Nalataia, Mare Tubercle

Ara em cauran mastegots des de totes les direccions però, això de treballar a jornada extra-completa... no fa per a mi. I dic que me la fotran per on menys me l'esperi perquè segur que apareix l'intel·ligent corresponent a dir-me que " Tu, com a mínim, treballes. I extra! ". Molt bé, maco, saps llegir i teclejar frases completes, amb signes de puntuació inclosos. Té, una galeta. Següent. Sí, sé que en la situació actual que vivim poder treballar és una sort, una mena de luxe segons el sector empresarial. Però no, i no. Primer de tot, NO ÉS SORT . Sigui una feina més qualificada o menys, la mantinc gràcies a l'esforç diari. I segon, TAMPOC ÉS UN LUXE . És un dret, o hauria. Malgrat tot, malgrat que conservar la feina sigui, ara per ara, un miracle caigut del cel, me'n puc queixar igual. Peti qui peti. Aviam si ara no podré dir el que em roti al meu propi bloc sense que apareguin a llançar-me pedres els quatre incendiaris de sempre. Efectivament, treballar 12 ho

Encara no em crec que siguem dia 2 de Gener del 2021 i NO US HAGI FET CINC CÈNTIMS DE LA NOTÍCIA MÉS IMPORTANT DE LA DÈCADA PASSADA!   Bé, som-hi doncs... JA TINC EL DIANTRE DE TÍTOL DE GRAU SUPERIOR DE TÈCNICA DE LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC, HÒSTIESPUTESMIRAQUEN'ÉSDELLARGELCONYDETÍTOLCASUMTOT! Així és, Tubercletes i Tuberclets, la mare ja és tècnica de laboratori. No pas a temps complet, ni tan sols a mitja jornada: només ho sóc quan les circumstàncies ho requereixen, però SER-HO ÉS EL QUE COMPTA . I estic més contenta que un gínjol. De fet, i gràcies als dies lliures per conveni i les vacances acumulades, ja he tingut la oportunitat de posar en pràctica tot allò que, molt amablement, m'han ensenyat a l'hospital - que poc i gens té a veure amb allò que em van ensenyar a l'institut perquè HIPOTENUSA -. Les tres últimes setmanes d'aquest 2020 que ja hem tancat, rebregat i llençat a les escombraries, van ser intenses. Ardues, fins i tot: més de dotze hores fora de