Nalataia, Mare Tubercle

Ara farà unes tres setmanes, i gràcies a la meva increïble habilitat motriu mà-globus ocular, vaig estar a punt de transformar per complet la meva, daixò, visió de la vida... en un sentit molt concret de l'expressió. Tan concret que, si no hagués estat per acció de la casualitat, ara dictaria aquest text a l'ordinador en lloc d'escriure'l PERQUÈ ESTARIA MÉS CEGA QUE UN TOMÀQUET DE MAR . Sóc una sapastre de manual, així de simple. L'incident va ser, a ulls de qualsevol persona normal, ridícul; patètic si volem furgar en la ferida: era al vestidor del laboratori, canviant-me de roba. I jo, que sóc de natura més aviat poc espavilada tenint en compte els mil·lennis d'evolució que carrego al damunt, no vaig trobar convenient treure'm la màscara facial amb les dues mans, que per això les tinc. De fet, ni tan sols vaig pensar que pogués necessitar els cinc dits de la mà, així que vaig invertir-ne un parell i gràcies. Òbviament, les màscares facials les va idear el

Un dia més, la ciència i jo seguim treballant juntes. Un dia més, trobo que tanta tecnologia ens estova el cervell. Un dia més, em pregunto si el cop de màscara facial que em vaig cardar dilluns passat a l'ull m'ha fet ferida a la còrnia perquè veig borrós per un costat I NOT FUNNY . Un dia més. Afortunadament per a mi, això de l'ull només m'emprenya quan miro el televisor i sóc davant de l'ordinador; per a fer LA ciència no em suposa cap entrebanc I AIXÒ EM CONSOLA . I encara em consola més que NO EM MOLESTI MENTRE LLEGEIXO, PERQUÈ AIXÒ SÍ SERIA UN DRAMA IMPORTANT . Sospito que en algun moment hauré de fer una visiteta al metge - sí, sí, aquell que va recomanar plàtans durant més d'un any a me germana per combatre el mal d'esquena, aquest senyor -. Dit això, i ja que hi som amb el tema llibres, avui he entrat en mode freak i m'ha passat quasi tres hores endreçant-los - segons me germana, he perdut el cargol que em quedava -, classificant-los, i deixan

Una setmana més, la ciència no s'ha fet sola i jo he estat al peu del canó, combatent al seu costat per tirar-la endavant... tot i que en més d'una ocasió m'hagués agradat tirar-la directament a les escombraries, perquè déu n'hi do, quina setmaneta... I és que, per molt que ens molesti, per molt que ens sembli que nosaltres tenim el control, ÉS MENTIRA, QUI TÉ EL CONTROL ÉS EL KIESTRA! Diantre de sistema integrat per a l'automatització de tasques en el laboratori de microbiologia. És un rei del drama, no pots estar fent altres coses mentre treballa perquè s'emprenya i deixa de fer la seva; com un nen petit de cinc anys que, si no rep atencions, deixa de respirar, EXACTAMENT IGUAL . S'ha passat la setmana sencera d'alarma en alarma i ja us espavilareu vosaltres, jo vull moixaines. És queixa per ABSOLUTAMENT tot; aquest és el seu Top 5: No tinc mostres! - mentida, en tens 20, que les veig, NO EM PRENGUIS EL PÈL I TREBALLA! -. La mostra té un coàgul! - t