Nalataia, Mare Tubercle

En posts anteriors... - No, Nalataia, no publiquis aquestes coses, QUE MAI SE SAP! - Calla, veu interior, QUE NINGÚ T'HA PREGUNTAT RES! - Però és el meu deure controla-- - PATATA BULLIDA! SI NO T'AGRADA LA VIDA QUE T'HA TOCAT SUPORTAR, CARDA EL CAMP! ...i així va ser: la veueta interior de la Nalataia, la qui posava límits ferms a les seves accions i mantenia a ratlla els tsunamis de verí corrosiu que corren lliurament per l'interior de la seva protegida, va marxar tal i com va viure; en silenci. I la veueta interior substituta, la qui ara ocupa aquest lloc tan terrible i carregat de perills, ha estat incapaç DE CONTENIR TOTA LA MERDA DE LA NALATAIA! VEUETA INTERIOR ORIGINAL, TORNAAAAA! ... eco, eco, eco... " Per sort, la campanya d'enguany la passaré a l'altra banda del taulell i, per acabar d'arrodonir-ho, serà l'última d' #AltresInc   PERQUÈ PLEGUEN VELES! SE'LS HA TRAVESSAT EL SARS-COV2 DE TAL MANERA QUE TORNEN A CASA PER NADAL, COM EL C

Dos mesos i dues setmanes d'anècdotes perdudes que es poden resumir en un sola paraula, una que marcarà per sempre més la meva carrera professional, una que em provoca urticària cada vegada que algú la pronuncia, una que temo cada dia quan entro a treballar i que m'esforço en oblidar quan torno a casa, UNA PARAULA MALEÏDA: KIESTRA . Sí, estimades i estimats, setanta dos dies de pura desesperació, ancorada a una màquina que m'ensuma, que em sent, que m'espera cada matí per iniciar la ronda d'alarmes i sirenes variades; un analitzador que no sap treballar sense amargar la vida als altres, ni tan sols quan funciona com els seus sants circuits li manen; un aparell que es del·laïta amb la desesperació de les treballadores que l'hem de suportar; un instrument maquiavèl·lic que no rutlla fi, a qui li importa ben poc que el tècnic de manteniment l'hagi deixat maco: LI ÉS TOTALMENT IGUAL, SI EL KIESTRA NO VOL CARBURAR, EL KIESTRA NO CARBURARÀ! I les qui haurem de pa