Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Una de Titans disfressats de monstres: El Bestiari de l'Axlin

Imatge
Dissortadament, i només 20 dies després de St. Jordi, ja m'he llegit tots els llibres que havia comprat. Els de collita pròpia, vull dir - els de la meva mare els començo demà i ja m'he empassat un de la meva germana en qüestió d'hores -. Però no cal patir, que encara em queda assaltar Amazon.
Per ara, m'agradaria parlar-vos del primer llibre de la nova trilogia de la Laura Gallego. Un primer llibre que m'ha despertat sentiments contradictoris, sentiments retrobats i sentiments fluctuants - aquests són difícils de definir -.
Començaré dient que hi havia molta lletra però poca matèria. Ha estat un primer llibre molt poc productiu en termes de contingut i futures línies d'acció. Massa obert, vaja. Sé que no l'hauria de compara amb Memòries d'Idhún però em costa no fer-ho: al primer llibre de la trilogia, "La Resistència", hi ha varies trames que, si bé acaben convergint a finals del llibre, totes elles tenen repercussions en els dos següents. H…

¿¡Temes al ganchillo!? - Part 2

Imatge
En l'últim capítol d'aquesta batalla contra la llana us explicava que encara em quedaven dos contrincants: un de secret, la identitat del qual no vaig desvelar, i un dino. Bé, han estat tres setmanes dures i plenes de moments on els sentiments a flor de pell es confonien amb els calfreds que les baixes temperatures i la pluja - llàgrimes del cel en consonància amb el meu estat anímic - provocaven al meu cos.
Un dels peluixos, el secret, encara no ha arribat al seu destí - tampoc ho ha fet la girafa - però la certesa que qui l'ha de rebre ho farà amb els braços oberts i sense jutjar, m'acompanya cada vegada que recordo les penúries i els moments de desesperació que vaig haver de sofrir...
En conjunt, aquest peluix no va ser tan complicat com l'altre - certament, les instruccions eren més clares i ja tenia un xic més d'experiència - però quan els punts que marcava el patró no es corresponien exactament amb els meus... ai! aleshores sí que tornava a reviure els m…

¿¡Temes al ganchillo!? - Part 1

Imatge
Sí, la resposta és sí. Definitivament sí, sobretot quan les instruccions que tens estan mal traduïdes, els exemples de punts no es corresponen amb la realitat i els esquemes són una barrabassada visual - qui no hagi llegit el títol de l'entrada amb l'accent d'en Davy Jones, ja pot fotre el camp; RAUS! -.
Aviam, contextualitzem la situació: em vaig comprar un kit de ganxet perquè 1) el vaig trobar súper adorable, 2) aviat tornaré a ser tia política i 3) em venia de gust fer alguna cosa amb les meves mans que no fos comestible - tot i que el que he fet és un regal per un nadó així que, amb tota seguretat, acabarà dins la boca de la criatura -. Vaig pensar que seria bona idea, que tampoc seria gaire complicat - qui s'hauria imaginat que un producte exposat a la secció de criatures seria tan diabòlic?! Jo no - i que em mantindria entretinguda la setmana de vacances. Bé, dues de les tres premisses han resultat correctes - vaja, una i mitja -. La tercera ha estat una fal·là…

Mones que no ho semblen - i alguns opinen que no ho són -

Imatge
No, no me n'he oblidat. I sí, ja sé que han passat dues setmanes des del Dia de la Mona però sóc una dona ocupada, immersa en tants projectes que ja n'he perdut el compte - i, com que sóc tonta, encara me'n busco més! -.
La qüestió, com cada any, és la mona. Vaja, aquest any, més aviat, hauria de parlar de monada, que és el que vaig fer. O no, siguem més específics. Gilipolles, vaig fer el gilipolles. Apa, ja ho he dit.
Jo tenia una idea molt bona - vaja, els supermercats Bonpreu tenien una idea molt bona - però jo, que sóc molt de cagar-la fins extrems desconeguts en aquest racó de la galàxia, em vaig emmerdar fins les celles. Un flam, volia fer un simple flam de fruita. Res més. Serà per flams! Serà que no n'he fet vegades! Doncs mira, aquesta va sortir del revés - i després d'hores de reflexió i introspecció introspectiva ja sé on la vaig cagar... dissortadament, aquest cop no puc culpar-ne el forn -. I és una llàstima perquè, en la seva versió púding, estava b…

El llibre que em va parir!

Imatge
L'altre dia us convidava als, i em cito textualment, "Jocs de les Lletres", a la setantena segona edició, si no m'erro - i us preguntareu "I les altres?"... bah, minúcies sense importància, que a tot i busqueu problemes, hòsties ja! -. Bé, doncs un cop publicada l'entrada, em vaig adonar que si us demanava a vosaltres una llista, a mi em tocava fer el mateix. Ja sabeu com sóc, em dec al meu públic - que, en funció de l'època de l'any, oscil·la entre ningú i un cogombre de mar -.
Per tant, us presento la meva Llista de Sant Jordi pel 2018 - ei, ei, que el mil·lenni ja ha complert la majoria d'edat! Ningú se n'havia adonat?! He estat l'única? No em sorprèn, sóc famosament coneguda per la meva alta capacitat de deducció, do que he heretat de la meva estimada mare qui, mentre seguia les notícies aquest migdia, ha vist un avió aturat en una pista d'aterratge i, automàticament, ha declarat amb autoritat i convicció "Ei, això és un…

Més coses que escric i que acaben aquí

Imatge
Yeeei! Com va la neu? Que no n'heu vista, dieu? Que de què diantre estic parlant? Doncs de la gran, majestuosa i formidable nevada que va caure a Barcelona ahir, AHIR! Va ser tan espectacular, va ser tan extraordinària, va ser tan incommensurable que cap fotografia feta amb el mòbil li hagués fet justícia. La ment, la ment sí que conserva allò que cal conservar i evita tot allò que no cal preservar. Per això no veure cap fotografia de la imponent, esplendorosa i prodigiosa nevada de Barcelona, perquè no en tinc! No en vaig fer ni una! Quatre cagallons, quatre cagallons de neu vàrem veure a Barcelona ciutat! I tothom pel carrer corrent com un pollastre escapçat. Exagerats! Desequilibrats! Grandiloqüents! El dia que nevi de debò, el dia que obrim la porta de casa i un mur de mig metre de neu ens bloqui el camí aleshores, ALESHORES podreu dir "Ha nevat a Barcelona"... òbviament, si això passa, 1) s'haurà acabat estimar, adorar, venerar, idolatrar la neu perquè, com que…

Sobre com ser una avançada als temps pot ser un llast a la vida. Crec.

Imatge
Doncs sí, m'agrada pensar que vaig una passa pel davant i que el temps és una marioneta a les meves mans. Un titella que es mou al ritme ondulant que marco amb les meves pròpies mans. Quan jo torno, el temps i els fets tot just comencen el camí, ha!
O això pensava fins que, consultant a St. Google, he vist que el període de Quarsema va de mitjans de febrer a finals de març, cosa que m'ha fotut els esquemes en l'aire i m'ha fet perdre la fe en la meva pròpia capacitat d'anticipació. I per què, innocent de mi, creia que li havia passat la mà per la cara al temps? Doncs perquè les festes religioses me la bufen. Així de simple - i us ho diu una que va estar escolaritzada pràcticament tota la vida en una escola de monges i que esperava amb candeletes que arribés la setmana santa per enviar a prendre pel cul els estudis -. Total, que jo creia que estava innovant i sent una rebel... però no. Si esperava que fer brunyols de l' Empordà a mitjans de febrer es veiés com …

Receptes de les meves

Imatge
Ei, ei, ei! Dos entrades en un dia! Això només passa per Nadal!
I què em porta de nou aquí? Doncs mira, ja fa temps que penso que estaria bé incloure alguna altra cosa al bloc, així que donant-hi voltes, he pensat que us podria deixar per aquí les receptes que uso pels pastissos i totes les altres coses que cuino. De fet, ja feia anys que em rondava pel cap però sempre em fa massa mandra. Finalment, avui ha estat el dia. Teniu un nou banner a la pestanya de "Descàrregues i on-line". Penjaré les receptes en .pdf al mediafire.
Bé, bon profit. Suposo.

M'encanten les ovelletes. I la del bigoti és una cucada. Crec que m'ho paso millor fent els banners que publicant entrades al bloc hehehe. Ja que hi sóc, us recordo que teniu dues carpetes més - amb els seus banners corresponents - d'on podeu descarregar-vos les coses que escric...
I per a inaugurar el banner, hi trobareu les receptes pels bagels, el naan i la buttercream d'Oreo. Hi aniré pujant més coses, així qu…

Sobre com la cultura culinaria d'un país acaba en un altre, causant implosions cerebrals severes

Imatge
O, dit d'una altra manera, com vaig acabar descobrint que els bagels holandesos donen  mil voltes als anglesos, tot i que aquests tenen el seu tret de sortida en aquesta illa que, ara, ha decidit separar-se del continent - ningú els havia dit mai que ja ho estaven? -.
En fi, que diumenge passat vaig estar fent bagels a casa. Era una cosa que m'havia promès a mi mateixa, més que per mi, per me germana. Ja quan vam estar a Londres i van servir d'esmorzar a me germana, vaig pensar que algun dia en faria a casa. Al final, i com sempre passa, ho vaig anar deixant fins que, l'estiu del 2016, a Àmsterdam, em va tornar a picar la curiositat. Resumint, que han hagut de passar sis anys perquè, finalment, m'hi hagi posat. Per la via ràpida, també s'ha de dir. Vaig comprar un preparat per a bagels a HEMA i diumenge va ser el gran dia. Estan força bons, però ara que ja he trobat la recepta a Bagels & Beans, crec que tiraré d' improvisació - per allò que la pela és …

Sobre el formatge vegà i d'altres pluritonteries

Imatge
Fa un parell de dies llegia a l'Ara un article sobre formatges. Formatges vegans concretament. No sóc vegetariana, ni tampoc vegana, sóc omnívora - tal i com el mico va caure de l'arbre, així em vaig quedar - però això no vol dir que estigui a favor de la crueltat amb la que la indústria tracta els animals que ens serveixen d'aliment. Ni de lluny. Si bé mantinc les meves distàncies amb el món animal per motius que no vénen al cas, no m'agrada que pateixin - és més fàcil convèncer-me perquè ajudi als animals i el planeta terra que no pas a l'espècie humana - i, encara que això no vol dir que deixi de menjar carn i peix - en part, per l'esperit caçadora-recol·lectora, en part perquè me mare faria bistecs amb mi -, sí vol dir que m'interesso per formes alternatives d'alimentació. Vol dir que quan toca fer-me el dinar, escullo el consum vegetal i no l'animal - llevat que al frigorífic hi hagi carn o peix descongelats, a punt de fer-se malbé... tinc con…

Dia de Reis

Imatge
Igual que els Reis Mags es van oblidar d'un dels meus regals - i encara estic esperant que el totpoderós Amazon me'l porti -, jo també m'he deixat endur pels dies i no he pensat que estaríeu super interessats  en saber - ironía, on? - què em va caure la - mal anomenada - nit més màgica de l'any.
I dic mal anomenada perquè, segons totes les tradicions, la nit més màgica de totes és el Dia dels Morts - se celebri el dia que se celebri -. I, en part, és cert: la humanitat és capaç de creure que aquell dia s'alcen els morts i caminen entre nosaltres. Però creure que existeixen el DNA, els àtoms i la evolució - cosa que està comprovadíssima i demostradíssima - és ciència ficció! És clar, jo cada 1 de Novembre veig cadàvers caminant pels carrers! I fantasmes perseguint les ànimes dels vius per turmentar-los! Sempre, cada any. La nit de Reis la més màgica? Ha, com es nota que ningú ha pensat en Tots Sants - perquè cal molta màgia, i de la bona, per fer creure a la gent l…

Tarda a la cuina i altres novetats gens relacionades amb el menjar

Imatge
Bon dia i fantàstica tarda de vent i roba volant pels carrers a tothom! Primera entrada de l'any i, com no podia ser d'altra manera, serà sobre menjar! Menjar i coses que em - encara - em segueixen passant.
I comencem per la més divertida - i poc original - de totes. Gràcies a que les editorials de còmics de tota la vida només saben comprar llicències d'obres poc originals - per tema repetitiu i recurrent - o arxiconegudes - i per tant, poc recomanables i sobrevalorades per la majoria -, porto alguns mesos aficionada als catàlegs de les petites editorials, que solen ser més innovadors - no en temàtica necessàriament però si en el bon gust a l'hora d'escollir què portar i què no -. Total, que Tomodomo i Milky Way són, ara per ara, top top - sempre que en Bernabé no aparegui gaire, cosa que no sol passar perquè, curiosament, les noves editorials se'l rifen i, per contra, les de sempre l'han substituït en gran part de les seves obres -. A més, si hi sumem que…