Entrades

Dia de Reis

Imatge
Igual que els Reis Mags es van oblidar d'un dels meus regals - i encara estic esperant que el totpoderós Amazon me'l porti -, jo també m'he deixat endur pels dies i no he pensat que estaríeu super interessats  en saber - ironía, on? - què em va caure la - mal anomenada - nit més màgica de l'any.
I dic mal anomenada perquè, segons totes les tradicions, la nit més màgica de totes és el Dia dels Morts - se celebri el dia que se celebri -. I, en part, és cert: la humanitat és capaç de creure que aquell dia s'alcen els morts i caminen entre nosaltres. Però creure que existeixen el DNA, els àtoms i la evolució - cosa que està comprovadíssima i demostradíssima - és ciència ficció! És clar, jo cada 1 de Novembre veig cadàvers caminant pels carrers! I fantasmes perseguint les ànimes dels vius per turmentar-los! Sempre, cada any. La nit de Reis la més màgica? Ha, com es nota que ningú ha pensat en Tots Sants - perquè cal molta màgia, i de la bona, per fer creure a la gent l…

Tarda a la cuina i altres novetats gens relacionades amb el menjar

Imatge
Bon dia i fantàstica tarda de vent i roba volant pels carrers a tothom! Primera entrada de l'any i, com no podia ser d'altra manera, serà sobre menjar! Menjar i coses que em - encara - em segueixen passant.
I comencem per la més divertida - i poc original - de totes. Gràcies a que les editorials de còmics de tota la vida només saben comprar llicències d'obres poc originals - per tema repetitiu i recurrent - o arxiconegudes - i per tant, poc recomanables i sobrevalorades per la majoria -, porto alguns mesos aficionada als catàlegs de les petites editorials, que solen ser més innovadors - no en temàtica necessàriament però si en el bon gust a l'hora d'escollir què portar i què no -. Total, que Tomodomo i Milky Way són, ara per ara, top top - sempre que en Bernabé no aparegui gaire, cosa que no sol passar perquè, curiosament, les noves editorials se'l rifen i, per contra, les de sempre l'han substituït en gran part de les seves obres -. A més, si hi sumem que…
Imatge
FELIÇ ANY NOU TUBERCLES!

Una vegada més, i per acomiadar aquest any que ja acaba, la Mare us deixa una feliç instantània que vol, de manera molt conscient i premeditada, pintar-vos un somriure al rostre - he pogut comprovar que funciona perquè a me germana, tot i el seu càustic i tètric malhumor, se li ha escapat una rialleta quan l'ha vista - i, de passada, desitjar-vos un molt bon any, moltes alegries, poques penes - sí, d'això no se n'escapa ningú - i riallades a carretades - why not? -.
Molt bona nit a tothom i vigileu amb el raïm, no voldria haver d'anar a veure'us a l'hospital demà - que em vull llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i anar-me'n a prendre pel cul a la muntanya, ale -.
Sobretot, i per damunt de totes les coses, no oblideu mai, passi el què passi, que SOU TOTS MOLT MACOS!! Fins aviat!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Pastís Dothraki de xocolata

Imatge
Tubercles, ja el tenim aquí: el pastís de l'any, l'obra mestra que es cou lentament, dia a dia, durant dotze mesos, l'òpera prima dels dolços anuals, el REPTE.
Aquest any, l'escollida ha estat una coca de xocolata amb farciment de crema d'Oreo. L'he batejat "Pastís Dothraki" en honor a la poca capacitat de retentiva que té me germana pels noms. Com? Sí, jo us ho explico. Aquest estiu, durant les Festes de Gràcia i mentre érem a la Plaça de la Vila de Gràcia - recordeu allò que us explicava d'una de les traduccions de El Petit Príncep? Allò de Regulus? No, vaja, ara us toca llegir-vos això -, me germana i jo, en lloc de prendre'ns un gelat com dues persones normals, corrents i vulgars - ¡uuuuui, lo que he dicho! - ens vam menjar un dorayaki - sí home, aquells pastissets japonesos, els que sol menjar en Doraemon i que tots, en la nostra beneïda innocència, creiem que eren de xocolata però no, eren de pasta de mongeta dolça -. Doncs resulta que …

Nadal, dolç Nadal (ha!)

Imatge
I un dia més que marxa: el dia fort d'aquestes festes. Fort pels qui demà no celebren res, jo encara haig de passar la prova de foc amb el pastís - i em sembla que aquesta vegada ho faré amb nota, més que l'any anterior... és clar que el llistó estava prou baix, soterrat de fet -.
Aquesta vegada, però ha estat tot molt auster - tampoc és que els anys anteriors nedés entre regals però enguany la cosa ha estat fluixa, pactada, però fluixa... ja us diré el perquè aviat -, no obstant, no em queixaré pas perquè tots els meus presents eren a la llista - una llista de quatre! - i m'encanten; des del primer a l'últim - sobretot l'últim, que no he estrenat jo, sinó me germana -.

Colònia, balsam de llavis, el nou CD de The Corrs - wiiiiiiii! - i un coixí de llavors de cirera per les cervicals - cosa que m'anirà fetén tenint en compte les meves recents i recurrents tortícolis, per no mencionar els dolors mensuals del meu úter palpitant i, per acabar-ho d'adobar, tamb…

Na na na na na na na na na-dal!

Imatge
Després de quasi un mes sense aparèixer per aquí - què hi farem, sóc una dona ocupada -, em presento davant vostre per recordar-vos que, si no us n'havíeu adonat, ja és Nadal! I per Nadal sempre passa de tot, encara que la millor part són els dies previs. 
Els dies previs són un caos. Bé, la gent és un caos. Ja m' enteneu: jo seria incapaç de comprar els regals una setmana abans de Nadal - per no dir un dia abans - i, en canvi, puc testimoniar que centenars de persones ho fan, tant alegrement i angoixantment com poden. Ah, la màgia de les festes... de les festes i dels eixos comercials, de les grans empreses de màrqueting que ens condueixen a tots com rucs per on volen, de l'Ajuntament i els llums de Nadal. És tot com una gran caca pintada de rosa i coberta de purpurina. I si, a més, canta Jingle Bells, millor. Però a mi m'agrada. M'agrada el fred que fa, m'agrada veure la gent amunt i avall carregats com ases, m'agraden els llums i els colors. Tubercles, …

All Souls Trilogy: per fi

Imatge
No sóc gaire de reprendre temes antics - si ho fes, m'estaria la vida enllaçant entrades velles - però, de vegades, hi ha notícies que val la pena recuperar.
Fa un parell d'anys us vaig parlar sobre la possible adaptació televisiva d'una trilogia de llibres que, si no us la he recomanada prou sovint, torno a fer-ho ara: llegiu-vos-la! És màgica - en tots els aspectes -. Bé, l'entrada en qüestió és aquesta. Segons la pròpia escriptora, la idea era això, una idea... però dos anys després és una PUTA realitat! Ara per ara, l'adaptació ja té els personatges, les localitzacions, la productora, l'equip de gravació, la cadena emissora, ho té tot. Fins i tot, club de fans.
Facebook en va ple. I Twitter. I totes les xarxes socials perquè, de difusió, no en falta, ja sigui via canals oficials o pels propis fans. Sense anar gaire lluny, jo mateixa vaig estar menjant-me les ungles els dies abans que s'anunciessin els protagonistes i, uns dies més tard, la resta de l&#…