de setmana del mes i fins ahir, no vaig parar. Non-stop... he perdut el compte dels dies. Però bé, eh! encara aguanto d'una peça. A veure si dic el mateix d'aquí dos mesos... un suïcidi a llarg termini, en teniu la meva paraula. Arribaré a l'agost del 2014? Apa, screenshot nou. A veure quan triguin les fan-stalker a canviar la cara de la Gou per les seves xD. Però mira, jo que me n'alegro... de la estampa, vull dir.  No és tan gay com podria ser, que ja és dir molt. A mi m'agrada. Ara tinc feina acumulada per tot arreu: exposicions temporals pendents, pel·lícules per veure, anime a dojo, traduccions eternes, correccions sense fi i, per sobre de tot, conservar la meva ment intacta, que ja és difícil de normal, ni imaginar-me vull com serà a partir d'octubre. Però, ei! sempre em quedarà la reclusió voluntària. I la porta de l'h

I tornem amb les captures gays: Free!

Imatge
Bé, si en el seu moment vaig decidir que les captures finals dels capítols de Kuroko no Basket eren dignes de ser mencionades, les de Free! tampoc es queden curtes (com és allò? "La intención es lo que cuenta"?) . Que a mi, personalment, me la porta bastant fluixa tot plegat, però si tenim en compte que són anime enfocats a satisfer les fantasies femenines, que algú m'expliqui per què s'apropen més al yaoi, si us plau. No hi tinc res en contra, paraula... però estaria bé que cuidessin una mica més de nosaltres, el públic femení. Ja que els anime d'harem i noies amb pits que desafien la Llei de la Gravetat ensenyen allò que tots els homes volen veure, que els costa fer captures finals amb més múscul i menys contacte físic entre nois? No crec que sigui tan complicat... només els han de separar una mica! Mig metre d'aire entremig i ja no seria gaaaaaaaay.  A mi, que el fanservice impliqui pectorals fregant-se... no em mola. I ja que parlem de nois que fan n

De Ponting amb la Nalataia

Imatge
Ahir deia que avui saltava, recordeu? Pensàveu que em faria enrere? Que no m'atreviria? Mwahahaha!! Mai, MAI us jugueu res en contra meva si es tracta de posar-hi collons: en tinc un bon parell. I dels grossos. He saltat. Ara que, el més divertit de tot plegat no ha estat el salt en sí, sinó el camí que m'ha tocat fer per pujar fins al pont penjant xD ... 25 metres de res. I sota els peus, bosc. Aquí, les gimnastes es preparen per la caiguda infinita. Pujades als arbres-escuradents, la tensió flota a l'ambient com els filaments de DNA pel nucli cel·lular...

De vacances amb la Nalataia

Imatge
Avui tinc ganes de xerrar pels colzes però el meu nivell d'inspiració és zero, així que potser acabeu amb diarrea mental. Si us serveix com a consol, jo estic així des de que vaig nàixer i no m'ha anat tant malament, hoyga! Però ja ho diuen, no? " Mal de muchos, consuelo de tontos ". I així ens va. Com l'anunci aquell estúpid dels bars: només a un publicista resident en aquest país de pandereta se li acudiria fer un anunci exaltant les meravelles dels bars. Que si no saps on buscar a algú, vés al bar! Que si estàs fins al capdamunt de feina, vés al bar! Que si les millors coses que ha fet la gent d'aquí, ha estat als bars! Com la Constitució! I ho diuen orgullosos!!! Passar el dia al bar és el millor invent des de... des de... la salsa bolonyesa envasada! Au, va! No és creïble. Als bars hi passa de tot... i res bo. Borratxos, baralles, màquines escurabutxaques, partits de futbol, sous que volen, lavabos putrefactes, salmonel·losis com Kalises: " ¡Para

Avui, treballant...

Imatge
... i demà, a aquestes hores, seré a la platja, amb el meu banyador nou, que ja era hora després de 6 anys. M'ha costat una eternitat decidir-me a comprar-me'n un de nou. De fet, quan em miro el vell i el veig prou sencer com per resistir un bon parell d'anys més, em pesen els euros que m'ha costat el nou... però tampoc és qüestió d'aguantar-lo fins que se'm desfaci a l'aigua, o acabaré muntant un bon espectacle xD

Un clavo saca otro clavo...

Imatge
... o això diuen. M'agradaria saber qui va ser el sàdic que va inventar aquesta expressió. perquè s'ha de tenir una ment molt malalta per anar dient aquestes coses. Però! Com a expressió té el seu sentit: no hi ha res més gratificant que soterrar les penes amb placebos substitutius: xocolata, alcohol, sexe salvatge, vandalisme descontrolat, mascotes, qualsevol recurs és vàlid. El meu, per exemple, serà gastar-me una pasta gansa en un màster. Sí, un altre. Això és com els tatuatges: un cop comences, ja no hi ha manera d'aturar-se. O això m'han dit. 

Estrenes de temporada a LlunaPlena no Fansub - Sant Joan 2013

Imatge
Aquí us deixo el tràiler amb les estrenes per aquesta temporada del fansub LlunaPlena no Fansub . N'hi ha algunes que són noves i d'altres que estan a punt a punt d'acabar. A veure si us animeu! Que passeu un bon dia. Ens llegim aviat!! I recordeu sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Ni us imagineu la quantitat de banners que tenim xDD

Biòloga o Filòloga - part 2: Pastissera

Imatge
Reprenent el tema dels meus futurs, però incerts, projectes laborals, avui li toca el torn a la pastisseria, a l'art de fer dolços sense entrebancs ni sorpreses desagradables, cosa que jo no sóc capaç d'aconseguir. ¡Es la mano negra!

Biologia o Filologia?

Imatge
I bé, què us ve al cap? Hagués estat millor filòloga que biòloga? A jutjar pels resultats de l'examen d'alemany i per la nota final del curs... ich denke So.

Humor francès: Golden Moustache

Imatge
Porto un parell de dies amb el " run-run " al damunt per culpa d'aquest vídeo. L'havia de posar. No em faig responsable de les conseqüències xD. Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Títol provisional

Imatge
Últimament, tinc la sensació que no faig altra cosa que comentar-vos la meva vida, en Dolby Surround , HD i, si ens posem a filar prim, amb extres inclosos. Tot són anècdotes d'anar per casa; anècdotes que, més d'una vegada, em deixen en estrepitós ridícul... i encara sou aquí. Què he fet malament? En fi, sou una colla de morbosos. Primer de tot, heu de saber que no sóc despistada. Habitualment. Però, quan m'hi poso, no hi ha qui em guanyi. O si... però queda molt més èpic dir que " no ".És molt cool poder dir que ets la millor en fer el que sigui, encara que sàpigues que no. Als humans ens agrada viure entre mentides; la nostra vida: una mentida. Tot fals, però som feliços. Si hagués de triar entre pastilla vermella i pastilla blava, me les fotria totes dues; total, quan em poso a ser despistada, ho faig amb ganes i més ganes d'oblidar quin color fa què, impossible. I així em va, que sé en quin dia visc perquè el calendari m'ho recorda. Por em fa el

Sabeu que, quan els astres s'alineen, al Jardí hi passen fets inexplicables?

Imatge
Aviso: Hauria d'estar estudiant pels finals d'alemany però el meu cervell ha dit "Prou". I no el vull torturar... més. Reprenent el tema de la llengua (mireu aquí ) i en solidaritat al Sr. Wert, m'agradaria explicar-vos un parell d'anècdotes d'aquest cap de setmana. Anècdotes del Jardí, per a variar. Serà llarg, no ens enganyem... però espero que, com a mínim algú gaudeixi amb elles perquè jo no ho vaig fer. De fet, d'haver pogut, hauria obert un parell de caps amb el bat de beisbol que tenim guardat...

Un dia normal de Maig a les 12 i poc del migdia

Imatge
Uix, que us tinc una mica abandonats!! Però estic fent tantes coses a la vegada i em falten tantes hores, que no sé quan collons plantar-me davant l'editor de Blogger i escriure una entrada decent, la veritat. En tinc un parell pendents, no us enganyaré... però no hi ha manera, em falta la inspiració!! Igual que per GranOtaku! Tot i que (per fi!!) he acabat la segona part de la tarda del 8è dia, no hi ha manera de seguir endavant. Em sembla que algun cop ja ho vaig dir, però: si em treuen Gintama, em treuen la vida! Necessito la dosi d'absurditat absoluta que em proporciona. D'altra manera, NO SÉ VIURE! No pot ser tan difícil, no? Per un anime que té capítols extres de qualitat!! Si és que no importa la trama!! Un paio que es fa passar pel Príncep del Regne Maonesa! És pot ser més absurd que això?! No. En fi.

[Ressenya] Jurassic Park - Michael Crichton

Imatge
Només han passat set dies després de St.Jordi i ja m'he llegit un llibre que NO estava a la llista xD. Sóc una ànsies... però és que el vaig veure a la biblioteca de la E.O.I i em cridava, em suplicava que me l'emportés a casa i me'l llegís. No podia negar-m'hi. Bé, el llibre en qüestió no és un altre que Jurassic Park . En anglès. I per què en anglès? Perquè puc. I perquè les versions originals sempre són millors. No dic que les traduccions siguin dolentes ni res, no. Però, sent sincers a la realitat, sempre hi ha matisos que es perden. I ja que m'he passat la vida estudiant la llengua de Shakespeare, que menys que fer l'esforç.

Novetat a NormaEditorial: Blood Lad

Imatge
Caram, estic sembrada, avui! Va, que aquesta serà ràpida. Resulta que buscant una cosa que res té a veure amb el tema que ens ocupa, m'he topat amb... bé, amb el tema que ens ocupa, caram! http://www.normaeditorial.com/blogmanga/blog/?p=7104

Book list St.Jordi 2013

Imatge
Només queda una setmana. Set dies de calendari. Set dies resumits en tres lletres. 168 hores terrestres! Minuts i minuts d'espera per a St. Jordi, la més genial de les celebracions catalanes! Sí, exactament: parlo de llibres, llibres arreu on miris! A les parades de Les Rambles, a les parades de Passeig, al Metro, pels carrers, a casa, dins la meva ment: EVERYWHERE! Haig de parar. Haig de parar perquè m'estic emocionant massa i encara em queda espera pel davant. Espero que sigui un dia rodó. Espero que la mama em proposi baixar al centre. Espero que la mama em regali un llibre per St. Jordi. I el papa un altre. I jo més. De la meva germana espero poc, que segur que anirà a la biblioteca a estudiar (tot molt lícit) enlloc de baixar amb nosaltres al centre i gaudir d'un dia (més) de literatura desmesurada. "I ja tens una llista de llibres feta?" , em preguntareu. I jo us respondré "Quan no en tinc una pendent?!" . I és que sempre hi ha llibres

Doneu-me dos minuts, que el te no es fa sol...

Imatge
... i ja sóc aquí. Eh que no us n'heu ni adonat? Eh? Eh? Molt bé, que avui la cosa va entre bambolines  Ah, no, que no sabeu de que parlo. Tant és. Feia tants dies que no em passava per aquí que no estava segura de si encara sabria fer servir aquest fantàstic editor de text que tant aviat es penja com et diu que "l'etiqueta seleccionada no és correcta "... Ô_ò . En fi: blogger.

Mona 2013

Imatge
Bé, Dilluns de Pasqua a Catalunya. I com mana la tradició, mona per a tothom. Tothom que tingui un padrí o padrina disposat a regalar-li, per descomptat. No és el meu cas. Però a mi plim! Si la mona no ve a mi, jo aniré fins a ella. I la tinc ben a prop: a la nevera de casa, jeje. Fa molts anys que tant a la meva germana com a mi no ens regalen una mona de debò; una de pastisseria, vull dir. I com que la nostra infància segueix vigent, la mona també. Encara que l'hagi de fer jo! Crec que és el tercer o quart any que la faig... abans, en la comprava la mama. En tot cas, la meva idea era fer una mona amb xocolata calenta pel damunt i ous Kinder... però resulta que sóc massa ansiosa i no he sabut trobar el moment: els ous Kinder s'han desfet en un mar de xocolata Milka T^T Peeeeeeeeeeerò està per llepar'se-n els dits. Oh i tant. De fet, amb la xocolata que ha sobrat, he fet bombons de dinosaures... que s'estan refredant al congelador, com quan poses el Petit-

Objectiu: Japó 2.0

Imatge
2.0, senyores i senyors, 2.0: la Txell se'n torna a la Kami no Kuni per a participar en l'Edició Primaveral del " Nodo Jiman ZA! World " per segona vegada quasi consecutiva. Quasi? Sí. A finals de l'any passat, per Nadal, va estar a punt d'anar-hi... però al final no va poder ser. Una llàstima: com a regal de Nadal no hauria tingut preu. El cas és que dimarts que ve, dia 26, en plena Setmana Santa, la Txell tornarà a fer-li la pirula al temps i viatjarà al futur sense necessitat de cap cotxe tunejat per a l'ocasió. Pel que em va estar explicant ahir, les cançons d'aquesta vegada són 1) més tolerables, 2) menys ensucrades, 3) més alegres i 4) sé que va dir alguna altra cosa però no la recordo. El cas és que existeix una quarta raó; quedeu-vos amb la idea. Ah, ah! Resulta que una de les possibles cançons que li van enviar perquè s'aprengués i tal, la veu de la Txell i la de la cantant original eren tant, tant similars... però TANT , que

Crema Catalana (i no, res de nacionalismes indirectes)

Imatge
Dont' know why però últimament tinc la sensació que només parlo de menjar, seran imaginacions meves? Puc afirmar, a aquestes alçades de la vida, que encara tinc prou neurones com per dir que la meva imaginació segueix viva? M'estic desviant del tema o és que visc desviada de per si? Whatever. Avui és el dia del pare i segons la meva mare, que és molt de treure's tradicions de sota les aixelles, resulta que toca menjar crema catalana o natilles. Depèn de com tinguis el dia: si ets el meu pare, mentre sigui dolç i no porti ingredients estranys, qualsevol de les dues opcions anirà bé. Si ets jo... et menjaràs una taronja: m'agrada viure al límit. Així que m'ha tocat fer el postre. A punt he estat de fer les natilles (per allò de provar les meves pròpies creacions/adaptacions i tal) però la meva mare no en menja i per un postre que SÍ prova, no li faré el lleig de deixar-la sense crema, no? Total, això: Crema Catalana feta a casa. Les copes

R.I.P GranOtaku2011

Imatge
Per a variar amb la meva vida, quasi tot allò que vull que surti bé acaba malament, molt malament. La meva última ficada de pota... la còpia de seguretat del sistema del portàtil. I què ha passat? Que les dues úniques carpetes prescindibles, les dues úniques que podrien haver desaparegut per sempre més... són al seu lloc. I la carpeta que importa, la única que s'hauria d'haver salvat, aquella imprescindible, indispensable... ha mort! Caput! Fora de línia! Tretze anys d'imatges. Tretze anys de documents. Tretze anys de vida friki... i els he perdut! Tretze anys perduts per a sempre més. I, per a més inri... GranOtaku s'ha perdut amb ells. El vol.2 del 8è dia, la totalitat del 9è dia, part del 10è dia... tot. Absolutament tot. Així que, GranOtaku entra en hiatus. Indefinit. Em sap greu però pitjor que ho estic passant jo, no ho passareu vosaltres. Paraula. I ara me'n vaig al tècnic, a veure si pot recuperar quelcom del disc extern o explicar-me per què c

Pastís de pastanaga i glas de formatge i llimona

Imatge
Suposo que us interessa saber com va acabar la meva odissea amb la còpia de seguretat, no? Bé, quan me'n vaig anar a dormir, el rellotge marcava les 0.10 h... així que feu números i sabreu les hores que m'hi vaig passar. Ara, el millor va ser els dos arxius fantasma que no va poder gravar. De pedra em va deixar. Aquest ordinador meu té un poltergeist dins i es va manifestar ahir. Veieu  Ara entenc moltes de les coses paranormals i estranyes que fa... Un cop més: Nalataia 0 - Informàtica 1 . En fi. Canviant radicalment de tema, la Kireko i jo (sí, sí, la Kireko és real; no pas cap producte de la meva sobrealimentada imaginació) fa cosa d'una setmana que estem programant una trobada d'intercanvi  una d'aquelles llargues tardes que fa molt de temps que no compartim, una tarda per a parlar de llibres, una tarda per a posar-nos al dia sobre assumptes tribals i sense importància, una tarda per deixar-se portar pels còmics, una tarda on arronsar-se d'espatlles i

Una imatge val més que mil paraules... i una pantalla negra vaticina atacs de cor.

Imatge
Volia estrenar el mes de Març amb una entrada mega currada, una d'aquelles que et fan caure de cul a terra, una d'aquelles que no oblides ni en somnis... per descomptat, estem parlant de mi, així que no. Altre cop serà. Avui em toca malparlar una mica del meu portàtil i del disc dur extern que l'acompanya. Perquè és per ells que sóc aquí, és per ells que enlloc d'estar a la EOI aprenent Alemany, sóc a casa, desquiciada i a punt de patir un atac de nervis. I es que resulta que la meteorologia no està al meu bàndol: no només no en va tenir prou ahir, tallant-me el subministrament elèctric perquè si, a la brava, sinó que a més, avui ha jugat a fet i amagar i m'ha tingut tot el matí amb l'ai al cor. Mala cara, amb mal temps i jo esforçant-me a fer-ho bé, carregant la bateria i deixant-la fer quan estava al màxim per a res, PER A RES! Estava al 70%, quasi, quasi a punt de completar la còpia de seguretat ( a punt... per tercer cop) i, in the repentis... pluf!

GranOtaku2011 - Dia 8 Part 2 [vol.1]

Imatge
" I què és això de [vol.1] ? ", us preguntareu. Doncs veureu [mode Punset on] ... el Universo... [mode Punset off] és peculiar. I difícil. I enrevessat. Tant, que no n'hi havia prou amb un sol capítol, sinó que en feien falta dos. Què? Exacte, què? Amb això de GranOtaku2011, escric a totes hores: a la feina, a casa, a la meva ment (que és estranya i profunda) ... i, de tant escriure, les pàgines van augmentant. Pugen com l'escuma fins al punt de ser-ne tantes que, per separat, creen històries. Separades. Independents. I així em vaig trobar ahir: dues versions diferents de la tarda del 8è dia de GranOtaku. DUES! " I ara què? "... aquesta va ser la pregunta. Doncs res, com solen dir als drames èpics: divide y vencerás!  Així que això vaig fer: dividir, cosa que se'm dóna molt millor que no pas sumar. Per tant, i de manera excepcional, única i genial, el capítol d'aquest mes estarà dividit en dues parts... més! Com si no estiguessin dividits

Premi "The Cojonudo's Blog Award"

Imatge
La Blogosfera és un món ben estrany; tant aviat et trobes vídeos pertorbadors com aquest... ... com premis salvatges apareguts del no-res! I és que aquest és el tema que ens ocupa: un premi, un altre cop! Ara mateix, em punxen i no surt sang xD .

Bunyols de l'Empordà

Imatge
A casa meva som molt de innovar i cuinar. I cagar-la i tornar-hi. I fer-ho malament i culpar-ne al forn. Però, a vegades, les coses sí surten com un s'ho proposa. I això dóna certa seguretat... seguretat que s'esfondra cada vegada que creues la barrera del temps i el forn fa de les seves, però això és un altre tema. El que ara importa són els bunyols.

Nascut un 12 de Febrer...

Imatge
Revisant un dels blocs que segueixo habitualment però que, per falta de temps, mai acabo de llegir a consciència, he trobat una notícia que, per a la majoria de la gent no és res, menys que el pet d'una vaca... però per a mi és important. Us parlo del naixement del paleontòleg Barnum Brown , l'home que va trobar les primeres restes òssies de Tyrannosaurus rex mai conegudes. És evident perquè ho trobo important.  Així doncs, avui se celebra el 140è aniversari d'aquest bon home. Quasi res.  Va ser un dels més grans Caçadors de Dinosaures del segle XX. La seva carrera va començar al Museu d'Història Natural d'Estats Units l'any 1897 com a assistent d'en Henry F. Osborn (un dels paleontòlegs involucrats en un dels episodis més surrealistes de la història de la paleontologia, l'anomenada "Bone War") . La seva carrera no només es va centrar en els dinosaures, sinó que també va recol·lectar fòssils de mamífers prehistòrics. El Sr.Brown

Rurouni Kenshin Live Action

Imatge
A veure, anem per parts. No sé quants dels presents estan al corrent de la pel·lícula d'acció real sobre Rurouni Kenshin, així que anem per parts i des del començament.

Mmmmmh, galetes!

Imatge
Doncs sí, heu llegit bé: avui he fet galetes! Galetes de dinosaures! >w< Per fi, després de quasi quatre mesos, m'he atrevit a provar els motlles per a galetes que la meva germana em va regalar pel meu aniversari. No tenia gaire clar quina massa fer servir... ni gaire ganes de sortir de casa per a comprar ingredients, així que m'ha tocat improvisar una mica i espavilar-me amb el que tenia; cuina de guerrilla, en diuen.

[Ressenya] 1Q84; Llibre 3 - Murakami Haruki

Imatge
Si no us n'heu oblidat, a principis del mes passat, concretament, el primer dia de l'any, vaig fer una entrada sobre un dels últims llibres que havia passat per la meves mans durant el 2012. Parlo de 1Q84, de Murakami Haruki. Tant en castellà com en català, aquest llibre o, més aviat, trilogia, va ser editada en dues parts. La primera, incloïa els Llibres 1 i 2, i al segona, el Llibre 3. En el seu moment, ja vaig parlar dels dos primers llibres. Ara toca fer-ho del segon. Per si voleu refrescar la memòria, aquí teniu la primera ressenya:  [Ressenya] 1Q84; Llibres 1 i 2 - Murakami Haruki . Comencem, que aquesta tercera part té tela. La primera novetat d'aquesta tercera part és l'aparició d'un nou punt de vista; d'un tercer convidat: el Sr.Ushikawa, un detectiu privat contractat per la gent de Vanguardia. La seva missió és trobar l'Aomame que, com ja sabreu, desapareix després del seu treball especial . A conseqüència d'aquesta cerca, el Sr.Ushi

GranOtaku 2011 - Dia 8 Part 1

Imatge
És un fet: odio els codis d'estils, els odio! Tant feliç que era jo quan no sabia que existia l'edició html... per què? Per què?!! Mira que és fàcil fer-ho a la manera antiga, eh? Però no! ;___; ... no sé ser tant moderna; el segle XXI no està fet per a mi, jo era més feliç al Paleolític... I del Paleolític, passem als Cromanyó! I per què? Doncs perquè torna GanOtaku!! Gràcies, gràcies. Després de l'èxit de l'Especial de Nadal (?¿) , la publicació mensual d'aquest fanfic agitador de les masses torna de nou; amb més força! Amb més ganes! Amb més pàgines! Amb més de tot! Però (per què sempre ha d'haver-hi un però?) degut a la cancel·lació de Gintama a mitjans de l'any passat, serà més que probable que la publicació balli una mica. Balli? Sí, ja sabeu que a GranOtaku les coses tenen el seu propi ritme. I a jutjar pel que he pogut veure, és més aviat dolent: no hi ha manera de coordinar les coses degudament. La vida és així; estranya... i descoordinada. So