Entrades

Dies d'institut IX: Jo tinc un Staphylococcus. Bé, un no, diversos milers de milions

Imatge
Fa un parell de setmanes, quan aquesta entrada començava a perfilar-se a les entranyes del meu extasiat cervell, estava molt emocionada. Molt histèrica, de fet, perquè tenia moltes ganes de parlar-vos de l' Staphylococcus aureus, un bacteri gram + conegudíssim a tots els laboratoris de microbiologia d'aquest racó de l'univers i, perquè no, del raconet que hi ha passat el Sol. Però resulta que no podré. Resulta que tots els argument que lligaven en secret aquesta entrada van caure, com peces del domino, un fatídic 18 de Març del 2019. Tota la història prèvia que conformava els fonaments de la meva dissertació sobre aquest minúscul, però adorable, bacteri se n'ha anat a prendre pel cul a la puta velocitat de la llum. A CAGAR A LA VIA! No es poden tenir il·lusions! Així no ve de gust ni viure, ni deixar viure!
Oh, oh, tinc un Staphylococcus epidermidis! DONCS QUINA PUTA MERDA! Jo volia un aureus! Però no, a la senyora li toca el cosí llunyà una mica raret. I qui s'en…

Dies d'institut VIII: Un panick attack, un virus refotut i verí suficient per a totes!

Imatge
Pensareu "Virus? Virus refotut? I panick attack? Què has fet, ja?!". Doncs mira, res. O  molt, de fet. D'entrada, oferir el meu cos a unes visites desconegudes i no desitjades. I de sortida, portar molt cansament i verí a dins. El primer és, en teoria, fàcil de combatre. El segon no tant. I m'hi esforço, eh, però tu, que no hi ha manera! És posar les notícies cada matí mentre esmorzo i PAM! Sempre ens toca el rebre. Potser això ha contribuït a no pair bé l'esmorzar i obrir les portes a la decadència intestinal. Hum, és una idea interessant: que la merda que surt cada dia a la tele no només ens altera el cervell, sinó també els budells. I és que no hi ha res pitjor que sentir-te buida per dins - físicament buida, vull dir, perquè ni ganes de menjar tinc - i supurar bilis per tots els porus del teu cos quan connectes amb el 324 ben d'hora, ben d'hora. Encara no sé com s'ho munten els presos polítics per semblar sempre tan frescos, com acabats de sortir…

Dies d'institut VII: l'escala de Bristol i els examen mandonguilla

Imatge
Tinc feina. No és cap novetat. De fet, ho he repetit tantes vegades que ha perdut significat i urgència. I alguns diran - diuen, diuen, diuen, coff coff - què hi fas aquí, si tanta feina tens? Vés, alguns es fan passar l'estrès amb alcohol, d'altres engoleixen temporades senceres d'una sèrie. I jo? Jo escric un bloc. Un bloc estrany, un bloc variat. Un bloc on tan bon punt us parlo dels meus estudis, de les meves dèries o de les incongruències d'aquesta vida que m'ha tocat viure. I és que de fets paranormals al llarg de la setmana n'hi ha a cabassos. Posem per exemple el següent...

"Barretes de cereals amb dàtils i ametlles, amb gust de poma i canyella". Aquest és el curiós missatge críptic que vaig trobar fa poc en unes barretes de cereals. Pel consum humà, no penseu que parlo de menjar pels amics de quatre potes. Aviam, aviam que necessito aclarir les idees per poder encetar aquesta ronda d'incoherències. Ets una empresa que vol fer barretes de…

Dies d'institut VI: Chromosome walking i el descens cap a la perdició

Imatge
Ni el fred de l'hivern ha pogut glaçar l'infern que, ara mateix, és la meva vida. Un caos meravellós de principi a fi, i és que em plouen els exàmens i no sé ben bé d'on cauen. Vaig tant falta d'hores que ja tinc hipotecats els pròxims mesos. I sí, ja sé que em repeteixo més que l'all, però és que, al ritme actual, miraré el calendari i ja serem desembre una altra vegada. I si heu pensat en algun moment que això podria ser una bona senyal... no! Perquè després de Nadal, la feina continua. I per acabar-ho d'adobar, no hi ha cap vaga convocada a la vista. Us ho podeu creure? On són els sindicats estudiantils quan els necessitem? Ja us ho dic jo: escalfant-se les mans a l'estufa, tal i com ha de ser. Tal i com hauria d'estar fent jo, perquè tant teclejar m'està glaçant els dits.
Però no patiu pels membres congelats, que a mi se m'escalfen de seguida, sobretot quan estic treballant. Dissabte passat vaig passar una tarda tan llarga i tan amarga que …

Dies d'institut. Dia V: Les vacances de Nadal són una enganyifa dels de dalt

Imatge
Molt bones festes a totes i tots Tubercles! Una vegada més arriba el final d'un llarg any carregat de maldecaps i sessions interminables de patiments interns continus! I és que no hi ha res com disposar de 365 dies per flagel·lar-nos sense descans! O és que potser penseu que l'any vinent serà tot de color de rosa? No, no, no, el pròxim 2019 també les passarem putes, per activa o per passiva, que ja ens coneixem.
Així i tot, amb alegria, collons! S'ha de ser positiu a la vida, i per molts exàmens que tinguis després de les vacances, i per moltes hores que hagis de passar encadenat a la feina, i per vegades que et repeteixis a tu mateix que temps trauràs, no saps d'on, però ho faràs, no t'has de deixar vèncer per l'adversitat! Ens en sortirem! Yes, we (probably) can! - no obstant, troba't un weekly planner i comença a organitzar-te la vida -.
Mentrestant, el Pare Noel ve i va, el Tió fa una cagadeta aquí i allà, la Mare es passa la tarda aïllada a la cuina e…

Dies d'institut. Dia IV: Escopinyes mentals i d'altres maneres de relaxar els esfínters

Imatge
Sabeu què és el pitjo de tenir temps? Tic- tac, tic-tac. Exacte: tenir temps. És una tortura. Jo m'espavilo millor quan vaig de cul, sembla que el meu cervell m'organitza millor la vida. Amb un pont tan llarg com el d'aquesta setmana, em surt el temps per les orelles i en lloc d'estudiar - perquè és el que hauria d'estar fent, que la setmana pròxima m'esperen dos exàmens de traca -, aquí estic, escopint lletres i signes de puntuació sense ordre ni concert.
I per què serà que la falta d'hores ens allibera del caos organitzatiu de les nostres vides? Jo tinc una teoria. Ehem, com menys temps tenim, menys coses podem fer un mateix dia i, per tant, busquem mil i un forats per fer-ne més del compte i això vol dir que ens aturem a pensar, i pensar ens porta a reflexionar que, potser, moltes de les coses que tenim intenció de fer no són necessàries i, per tant, no hi perdem el temps. El resultat és que fem allò que realment cal i deixem les minúcies per quan ens s…

Dies d'institut. Dia III: That damned chaos called tests

Imatge
Com diu me germana tot sovint, no em da la vida. I és que, en dos mesos que porto de classes, ja acumulo 6 exàmens, dos simulacres, quatre treballs, set pràctiques i un indecent nombre d'exercicis fets in situ. De fet, som a principis de mes i ja m'han programat tres exàmens més - un dels quals és la versió d'institut de l'examen final de bioquímica de primer de carrera, prova que, recordo, va durar quatre putes hores -. Aquesta vegada no m'hi estaré tantes però és igual, perquè allà on he dit bioquímica, dic microbiologia i ja tenim l'equivalent perfecte! Què hi fa, que només siguin dues hores quan són quatre temes de micro, un dels quals és obra i miracles dels medis de cultiu?! 
De debò que estic il·lusionada amb aquest grau i tinc moltes ganes de seguir endavant, fent front als reptes que suposa combinar feina i estudis - paraula d'honor, m'encanta això de dinar en trenta minuts cada dia i córrer a la feina perquè un munt de clients poc suportables…