Entrades

Aprofitem els plàtans madurs i tornem-los útils

Imatge
Bé, doncs crec que ja sabeu de què va la cosa, avui. Efectivament, aquest matí l'he passat entre fogons - o entre el forn i el marbre de la cuina - fent cosetes dolces! Bua, ha plogut molt, des de l'última vegada que vaig penjar una recepta de les meves, fins i tot una trista foto dels meus invents culinaris! Però avui estava on fire i he pensat que ho compartiria amb vosaltres. Apa, aquí les teniu:

Les magdalenes han quedat prou bé - tenint en compte que la massa aquesta és menys compacta que una bombolla de sabó, però OK - i, si bé al forn ha pujat els seus bons deu centímetres, el pastís sembla més un brownie que no pas un pa de pessic clàssic però, des de quan em queden bé les coses, a mi? xD... em consola saber que està bo, molt bo - i no té gra ni mica de sucre, només mel i els sucres propis del plàtan hiper madur, buahahahaha! -... i que en aquesta casa meva de tota la vida, ens ho cruspim tot, encara que sigui més lleig que un pecat - buf, hauríeu d'haver vist com…

GranOtaku2011 - Especial d'estiu 2019 - Part 02

Imatge
Ueeeee! Que, ja en teniu ganes, oi? Necessitàveu saber com acaba aquest especial tan èpic de GranOtaku, ah que sí? Us entenc, mentre l'escrivia no podia evitar pensar quan s'acabaria la tortura. Imagino que llegir-lo no deu ser gaire diferent. I sí, sempre podeu deixar l'especial a mitges, però si sou una mica com jo, aquesta no és una opció - només tinc a mig llegir, i sense intenció de continuar en un futur pròxim, un únic llibre, UN llibre després de centenars de lectures -. En qualsevol cas, no cal que patiu gaire més, que ja podeu trobar la segona part penjada al media - em sentia generosa i estic avorrida, sobretot avorrida, sí -, només cal que pitgeu el banner.

Per cert, heu vist que bonic m'ha quedat el bloc? Eh? Eh? Eh? No, de debò, ho heu vist? Perquè no sembla que li importi a ningú - jo que m'hi puc passar hores, deixant-lo d'allò més atractiu i bufó, i ningú comenta ni diu res... sou uns sense sang! -. Aquest nou fons forma part de la nova col·lec…

GranOtaku2011 - Especial d'estiu 2019 - Part 01

Imatge
Uiiiiiii! It's done! L'he acabat! Ja està. L'especial d'estiu de GranOtaku s'està empolvorant el nas i posant-se maco per a tots vosaltres! De fet, té tantíssimes ganes de retrobar-se amb les seves fans que ha decidit repartir la diversió en dues parts i allargar l'espectacle durant dos caps de setmana sencers. Buaaaaaa, ha llançat la casa per la finestra! I que jo hagi perdut el cap, escrivint pàgines i pàgines en blanc, no hi té absolutament res a veure. El Destí és així, capriciós.
Sigui com sigui, i tal i com vaig prometre fa uns dies, us presento oficialment l'Especial d'estiu de GranOtaku2011! Espero que gaudiu llegint-lo tant com he gaudit jo editant-lo - perquè escriure'l va ser un cony de suplici -.

Ja sabeu que si us heu perdut alguna de les entregues anteriors, només cal que visiteu l'apartat "Descàrregues i on-line" per posar-vos al dia! És ben simple! Porteu sempre GranOtaku amb vosaltres gràcies a la màgia del PDF!
Esper…

Pròximament a "Nalataia, Mare Tubercle":

Imatge
Confirmem que no tinc mesura? Confirmem.
Fa un parell de setmanes vaig començar un especial d'estiu de GranOtaku- us en recordeu, de GranOtaku? Jo sí -. La idea era que fos curt, ràpid de llegir... però no, porto més de 50 pàgines i encara em falta 1) el desenllaç, 2) la batalla dialèctica final després del desenllaç i 3) fotografies totalment verídiques que EN CAP MOMENT han estat editades amb el Paint. Nop, no sé tenir mesura. I el pitjor de tot plegat és que 1) m'he deixat moltes més coses de les que he arribat a escriure i 2) al ritme que porto, l'acabaré publicant a la tardor, cosa que encaixa perfectament amb l'esperit indòmit de GranOatku però que a mi em fa molta i molta ràbia.
A banda d'això, tinc feina acumulada del fansub, però fa tanta calor, que no em ve gens de gust encendre l'ordinador perquè a) això implica encendre el llum de la taula, que és com un sol en miniatura i m'abrasa l'esperit i b) tinc les neurones tan foses que la meva capa…

Que no era un funghi, que era una urticària, lere lerele lere lere

Imatge
Ja em perdonareu la broma del títol del post - o no, perquè ni tan sols sabeu de quina broma parlo - però és que m'he despertat a les 5.30 per anar a treballar i després m'he rostit de tornada a casa quan sortia del CAP - sóc així, faig el que calgui per estalviar-me gastar un viatge de la targeta que, total, ja està pagada i té un nombre limitat d'usos, però meeeeh -. Oh, oh! ¿Qué te pacha? ¿Qué te pacha a tu? Com molt encertadament m'ha dit aquest matí un company de feina "Doctor, la vida em dol" i és que la meva salut és un "si l'encerto, l'endevino!". Qualsevol diria que els metges juguen entre a ells a veure qui deixa anar la bomba diagnòstica més grossa.
Fa més de mig any - desembre passat, de fet - vaig patir un episodi al·lèrgic força intens - el primer de la meva etapa pre-al·lèrgena i estic segur que, si rebusqueu, trobareu alguna entrada que hi faci referència - que va durar el que em va semblar una puta eternitat, perquè no hi h…

Tinc un pot de terra!

Imatge
Un pot de terra metafòric, perquè em vaig polir la bossa de terra que em quedava quan vaig fer el canvi de tests. No, el que volia dir amb això del pot de terra - Jack Sparrow style - és que, des de fa una setmana - o quasi - tinc un llit nou! I no és compartit! Per fi, després de moooolts anys, torno a tenir una habitació per a mi sola. Yaaas! És meravellós, això d'aixecar-se pel matí i no haver d'anar amb peus de plom per l'habitació, de puntetes, com si fos una criminal. És meravellós no despertar-se a mitjanit per fer callar l'altre inquilina. És meravellós, en definitiva, que la meva habitació torni a ser meva. Ho trobava a faltar. El handicap, però, és que aquesta retrobada propietat es deu a la nominació d'un dels membres de la família per abandonar la casa. Sí, me germana marxa. I jo em quedo trista i abatuda entre aquestes quatre parets mentre l'ocellot de la depressió plana damunt meu. No sé què dir-vos, crec que prefereixo l'habitació compartida…

Drama Queen

Imatge
M'he quedat a quadres. Fins i tot he arribat a plantejar-me que, realment, l'havia feta ben grossa. Però no, que no ha estat culpa meva, sinó del nen, que és un drames - francès, per cert -. 
Quin nen? Quin drama? De què cony m'estàs parlant?! Ahà, has caigut a la trampa de l'espardenya, estimada lectora! Com, molt bé diu la dita, he començat la casa per la teulada. I ja ho he fet expressament - no cal que truqueu al 061, que no és cap embòlia -. Comencem:
Aquest matí, a la feina, he viscut una situació pintoresca, acolorida, rara. Jo estava fent les meves coses -amb més o menys gràcia ja depèn de com t'ho miris - i, allò que aixeco el cap del que tenia entre mans, i veig un nen de tres o quatre anys a la gatzoneta amb una llibreta a les mans. Res estrany. Res estrany fins que el nen en qüestió ha agafat la solapa de la llibreta i, com qui arranca les ales a una papallona, ha començat a estirar. A trencar la llibreta, així, perquè sí. Jo, que sóc molt natural, he …