Ciència a destemps. Dia IV: M'he quedat sense paraules després de descobrir aquesta meravella de figura d'en Kurama
Ahir va ser un gran dia, sense cap mena de dubte; un dia complet, un dia ocupat, una dia atrafegat, un dia llarg, un dia sense temps per sospirar; un dia d'aquells que et fan voler arribar a casa, treure't les sabates i escarxofar-te al sofà, un di-- DIA DE MERDA . Consell ràpid: si us quedeu sense reactius, no us oferiu a provar altres mètodes, PERQUÈ NO SERVIRAN DE RES! Ja feia una setmana que l'indicador de volum tremolava. Ja en feia, com a mínim tres, que havia deixat constància que calia una nova comanda - jo no sé què caram passa amb aquest reactiu, que el Sysmex se'l beu com si fos aigua - però, dijous i de manera definitiva, el citòmetre em va dir "Apa tu, adéu!" i allà es va quedar, en silenci i tot trist perquè no podia treballar. Jo vaig entrar en pànic, VAIG ENTRAR EN PÀNIC perquè sóc qui hi treballa i, des de la meva auto-concepció compulsiva de responsabilitat extrema, ja m'esperava llamps, trons i fúria celestial recorrent el meu cos d&#