Ciència a destemps. Dia III: Neteja de primavera; gran cançó, millor espectacle.

Un dia més, la ciència i jo seguim treballant juntes. Un dia més, trobo que tanta tecnologia ens estova el cervell. Un dia més, em pregunto si el cop de màscara facial que em vaig cardar dilluns passat a l'ull m'ha fet ferida a la còrnia perquè veig borrós per un costat I NOT FUNNY. Un dia més.

Afortunadament per a mi, això de l'ull només m'emprenya quan miro el televisor i sóc davant de l'ordinador; per a fer LA ciència no em suposa cap entrebanc I AIXÒ EM CONSOLA. I encara em consola més que NO EM MOLESTI MENTRE LLEGEIXO, PERQUÈ AIXÒ SÍ SERIA UN DRAMA IMPORTANT. Sospito que en algun moment hauré de fer una visiteta al metge - sí, sí, aquell que va recomanar plàtans durant més d'un any a me germana per combatre el mal d'esquena, aquest senyor -. Dit això, i ja que hi som amb el tema llibres, avui he entrat en mode freak i m'ha passat quasi tres hores endreçant-los - segons me germana, he perdut el cargol que em quedava -, classificant-los, i deixant-los ben nets i polits. Ara fan goig de veure! Són rampells que tinc, com quan buido el calaix de les calces damunt del llit, i les doblego i les endreço de zero. Com em passa amb els mitjons. O amb els jerseis. O amb les samarretes. O... o amb tot allò que té la dissort de ser dins la meva habitació. Però, què hi farem si el TOC em fa ser així, matar-me? No, dona, no; aprofitar aquest do! Així que m'he dedicat a treure'ls a tots del seu lloc, foragitar-ne la pols i reendreçar-los en funció de 1) el seu gènere - que, en el meu cas, és força simple perquè només n'hi ha dos, ficció i no ficció -; 2) l'idioma en el que està escrit - aquí ja he suat una micona més perquè, ben aviat, he vist que ho tindria complicat per encabir-los a tots en una mateixa lleixa -; i finalment 3) en ordre alfabètic per autoria. Al final, i com he dit al punt 2), he fet curt de lleixes, així que ara català i alemany comparteixen espai.

Igualment, això de l'ordre i la neteja no són conceptes nous a la meva vida. Ni tampoc al meu voltant. Ahir mateix, el laboratori va fer un "Barcelona, posa't guapa" a dues bandes. Primera, perquè les dones de la neteja van emprendre una croada contra la pols que ni la meva mare quan fa la neteja d'estiu anual. I segona, perquè estan canviant les plaques del sostre - que, en alguns punts, carda pena - i ara tres quartes parts de les zones de treball són d'un blanc tan immaculat que fa mal a la vist i tot. Asèptic! Impol·lut! Purificat del mal! Si no fos perquè això seria inhumà - hola, aquí la Mare Tubercle als responsables de la puresa del laboratori: si us plau, que som persones, no vidre Pyrex d'autoclau, no ens esterilitzeu -, no em sorprendria gaire que la setmana vinent apareguessin pel laboratori uns senyors amb vestit d'aïllament i llaços de rodeo, perseguint els treballadors per fer-los una neteja a fons. Ja que hi estan posats, fem-ho tot a la vegada! Seria una nova fita, en l'univers de la sanitat...

...i parlant de noves fites - heu vist que bé filo els paràgrafs?! Quina tècnica connectiva més neta! Quina capacitat discursiva més pulcra! SÓC LA REINA DE LA COHESIÓ NARRATIVA! -, ja fa uns dies que m'ofereixo voluntàriament a aprendre els secrets tècnics i mentals d'altres departaments completament aliens a la meva formació acadèmica bàsica - de fet, l'única cosa segura que en sabia, d'aquest departament concret, era que estava conformat pel laboratori i una sala annexa de pressió negativa perquè entri qualsevol cosa i, amb sort, no en surti res perquè, creieu-me, no voleu que en surti res -... i cada dia sento més a prop l'esfondrament de la meva psique. PER QUÈ TENIU TANTS MILIONS D'ETIQUETES I CARPETES DE SEGUIMENT, MECÀGON LES DEPOSICIONS INFERNALS D'EN LLUCIFER?! No hi ha passa que no requereixi un mínim de quatre etiquetes adhesives: una per la mostra original, una altra per l'alíquota de treball, una altra per la tècnica X, una altra pel full de seguiment, una altra pel full de treball, una altra pel full de la tècnica, una altra pels resultats, una altra per conservar en una llibreta d'estocs, una altra pe--PER SA PUTA MARE! A mi em fan parar boja, tantes etiquetes: hi estic tan obsessionada QUE ELS PROTOCOLS NO PENETREN LES DURES CAPES DEL MEU ATABALAT CERVELL I ES QUEDEN ALS LLIMBS DE LA CONSIÈNCIA! I així no hi ha manera d'aprendre res, RES! I us preguntareu "I per què hi vas, doncs?!". Doncs perquè sóc catalana, i molt catalana I LA PELA ÉS LA PELA! Aviam si pensareu que sóc masoquista per gust! Total, que jo intento aprendre, però les etiquetes no m'ho permeten. I així em va, que les neurones se'm suïciden per salt mortal enrere amb triple tombarella pel forat del nas, que els enganxa més a prop que no pas el de l'orella - o això ens arriba per part dels egipcis, que xuclaven cervells des de la nàpia -. Però tot bé. Tot correcte, tan sols el meu drama diari. 

I això és tot: curtet, curtet, perquè no us queixeu - i tan de bo ho féssiu, així sabria que hi ha algú que se les llegeix, les meves burrades -.  Feu bondat i sigueu endreçats que, com molt bé deien a Soul Eater "Una ànima sana viu dins d'un cos sa i una ment preferiblement endreçada i coherent que permeti a l'ànima combatre el dia a dia sense acabar fragmentada en mil i un bocins". O alguna cosa per l'estil. Apa, ja ho sabeu, i mai està de més repetir-ho, però SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Dissabte! Dissabte!