Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

Com fer el pena... sentir-se culpable... i...

Imatge
Buff! Tubercletes i Tuberclets... sóc un desastre, com a Mare, com a amiga i com a persona en general. A "fail", vaja. Malinterpreto els fets, les paraules, fins i tot les meves pròpies accions! I tot així, encara hi ha qui m'aguanta i me les deixa passar totes. Sovint, penso que de no ser per aquelles i aquells que s'armen de paciència amb mi, ja hauria plegat veles temps endarrere perquè, posats a ser sincers, què tinc de bo? què és el que puc destacar de la meva persona?... Res ...O, com a mínim, jo, per mi mateixa, només amb la meva neurona, no sóc capaç de veure res.

Suposo que tampoc ajuda el fet d'haver-me topat, durant anys i anys, amb persones que m'han valorat tant com es valora a una caca de colom... persones que creuen valorar-me però, en públic (i en privat també, que collons), prediquen obra i miracles dels altres i, a mi, m'esmicolen contra el terra i em retreuen, constantment, quantes de les moltes expectatives que tenien en mi he tirat pe…

Excursió a Cosmocaixa... chán chán! (part 2)

Imatge
No Tubercles, no: no porto més fotografies sobre ossos o vídeos de tortugues que es creuen estrelles de Hollywood. Ahir, mentre feia l'entrada, em vaig oblidar de penjar-vos el tríptic de l'exposició. Així que aquest matí, abans de sortir a passejar, perquè avui ha fet mooooooolt bon dia, l'he escanejat. I aquí us el deixo.



Ja sabeu, si les voleu més grans per poder llegir què hi posa, només heu de fer "click" al damunt i llestos. I això era tot... tinc necessitat de veure One Piece, així que us deixo toooot el que queda de tarda per a vosaltres. I ja sabeu que... SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Tanta història amb el nan aquest de la katana... i, al final, ens vam haver de tragar la caiguda a la bogeria de la Nanami... tsk

Excursió a Cosmocaixa... chán chán!

Imatge
Hola maques i macos! Abans de res, us volia comentar que, ahir, vaig estar repassant entrades velles i les vaig modificar... bàsicament, en vaig canviar el tamany de la lletra ja que era EXCESSIVAMENT petit, vull dir, pel format de bloc que tenia abans, anava de conya... però tal i com està la cosa ara doooooooooncs no. Bé. Seguim.

Ja sabeu que no fa gaire, vaig anar al CosmoCaixa a veure els dinosaures... bé, doncs ahir (divendres 18) vaig tornar-hi, amb la meva germana i una amiga seva. Mentre elles s'estaven assegudes i mig adormides al Planetari, jo remenava per la botiga de records, intentant decidir QUIN llibre comprar... al final, el que jo volia no va ser el que vaig comprar, entre d'altres, perquè les disputes entre dos paleontòlegs JA morts m'importen més aviat poc. Així que en va caure un altre: "Dinosaurs, a very short introduction". A veure què m'expliquen ^^.També me'n vaig emportar a casa els llibres de l'exposició; el de "Tresors …

Imperdonable ... 許せない

Imatge
Estic veient un documental de l'any passat, sobre abusos de l'Església Catòlica a Tubercletes i Tuberclets... i m'estic indignant per moments, i això que només porto 8 minuts de 40... no hi ha prou paraules per expressar la indignació que sento al escoltar els relats de les víctimes i la parsimònia i poca delicadesa amb que s'ho pren l'Església. És imperdonable, inexcusable. Tant secret de confessió m'està posant malalta...


Si un pedòfil es jutjat amb les lleis de l'Estat, perquè no un sacerdot? què passa? són diferents? una altra espècie?... jo els veig igual, tant per dins com per fora: uns malparits que haurien de ser tancats de per vida i no tornar a veure mai més la llum del sol. Un forat, cavaria un forat ben profund... i els deixaria caure allà; siguin quines siguin les conseqüències de la caiguda, no en vull saber res.
Nenes i nens que no es poden defensar, nenes i nens que són titllats de mentiders i obligats a seguir vivint al costat del seu pitjor …

Somnis... esos grandes desconocidos XD

Imatge
[ Ansietat]: L'ansietat és una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill (o d'incertesa, com quan fas problemes de matemàtiques, on tot és incert); estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir (o despertar del somni). Quan l'ansietat ens bloqueja, som davant d'una ansietat patològica (o somni recurrent, o examen de mates, o examen de sele...). En la crisi d'angoixa, la persona té una aparició sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pànic. Sent terror i té por de tornar-se boja o de morir de cop i volta (o de que els seus somnis es facin realitat, o de que pugui suspendre l'examen de mates de la setmana pasada). La seva capacitat de raonar es paralitza (capacitat de raonar, de dormir, d'estudiar...). Acostuma a durar poc, no més d'una hora (i una merda!).

[Descripció gràfica d'ansietat ]: JO! Aquest matí. Pocs cops ho havia passat …

RedLineSP fa una neteja de cara

Imatge
Tubercles, avui l'entrada serà curta i informativa (oix, que bonito me ha quedado)... a veure, com ja sabeu, segueixo des de fa uns anys, 2008 crec... un fansub en castellà, RedLineSP. Últimament, havien tingut diversos problemes amb els fòrums: no hi havia manera d'editar missatges, es penjava la web cada dos per tres, etc... coses d'aquestes que, els entesos en Internet, saben i jo no. Total, durant una setmana o així, tots els registrats (i també els visitants... que aquí no es discrimina a ningú) vam llegir a la pàgina web que s'estava treballant per a renovar-ho... per fer-ho més útil i més maco... i que, un cop fet, ens hauríem de registrar de nou!¡ Noooooooooooo!¡ Jo tenia 523 missatges, era Ex-Senior!¡... nscht... bé, doncs ja està fet! La direcció segueix sent la mateixa però el format ha canviat una mica... personalment, crec que a millor ^^. De moment encara hi ha molt espai buit... però ja s'anirà omplint, ja!

Les descàrregues anteriors a la caiguda del…

Vibra a distància... què?

Imatge
Està clar que, la ciència, ciència és... i que les persones només tenim una cosa al cap: SEXE. Si, sexe. Així, tal com sona. I us preguntareu "a què ve aquesta afirmació tan categòrica?", doncs ve per una notícia petita, diminuta, amagada... (quasi) insignificant amb la que em vaig topar a elPeriódico d'ahir. "Com? Amb elPeriódico donen porno?!"... Noooooo, no comenceu amb les conclusions abans d'hora. elPeriódico no reparteix porno. Però una empresa de Girona, si. O alguna cosa semblant; la notícia, AQUÍ. El resum, a continuació.

Resulta que una empresa de Girona (m'estic repetint, no?) ha creat (sí, CREAT, no com la vida, que va SORGIR) un mmmmh... masturbador on-line. Dos, per a ser més exactes. Un per a ell i un per a ella (com a mínim, no hi ha discriminació pel que fa a les futures/futurs usuàries/usuaris... it's something). La cosa va així: ella se'l posa, ell se'l posa, connecten la maquineta per bluetooth a l'ordiandor i via mes…