Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2019

Tu menges, ella menja, nosaltres mengem, vosaltres mengeu, elles mengen, jo cuino

Imatge
Crec que si hagués de participar de nou en Els Pastorets, aquesta vegada escolliria la gola, així podria dedicar-me a menjar galetes de civada amb xocolata i, de passada, tenir els diàlegs enganxats amb un post-it al paquet, per si les mosques - mai se sap quan algú pot necessitar una apuntadora a mà, de la mateixa manera que tothom sap que aquest paper no se'm pot adjudicar a mi, perquè passaria olímpicament dels actors... estaria menjant galetes! -. Sigui com sigui, em vaig apuntar al carro de la Supèrbia - amb grans resultats morals per a mi, natürlich! - i, ensabona que ensabonaràs, la meva bona amiga la Gola em passava galetes d'estraperlo, buahahaha! Al tema, que em desvio. Aquesta còmica introducció volia il·lustrar-vos la meva molt sana addicció al menjar, perquè la gaudeixo. Menjar em fa sentir viva. Així que cuinar - per malament que pugui fer-ho, mil i un cops - és quasi segona natura per a mi. I més ara, que em toca fer-me els segons plats al meu gust. No h

Jo, mestressa del meu rellotge intern

Imatge
Ahir vaig treballar pel matí - per fi, després de mesos relegada a les tardes! - i estava entusiasmada amb la perspectiva de fer-ho, i no perquè pel fet que, de matins, la feina sempre sembla més lleugera - que no ho va ser... potser dir-ne tortura matutina seria una descripció més encertada -, no, sinó perquè això em permetia anar a ioga! Amb la Verònica! I en tenia moltes ganes. De debò que sí. Les seves classes sempre em deixen esgotada però, tot i així, sóc feliç quan en surto. És com començar de zero el dia a dos quarts de set de la tarda! Yuju! A més, que tenia plans molt complexes per després, moltes idees innovadores a la meva vida... però - sempre hi ha un però - estem parlant de moi i un dia mai pot ser realment meu si no la cago de manera espectacular, humiliant i penisa. No seria jo. Total, que tanta emoció i tantes ganes de deixar-me la pell al mat van acabar en res perquè, oh sorpresa!, vaig arribar trenta minuts tard. Bé, no, no vaig arribar tard, no segons el m