Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

Diuen que fer esport et deixa com nou, que és alliberador, que t'alegra el dia...

Imatge
i no només ho diuen els experts, jo també ho faig. I la meva samarreta...

Crec que feia molt de temps que no la veia així d'alegre després de passar-me el matí amunt i avall. I potser pensareu que per haver estat corrent prop d'una hora, no sembla que m'hi hagi esforçat gaire, oi? Doncs no, certament, perquè jo NO corro. És una regla no escrita: la Mare no corre, mai. No m'agrada còrrer, és un fet. Ho trobo avorrit. I ridícul (si alguna vegada heu vist Friends, m'entendreu). Jo camino i prou. Exercici en fas igual però sense acabar vermell com un tomàquet, ni desinflat com un globus. I, a més, pots anar seguint el ritme de la música i és com caminar acompanyat de la teva pròpia banda sonora: sents que moles mil i que tens el món als teus peus, cosa que, de fet, és així, sinó estaries flotant i, per extensió, sota l'aigua. I caminar sota l'aigua no és fàcil, no per a mi, com a mínim; faci el que faci, el cul vol sortir a prendre la fresca. Només em faltava …

Coses estranyes que em (encara) passen

Imatge
Després de quasi dos mesos vivint la gran vida (bé, d'aquella manera), puc constatar que encara em passen coses fora de tota lògica. O, com a mínim, que em trobo amb coses estranyes arreu. Potser sóc jo, que tinc un imant a dins i no me n'he adonat. O potser és el món, que està més cap allà que cap aquí. O potser és un complot kàrmic, que intenta desfer-se de nosaltres sense fer gaire soroll i, així, començar de zero altra vegada, com quan l'extinció del Permià. Vés a saber.
Sigui com sigui, totes les rareses acaben aterrant a prop meu, ja sigui en forma de persona semi-humana d'intel·ligència desconcertant (com és el cas d'alguns espècimens que he tingut la desgràcia de conèixer al meu lloc de treball... perdó, ex-lloc de treball) o instrument del mal encarnat en inofensiva caixa de joguina o, fins i tot, en cartell de rebaixes. D'una manera o d'una altra, sempre aconsegueixen arribar a mi, desgraciant la meva existència fins a extrems impossiblement creï…

Plouen llibres... espera, jo aquest títol ja l'he fet servir.

Imatge
I s'ha acabat! El Nadal del 2014-2015 s'ha acabat. I amb ell la sequera lectora! Per fi torno a cavalcar les onades muntada al llom dels meus millors amics: els llibres! Per fi puc tornar a passar els matins asseguda al sofà, devorant pàgines i pàgines escrites, perdent hores entre lletres i estimulant el meu cervell fins al punt de deixar-lo com una patata bullida! La vida ha tornar a mi...
Han estat unes festes profitoses. Crec que, aquesta vegada, m'ha tocat la grossa amb els llibres: 6, aquest any n'han caigut 6. Més els quatre o cinc que li han regalat a la meva mare... feu números. Ja no m'haig d'amoïnar per no tenir lectures, com a mínim, fins a l'estiu! És clar que, abans toca St. Jordi i això vol dir que n'acumularé més, mwahahahaha!!