Ciència a destemps. Dia XII: Em peta la fava
Estic convençudíssima - aquesta vegada sí, podeu respirar tranquil·les, que això no serà un #AltresInc 2.0 - que treballar divuit dies consecutius, amb un únic diumenge de descans, i torns de deu hores no ha afectat de cap manera a la meva capacitat de contrentació. Gens. Ni la pacacitat de concertar-me, ni tampoc el cicle son-vilígia. O l'experssió oral. Res, tot en perfecte estat... MENRITA! MENTRIDA! DENDRITA! AAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRGH! Maleït el moment que vaig agafar el telèfon. Maleït el moment que vaig dir sí. MALEÏT EL DIA QUE L'OMICRÓN VA ARRIBAR A LES NOSTRES VIDES . Durant les darreres dues setmanes, hem tingut més baixes per contagi de la COVID al laboratori que personal treballant-hi. Ha estat UN IN-FERN . Un infern de bates blanques, PCR i resultats positius - per no mencionar les dues centes o tres centes mostres de frotis que arriben cada dia, i cal registrar i processar -. En alguns moments d'aquests divuit dies he estat molt temptada de rescatar el