Entrades

Dies d'institut XXI: Sobre com funcionen les petites coincidències

Imatge
Ja és casualitat que comenci les pràctiques el dia 21 i l'entrada "Dies d'institut" que les mencionen sigui la 21. Estic convençuda que l'univers mira de dir-me alguna cosa però escolta!, que no hi ha manera d'entendre què. Tan complicat és deixar-ho per escrit i ben claret? No voldria ser llepafils però si s'ha posat en marxa algun engranatge còsmic ancestral, m'agradaria saber en quin punt de la roda estic i si m'aixafaran els pinyons. Gràcies.I pensareu "Serà gaire novetat, això que la vida et vagi fent la traveta, oi?". Doncs no, certament em trobo pedres al camí constantment i per molt que les esquivo i les supero - amb més o menys gràcia i sempre en funció de si ets qui cau o qui mira -, em fan fer una volta de cal Déu. I així no hi ha manera d'avançar a la vida. PROU ENTREBANCS JA, QUE N'HE TINGUT TOO MUCH FOR MY BODY. Gràcies.El tema en qüestió és que, per activa o per passiva, per virus amb corona o per errors en el sist…

Dies d'institut XX: Acudit

Imatge
La setmana passada deia que aquesta us explicaria un acudit. Bé, doncs ja ha arribat AQUESTA SETMANA, així que us dec un chist - que diria el Montilla -.No sé segur si recordareu certa fatídica entrada, on us explicava les meves tribulacions i mal de caps amb l'assignació de la pràctiques el curs passat així que, #spoileralert, aquí la teniu, perquè refresqueu la memòria - que aquesta entrada és la continuació d'una història de terror inoblidable -: Dies d'institut XII: La llum al final del túnel té un preocupant matís negre. Cal amoïnar-se? . Bé, ara que ja estem situats, que corri la tinta.  La meva natura, el meu estat habitual, es pot representar fàcilment amb una gran gerra de vidre plena a vessar i en aquell punt just d'equilibri damunt la taula que, miraculosament, ACABA ESTAVELLANT LA PUTA GERRA AL CONY DE TERRA, CAUSANT UN SISME DE REPERCUSSIONS ÈPIQUES I IRREFRENABLES, MECÀGON LA SANG DE LLUCIFER! Apa, ja ho he dit: no tinc sort, mai n'he tingut. No sóc l…

AltresInc. Apagada digital.

Imatge
Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré #AltresInc.Sovint, les coses no van rodades a #AltresInc. Sovint, és com si totes les desgràcies possibles ens caiguessin al damunt. A la vegada. I, sovint, un únic desajust, una fotesa sense major importància, ens arruïna la tarda. Potencialment parlant, és clar - perquè cal molt més, en certs sentits, i molt menys, en d'altres, perquè a mi se m'esguerri el dia -. Total, que la tarda de dissabte se'n va anar en orris quan aquest fenomen tan entranyable anomenat Era Digital va decidir plegar veles. Unilateralment - com la DUI però amb millors resultats -. Va ser el col·lapse de la societat tal i com la coneixem.O això hauria de dir si realment visquéssim en una societat partidària del dra--ah, no, QUE SÍ SOM UNS DRAMÀTICS DE PRIMERA CLASSE. Sabeu quin va ser aquest desastre tan calamitós i malaurat? Sabeu perquè hi havia riuades de clientes que volien comprar c…

AltresInc. Nous horitzons

Imatge
Fem un exercici d'imaginació col·lectiva. Diguem que treballo en una ferreteria. Una ferreteria que anomenaré#AltresInc.Avui teniem feina per a regalar, a #AltresInc. No us imagineu la de feina que s'arriba a acumular després d'uns dies de repòs. I nosaltres en feia uns quants que descansàvem. Així que avui ha tocat apujar-se les mànigues i suar - beneït canvi de temps, que fa circular aire fresc -. El cas és que tenia capses i capses de martells, cargols i claus per endreçar. Capses i capses que pesen com un diantre de vaca en braços perquè, a qui sigui que treballa al magatzem central d' #AltresInc i carrega la mercaderia, no se li ha ocorregut mai que els qui som a les botigues no anem amb un toro amunt i avall, sinó que ens toca fer bíceps I PESA TOT MASSA, CABRONS! Podríeu, com a mínim, situar les capses més pesants a sota del tot, si us plau, PODRÍEU?! - i jo amb les lumbars fetes miques per les raríssimes i acrobàtiques posicions que adopto quan dormo i per la r…

Deesses de la tempesta que no saben que és estiu i fan ploure igual

Imatge
Per fi, i des que va començar aquest estiu esperpèntic en molts sentits, HE DORMIT TAPADA I SENSE VENTILADOR! Sé que moltes pensareu que hi ha metes molt millors a la vida però quan ets jo, un encreuament entre persona i caldera que s'aixeca amb els llençols xops de suor A L'HIVERN, ser capaç de trobar aquest equilibri perfecte entre asfixiar-te i voler dormir al congelador, i tenir la pell fresca tota la nit, és un regal. Per això em fa tan contenta que el dia d'ahir passés entre matisos de gris - és clar que l'estona que va sortir el sol vaig patir pensant en la tornada a casa amb les botes de muntanya i LA calor -.Vaja, que comença aquella època en la que és recomanable dur un foulard al coll: et serveix tant de complement, com de caputxa improvisada quan comença a diluviar i t'has descuidat el paraigua a casa... encara que a la llarga, però sobretot a la curta, molt a la curta, no et servirà d'absolutament res. De fet, te l'acabaràs traient del cap, per…

GranOtaku 2011 - Especial d'Estiu 2020. Va, no us queixeu tant, que sento els laments des d'aquí.

Imatge
Per fi, tres setmanes després de la primera publicació i vés a saber quants mesos des que vaig començar a escriure, la meva trilogia estival ha arribat a la fi. Tampoc n'hi ha hagut per tant, no sigueu carrinclons. Així que, sense voler allargar-me més del que ja m'estic allargant, perquè sabeu que m'encanta divagar durant línies i línies sense, realment, arribar enlloc, aquí teniu la tercera i ÚLTIMA entrega d'aquesta saga èpica i trepidant en la que no ha mort cap dinosaure.
Gaudiu-la. Qui sap quan en sortirà una altra.

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

GranOtaku 2011 - Especial d'Estiu 2020. Efectivament, l'especial té una segona part. I sabeu què més? Que en queda una tercera

Imatge
Ja us vaig advertir que hi havia una segona part. De fet, vaig deixar força clar que n'hi hauria tres, així que no feu aquesta cara de sorpresa perquè no se l'empassa ningú. No us dediqueu al món de l'actuació, perquè us morireu de gana. Mira, com els actors de doblatge de Memòries d'Idhún, QUE NO EN TENEN NI IDEA! L'única excepció - i que a mi, personalment, tampoc m'agrada, però això ja té més a veure amb el fàstic que li tinc com actriu i no com a veu - és la Michelle Jenner, que també fa d'Hermione i la clava. A banda d'ella, la resta són uns paquets importants - per molt que el senyoret Cuevas digui que ell té molta experiència doblant EL SEU PROPI PERSONATGE al castellà cosa que, òbviament, ÉS COMPARABLE EN TOTS ELS ASPECTES, on vas a parar -.No em rebaixaré a enllaçar o incloure el tràiler sencer al meu bloc perquè ja prou merda hi aboco jo mateixa, no em ve de gust abocar-hi la dels altres, però deixaré aquest vídeo molt curtet d'un nano …