Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2020

Dies d'institu XVI: Síndrome pre Sant Valentí

Imatge
Segona PCR que faig sola i crec, recalco crec - les apostes estan 1000 a 1 -, que l'he cagada. Òbviament. Què seria de mi, i d'aquest bloc, si no l'espifiés cada mig minut? Doncs igual que el riu: una mierda. És clar que no hi ha res com cardar el manco - heu vist quina expressió més maca m'ha sortit? Cardar el manco... em sembla que la patentaré - per aprendre dels errors: ara ja sé que, una vegada usat un reactiu, l'haig de deixar com més lluny del meu camp visual, millor. Així m'estalvio dubtes i segones opinions. La part positiva? Si surt malament, sabré el motiu, però si surt bé, podré confirmar inequívocament que el meu cervell pensa que som divendres - i encara falta - i no s'ha adonat, el molt il·lús, que va tan desencaminat com un talp buscant patates a la platja. Poor thing, Aviam què passa - per cert, i canviant radicalment de tema, molt em sembla que demà anirà a EIE i projecte sa mare la coixa, així de clar i català, perquè el què faig allà,

Dies d'institut XV: Una kilobase per dominar-les a totes

Imatge
Si 8 de cada 10 entren a les 9 del matí, si la primera hora me la passo tocant-me la figa... per què em convoquen a les 8 del matí?! Quin sentit té perdre el temps de manera tan miserable? A banda que em sento com una medusa dins d'una piscina: fora de lloc i sota greu risc d'ofegar-me - quasi diria que em sentia més útil, fent la formació per l'empresa que fent el cony de pràctiques -. Però vaja, si parlem de sentir-se útil, no podem passar per alt les reunions infinites, fora d'horari laboral, que tenen lloc esporàdicament, quan menys te les esperes, i que t'esmicolen la rutina vilment i sense compassió. Això sí et fa sentir útil: passar-te una hora i vint minuts escoltant com la teva encarregada només diu una cosa bona de cada mil milions, t'apuja la moral una barbaritat! No hi ha res millor que et recordin que ets un coi de patata calenta per fer-te sentir súper! Aviam, jo, de mindfulness, ni en sé ni en vull saber perquè és una collonada important per

Dies d'institut XIV: La mare de totes les tonyines

Imatge
És curiós com de capriciós pot arribar a ser un mal de cap, tant, que fins i tot a mi, immune de sempre a aquestes merdes, m'ha fet sentir com si fos un cony de cagalló de conill. És clar que no ha estat l'únic motiu. I ni de lluny el principal. Segueixo creient fermament que la meva tutora m'ha arruïnat els quatre mesos de pràctiques i que tinc la mateixa sort - o mala sort. això ja depen de qui s'ho miri - que una cuca de llum atreta per la llum: d'entrada, se la veu feliç, però de sortida està ben fotuda. Doncs així estic jo ara: en trànsit, sabent que el pitjor encara ha d'arribar però relativament en pau amb mi mateixa. I recalco això de relativament , perquè em conec, massa bé, i sé que aquesta pau no durarà gaire. De fet, avui ha estat molt a punt d'esquerdar-se i deixar anar la bèstia, a punt per arrasar amb tot allò que trobés davant dels nassos. Compto els dies i compto les setmanes. M'alegro quan sé que ha passat un dia més, que cada vega

"Boicot! Boicot! Boicot!" De la indignació a altres estats d'ànim poc o gens productius

Imatge
No m'estireu de la llengua, perquè em pot sortir molt car, tot plegat. Però si sabéssiu les ganes que tinc d'obrir la caixa dels trons i començar a repartir merda a tort i a dret, al·lucinaríeu. Paraula de tubercle. Ara mateix, el què em demana el cos, el cor, les vísceres, l'ànima i cada fibra de malícia i venjança que em corre per dins és dir ben fort i ben clar ANEU A CAGAR A LA VIA, FILLS DEL GRANDÍSSIM PORC! Sí, sense asteriscs. No se'ls mereixen. Tot, absolutament tot, va de baixada. Una baixada ràpida i vertiginosa - al més pur estil Simpson - que acabarà amb tots nosaltres estavellats al terra, fets una truita i condemnats a arrossegar-nos pel fang per poder pagar les factures. I els deutes que, de ben segur, en seran molts i variats. I és que no se'n deslliura ningú: els qui no han fet res, els qui han fet massa, els qui no han fet i ho han compensat, els qui s'han equivocat, els qui confiaven que els seus errors eren paper mullat. Tothom. Pels q