Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2017
Imatge
FELIÇ ANY NOU TUBERCLES! Una vegada més, i per acomiadar aquest any que ja acaba, la Mare us deixa una feliç instantània que vol, de manera molt conscient i premeditada, pintar-vos un somriure al rostre - he pogut comprovar que funciona perquè a me germana, tot i el seu càustic i tètric malhumor, se li ha escapat una rialleta quan l'ha vista - i, de passada, desitjar-vos un molt bon any, moltes alegries, poques penes - sí, d'això no se n'escapa ningú - i riallades a carretades - why not? - . Molt bona nit a tothom i vigileu amb el raïm, no voldria haver d'anar a veure'us a l'hospital demà - que em vull llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i anar-me'n a prendre pel cul a la muntanya, ale - . Sobretot, i per damunt de totes les coses, no oblideu mai, passi el què passi, que SOU TOTS MOLT MACOS!! Fins aviat!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Pastís Dothraki de xocolata

Imatge
Tubercles, ja el tenim aquí: el pastís de l'any, l'obra mestra que es cou lentament, dia a dia, durant dotze mesos, l'òpera prima dels dolços anuals, el REPTE . Aquest any, l'escollida ha estat una coca de xocolata amb farciment de crema d'Oreo. L'he batejat "Pastís Dothraki" en honor a la poca capacitat de retentiva que té me germana pels noms. Com? Sí, jo us ho explico. Aquest estiu, durant les Festes de Gràcia i mentre érem a la Plaça de la Vila de Gràcia - recordeu allò que us explicava d'una de les traduccions de El Petit Príncep? Allò de Regulus? No, vaja, ara us toca llegir-vos això - , me germana i jo, en lloc de prendre'ns un gelat com dues persones normals, corrents i vulgars - ¡uuuuui, lo que he dicho! - ens vam menjar un dorayaki - sí home, aquells pastissets japonesos, els que sol menjar en Doraemon i que tots, en la nostra beneïda innocència, creiem que eren de xocolata però no, eren de pasta de mongeta dolça - . Doncs resu

Nadal, dolç Nadal (ha!)

Imatge
I un dia més que marxa: el dia fort d'aquestes festes. Fort pels qui demà no celebren res, jo encara haig de passar la prova de foc amb el pastís - i em sembla que aquesta vegada ho faré amb nota, més que l'any anterior... és clar que el llistó estava prou baix, soterrat de fet - . Aquesta vegada, però ha estat tot molt auster - tampoc és que els anys anteriors nedés entre regals però enguany la cosa ha estat fluixa, pactada, però fluixa... ja us diré el perquè aviat - , no obstant, no em queixaré pas perquè tots els meus presents eren a la llista - una llista de quatre! - i m'encanten; des del primer a l'últim - sobretot l'últim, que no he estrenat jo, sinó me germana - . Colònia, balsam de llavis, el nou CD de The Corrs - wiiiiiiii! - i un coixí de llavors de cirera per les cervicals - cosa que m'anirà fetén tenint en compte les meves recents i recurrents tortícolis, per no mencionar els dolors mensuals del meu úter palpitant i, per acabar-ho d

Na na na na na na na na na-dal!

Imatge
Després de quasi un mes sense aparèixer per aquí - què hi farem, sóc una dona ocupada - , em presento davant vostre per recordar-vos que, si no us n'havíeu adonat, ja és Nadal! I per Nadal sempre passa de tot, encara que la millor part són els dies previs.  Els dies previs són un caos. Bé, la gent és un caos. Ja m' enteneu: jo seria incapaç de comprar els regals una setmana abans de Nadal - per no dir un dia abans - i, en canvi, puc testimoniar que centenars de persones ho fan, tant alegrement i angoixantment com poden. Ah, la màgia de les festes... de les festes i dels eixos comercials, de les grans empreses de màrqueting que ens condueixen a tots com rucs per on volen, de l'Ajuntament i els llums de Nadal. És tot com una gran caca pintada de rosa i coberta de purpurina. I si, a més, canta Jingle Bells, millor. Però a mi m'agrada. M'agrada el fred que fa, m'agrada veure la gent amunt i avall carregats com ases, m'agraden els llums i els colors. Tuberc