Somnis... esos grandes desconocidos XD

[ Ansietat ]: L'ansietat és una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill (o d'incertesa, com quan fas problemes de matemàtiques, on tot és incert); estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir (o despertar del somni). Quan l'ansietat ens bloqueja, som davant d'una ansietat patològica (o somni recurrent, o examen de mates, o examen de sele...). En la crisi d'angoixa, la persona té una aparició sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pànic. Sent terror i té por de tornar-se boja o de morir de cop i volta (o de que els seus somnis es facin realitat, o de que pugui suspendre l'examen de mates de la setmana pasada). La seva capacitat de raonar es paralitza (capacitat de raonar, de dormir, d'estudiar...). Acostuma a durar poc, no més d'una hora (i una merda!).
  
[ Descripció gràfica d'ansietat ]: JO! Aquest matí. Pocs cops ho havia passat tant malament somiant; de fet, només he tingut dos somnis pitjors, DOS (això demostra, no obstant, que, entre d'altres coses, sóc taaaaaaaaaaaaan feliç que ni els somnis poden amb mi, mwahahaha!).

... ... ...

Resulta que, aquesta matinada (més matí que nit), he tingut un somni bastant inquietant... tot i que, tenint en compte les circumstàncies, potser n'hauria de dir malson... si, molt millor. Be doncs, avui he tingut un malson molt, molt... ha estat molt fotut. Com ja sabeu (o no), jo visc a casa, amb la família que m'ha vist créixer (tanto a lo alto como a lo ancho XD), per tant, tinc les meves coses a la meva habitació; una habitació que, amb els anys, he convertit en la meva fortalesa... vaja, el que fem tots a casa dels pares! Ara imagineu que heu de marxar de casa... bé, "heu" no és la paraula, més aviat, marxeu. Si? Doncs aquí comença el malson...

Jo marxava a viure amb dues amigues (no diré noms, no vull ser mala persona per què el què hem fan no té nom... no és qüestió que creguin que no les estimo XD) i havia d'empaquetar les meves pertinències. Però en tinc unes quantes i una de les meves amigues no en volia ni sentir a parlar de portar-ho tot, TOT amb mi. El cas es que, parlant amb ella i altres persones (persones que no venen al cas perquè ni tan sols sé qui eren), la meva amiga em deia...
- Haurien de tancar totes les pàgines de descàrregues per Internet perquè, quin sentit té veure una sèrie en una llengua que no és la teva?
- Pe-pe-però... a mi m'agraden les sèries japoneses i...
- Aquestes les primeres! Veure sèries en japonès per no entendre res i, a sobre, haver de llegir-ne els subtítols per a poder seguir-ne l'argument! Ja.
- ... ... ... 
Aquí ha començat l'estat d'alarma... res d'anime? noooooooooooooooo! Total: vaig a casa per a empaquetar les coses que si puc endur-me... i em trobo davant la complicada opinió de què fer amb tots els meus llibres i còmics i pòsters i figures! per què, evidentment, no me'ls puc endur a la nova casa... i, aleshores, sento la veu del meu pare que em diu...
- Tranquil·la, pots deixar les coses aquí, que ningú les llençarà dona! Si no te les pots endur...
- ... ... ... (llàgrimes a punt de sortit) ... ... ...
I m'enduc quatre coses de res, QUATRE! entre elles el portàtil i un coixí amb una funda que la meva àvia em va cosir expressament per a mi (té més de XX anys la funda!). És aquesta:

...pot semblar ridícula però la tinc des de els dos anys i sempre m'ha agradat... serà que els flamencs són blaus i no roses...

El cas es que, mentre vaig a casa de la meva amiga, porto el coixí abraçat, com si m'hagués de salvar la vida... o com a prova de la meva vida anterior, jo que sé! Només us puc assegurar que el mantinc agafat fins al final del somni... Bé, doncs quan arribo a casa de l'amiga, m'assec al sofà i em quedo mirant fixament al terra... i em poso trista, molt trista per què no tinc els meus còmics amb mi! ni els meus pòsters! ni les meves figures! només el coixí, el portàtil i la roba! i si, per increïble que sembli, no odio a la meva amiga! (al somni, vull dir). Però es que la cosa encara no ha acabat. De sobte, entra al menjador la seva parella i em saluda...
- Hola, Nalataia!
- Deixa-la, que està deprimida per què no he deixat que portés els seus còmics amb ella - li diu la molt p*****... m'estaven entrant unes ganes REALS de plorar, no només en somnis, no! I, a sobre, el somni acaba malament, per què les meves coses no poden estar amb mi!

M'he despertat amb una ansietat i unes ganes de posar-me a plorar (ràbia, riure per la situació, llàstima per mi mateixa, ansietat en general vaja) que no us ho podeu arribar ni a imaginar. Quan ja estava desperta ho he vist d'una altra manera... vull dir: sé que això no passarà, no tinc intenció de marxar de casa! XD. No, no, fora conyes, sé que no passarà per què aniré a viure amb la Kireko, i ella mai permetria que jo deixés res relacionat amb el manga o l'anime a casa meva, je. Puff, quina mala estona he passat.

De fet, quan hi penso... en això de marxar i tal... no em veig capaç de deixar res aquí, RES. Encara que hagi de posar els còmics en caixes i els pòsters en una carpeta: m'ho enduc tot! fins i tot l'estanteria, que per alguna cosa la vaig pagar jo!¡ Ò__Ó jeje... No seria capaç... no podria! fins i tot la paret que tinc davant la taula on estudio! bé... la paret no, però el mural que hi ha si! mireu, mireu:

I es veuria millor si tingués més bon angle, però ja va bé per fer-vos-en una idea. Encara em sembla poc... conec persones que tenen mooooooooooooooltes més coses que jo. Seps.

I per si us ho esteu preguntant...
- Si, podia estudiar amb tot això al davant. No, no em distreia.
Serieu capaços de NO endur-vos això? No dic tornar-ho a enganxar en alguna paret però... hi ha de tot! dibuixos de la meva germana, fotos meves amb ella, entrades a museus i exposicions, teatres, l'ENTRADA de One Piece Film: STRONG WORLD, postals d'aniversari... de tot! tota una vida, no podria deixar-la endarrere!

Ha estat un mal tràngol. No el vull ni repetir. Adverteixo a les meves/meus futures/futurs companyes/companys de pis: M'HO PENSO ENDUR TOT, TOT!¡ He dit.

I això era el que us volia explicar quan us he fet tragar la definició d'ansietat (aderezado con mis propios comentarios, como no). I ja no molesto més que, si escric massa, la Kireko fa mala cara XD... jejejeje... abans d'anar a dormir, sempre em miro els pòsters i els meus estimadíssims còmics i penso "quaaaaaaaaaaaanta pasta m'hi he deixat... com perquè es cremin XD" i els recordo que... SÓN TOTS MOLT MACOS! I vosaltres també! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

No cal que facis aquesta cara per haver vist la meva paret, mirar-te a tu és pitjor, Enel. Me caes mal.

Comentaris

  1. Hahahaha pobre!! Mare meva, com pots tenir aquests somis?? Jo soc tu i nomes de despertarme ja m'aseguraria que hi fosin totes... tot i que no tinc gaires coses, pero les que tinc me les estimo moooolt!! Hahaha percert, molt monu el coixí!!
    I el tros de pareeeet *¬*
    hahah cre que no cal dir res més haha
    ens veiem per aquí :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me