Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2013

GranOtaku 2011 - Dia 8 Part 1

Imatge
És un fet: odio els codis d'estils, els odio! Tant feliç que era jo quan no sabia que existia l'edició html... per què? Per què?!! Mira que és fàcil fer-ho a la manera antiga, eh? Però no! ;___;... no sé ser tant moderna; el segle XXI no està fet per a mi, jo era més feliç al Paleolític...
I del Paleolític, passem als Cromanyó! I per què? Doncs perquè torna GanOtaku!! Gràcies, gràcies. Després de l'èxit de l'Especial de Nadal (?¿), la publicació mensual d'aquest fanfic agitador de les masses torna de nou; amb més força! Amb més ganes! Amb més pàgines! Amb més de tot! Però (per què sempre ha d'haver-hi un però?) degut a la cancel·lació de Gintama a mitjans de l'any passat, serà més que probable que la publicació balli una mica. Balli? Sí, ja sabeu que a GranOtaku les coses tenen el seu propi ritme. I a jutjar pel que he pogut veure, és més aviat dolent: no hi ha manera de coordinar les coses degudament. La vida és així; estranya... i descoordinada. Sobretot…

Cup Cakes de Reis

Imatge
Amb cinc dies de retard, per fi trobo un moment per a fardar de magdalenes! xD... Va, va, les coses com són: l'èxit de les meves creacions és absolut!! Si pels meus pares fos, ja tindria Saló de Te al centre de Barcelona!! (recordeu-me que us parli d'això algun dia). De debò, no ho dic jo; la meva família està encantada! I els meus cosins petits més... però si se les menjaven de dos en dos! xD

[Ressenya] 1Q84; Llibres 1 i 2 - Murakami Haruki

Imatge
Tubercles, queda inaugurat l'any 2013 al bloc! Us desitjo tones i tones de felicitat a totes i a tots; als vells coneguts i als nous, als que coneixeré i als que volen seguir en l'anonimat (rancis! xD), als que passen per aquí casualment i als que passen i es queden... a totes, a tots, FELIÇ 2013! I ara, al tema.

Durant les últimes setmanes del 2012, vaig estar llegint un dels últims grans èxits d'en Murakami Haruki: 1Q84; Llibres 1 i 2. I dic setmanes, perquè ha estat un llibre que m'he volgut prendre amb calma, un llibre que necessitava temps, tant per llegir, com per assimilar. 1Q ha estat un llibre difícil i estrany, però sorprenentment agradable i fresc. De fet, ha estat com tornar a endinsar-me a Tokio Blues; sentia vibrar el llibre a les meves mans, sentia bategar la història dins meu. S'ha establert una connexió molt forta entre el llibre i jo; en certa manera, m'he reconciliat amb en Murakami, ja que l'últim de les seves novel·les que havia llegit…