Vegetarians i vegans: la gran estafa culinària

No hi ha res pitjor que pensar que podem canviar el món des dels fogons, PERQUÈ ÉS MENTIDA. El món JA cau aigüera avall, el món JA està condemnat a la foguera, el món JA és una ruïna per culpa de l'espècie humana, i per molta dieta vegetariana i vegana que fem, AIXÒ JA NO TÉ RETORN. Hem arribat al punt en el que comença la inexorable i ineludible extinció humana. I fer hamburgueses de cigrons no canviarà el futur - de fet, només ens quedarem sense cigrons, que tampoc és cap drama perquè meh; però després dels cigrons, els toca a les llenties i per aquí sí que no passo, LES LLENTIES NO ES TOQUEN -. Allò que sí canviaria el futur seria un meteorit de la mida d'Austràlia i a pastar, però no hi ha llegums suficients al món per fer una hamburguesa d'aquestes dimensions. Per tant, pedra espacial. PUM!

Però jo volia parlar sobre l'estafa d'aquestes noves corrents neoecoliberalssostenibles anomenades vegetarianisme i veganisme. Mai, MAI havia cuinat tantíssim com des del dia que vaig iniciar aquest camí en espiral descendent a la bogeria dels àpats sense carn ni peix. Repeteixo, MAI. Sóc una esclava dels fogons! Em passo 2/4 de les meves hores lliures cuinant com si demà mateix hagués de quedar-me confinada a casa per culpa d'una pandèmia mundi--espera, espera, que quasi puc sentir com giren els engranatges del déjà-vu. Rebobinem, MECÀSUM EL MOMENT QUE VAIG SIGNAR LA TREVA AMB LES TROPES DE LA VIDA SANA! La meva vida era simple i còmoda: pollastre i porc, porc i pollastre, són fàcils de cuinar; encens el fogó, hi cardes la paella al damunt, esperes que s'escalfi, agafes el tros d'animal mort, el deixes a dins, esperes tres minuts, repeteixes el procés per l'altre costat, i ja està, JA TENS EL DINAR FET. Però no, els ecoprogreanimalistes van haver d'irrompre a la meva pacífica vida... I ARA M'ALIMENTO D'INGREDIENTS SORTITS D'UN LLIBRE QUE ES DIU "COCINA VEGETARIANA PARA DUMMIES". I NO ESTÀ ESCRIT EN CATALÀ - m'ataquen per tot arreu -. Cada vegada que la recepta m'obliga a comprar "cebada" haig de fer l'esforç mental de dir ordi,  ORDI! Què collons és l'ordi?! Estic convençuda que no ho sap ni la senyora que me'l ven. O la civada - que la cervesa en porta, però a qui diantres li importa què duu la birra? Està fermentada? Sí? Doncs au, següent pregunta - però que ningú sap què és perquè, HA HA, tothom la coneix pel nom d'"avena", QUE NI ÉS CLAR, NI ÉS CATALÀ.  Una trava més per viure plenament en català. Senyores i senyors del IEC, deixeu-vos estar d'eliminar els diacrítics, que encara teniu 3/4 dels catalans plorant per la seva pèrdua - qui us ha parit, per cert - I LEGISLEU ELS NOMS DELS CEREALS EN CATALÀ, que això sí és d'interès públic, bàsic i essencial. El col·lectiu neoecoliberosostenible vol poder anar a comprar cereals en la seva pròpia llengua sense haver de recórrer a Google Translate o semblar emissaris de Llucifer quan demanem blat sarraí i les dependentes treuen el crucifix i reciten el Pare Nostre. PROU DISCRIMINACIÓ GRAMÍNICA.

I espereu, que d'ingredients sortits d'una obra d'horror còsmic encara n'hi ha més: LA SOJA. Està arreu, és com les rates! És el porc dels vegetagans, S'APROFITA PER A TOT. Que vols un iogurt? Un de soja. Que vols una salsa? De soja. Que vols fer fajitas, cito literalment de Google Translate, AMIGABLES AMB ELS ANIMALS? Posa-hi tofu, QUE ÉS SOJA COMPRIMIDA! Que la teva mare fa unes croquetes de carn d'olla de putíssima mare però tu ets una esgarriacries i t'has passat al bàndol de la coliflor? Doncs croquetes de tofuQUEÉSSOJACOMPRIMIDA amb coses! Que vols ser guai i moderna, i preparar plats aliens a la teva cultura culinària? Edamame, QUE TAMBÉ ÉS SOJA, DINS LA BEINA! Que no---? SOJA, HE DIT. I els fruits secs, AI ELS FRUITS SECS, són encara més polivalents que la soja, si no n'ets al·lèrgica. En aquest cas, empelta't a un arbre i comença a fer la fotosíntesi.

I--un segon, que he perdut el fil, tanta planta a la meva dieta m'ha deixat les neurones tocades.

Doncs això, m'exclamava de la quantitat d'hores impossibles que passo a la cuina fent menjar per després congelar-lo, col·locar-lo de forma creativa a la carmanyola - perquè tenim el cul pelat de sentir a dir als capsigranyers d'Internet que el menjar entra pels ulls; bé, potser ells masteguen amb les parpelles, però jo sóc més vetusta i prefereixo les dents -, obrir la carmanyola i veure que la meva elaboradíssima disposició se n'ha anat en orris, menjar-m'ho i passades unes hores de digestió fàcil i tranquil·la, TORNAR A PENSAR QUÈ CUINAR PEL DIA SEGÜENT. I així ANY RERE ANY, NO HI HA DRET! TORNEU-ME LES HORES INVERTIDES EN UNA ALIMENTACIÓ SANA I PROFITOSA PEL MEU ORGANISME. Si vull una alimentació basada en restes de teixit muscular d'un animal mort, PER QUÈ M'OBLIGUEU A MENJAR UN ENCIAM? O llibertat, o vegetaganisme. O llibertat, o soja. O SOJA, O SOJA. Puta soja.

A més, aquest estil de vida genera addicció. Genera dependència. Genera originalitat gastronòmica; qualsevol pot ser la nova Ferran Adrià dels fogons, QUALSEVOL! Us ho podeu imaginar?! Ara mateix, en alguna cuina amagada al bell mig de la metròpoli més desconeguda, hi ha una persona DECONSTRUINT SOJA - més que res, per temes de proporcionalitat; per això i perquè esmicolar el tofu té la mateixa complicació que treure's un moc - SENSE SUPERVISIÓ PROFESSIONAL. El món de la Grande Cuisine s'ensorra lentament, se'n va a fer punyetes per culpa de la soja. Sí, sí, LA SOJA. I, mentrestant, els lobbies femiecovegetaganarquistes es freguen les mans perquè saben que tota aquella terra banyada pel sol aviat donarà els seus fruits, els de la soja concretament, i viuran nedant entre edamame i euros d'or pur, controlant els fluxos de mercat, l'economia mundial, les ESTERIFICACIONS DE TOMÀQUETS CHERRY! Ens dominaran com voldran. Estem fotudes.

Moral de tot plegat: planteu soja al balcó de casa. Que no teniu balcó? No passa res; desfeu-vos del llit, compreu uns quants humidificadors, llums UV, terra, testos, un sistema eficient d'extracció de gasos, els últims grans èxits de la música clàssica contemporània, I JA TINDREU LA PLANTACIÓ PERFE--ui, hola  Mossos!

En fi, jo guillo a dinar la meva pasta amb verdures, i boletes de carabassa i tofu. A mi ja m'han absorbit, he caigut massa endins la secta. No sigueu ingènues com jo i correu, correu directes al refrigerador dels embotits el dia que un api us sembli irresistible. Sigueu fortes i resistiu la temptació! I recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Sembla inofensiva. SEMBLA.