Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

Les vacances de la Nalataia (enveja, enveja)

Imatge
Tubercles, it's been so long! Com anem? Acalorats, eh que sí? Per descomptat. Tot i que no avui: tanta pluja ha de refrescar d'alguna manera, no? Jo estic encantada amb aquest temps. Per dos motius: primer, ja no estic de vacances. No oficialment, com a mínim, per tant, me la pela el temps. Segon, si plou, el tros de terra que tinc davant de la finestra queda, automàticament, regat. I això vol dir que en uns dies tindré gespa. La vida sempre troba un camí! A més, que amb aquest temps de "merda", les visites al Jardí cauen dràsticament. Rodó. Estic feliç com una perdiu.

El dia de la Bèstia

Imatge
No importa si no enteneu la referència del títol de l'entrada: crec que jo tampoc la tinc clara però m'ha vingut bé. No us entretindré gaire, que avui no estic gaire per a jocs. La truita, que gira molt ràpid.
Bé, ahir, després de passar-me el matí suportant calor, xafogor i gent a la feina, arribo a casa i em trobo la meva germana amb cara de xai a punt d'entrar a escorxar i em diu "Tataaaaaa, m'acompanyes al centre a comprar tint de henna?", tota ella sucre i mel. Qualsevol li diu que no. Així que menja en un sospir, canvia't ràpid i vés a buscar el metro. Tot això sense tenir gaire clar ON havíem d'anar. Perquè la senyoreta no recordava on estava la farmàcia (detall important, veure més endavant) on havia comprat el tint l'estiu passat. Només tenia una pista: "Vaig passar per sota uns arcs". Au, espavila't! Encara sort que sempre he estat bona jugant al "¿Quién es quién?". I li dic "Vols dir la Plaça Reial, oi?&quo…

Curryyyyyyyyyyyyy!

Imatge
Hi ha poques coses millors que acabar de sortir de la dutxa. Molt poques. Aquesta sensació d'estar net, fresc, de no enganxar-se amb tot i tothom... mmmmh! Jo no ho canviava per res! Ara mateix estic a la glòria. I entretinguda.
No sé si us sona que, per Nadal, els meus pares em van regalar unes maquetes d'uns tiranosaures de fusta. Bé, de fet, no va ser per Nadal sinó per Reis. En qualsevol cas, el resultat és el mateix: dues maquetes simples (molt simples) per a muntar i pintar. Però m'ha faltat el temps. Fins ara, mwahahaha!! Ara que ja no m'haig d'amoïnar més pel màster o per l'Alemany (by the way, ja tinc la matrícula feta pel pròxim curs... alumna de tercer, encara no m'ho crec), em puc posar a fer altres coses totalment innecessàries i estúpides com muntar maquetes, escriure GranOtaku o mirar-me el fons d'escriptori si em surt de la ceba; el temps JA no és un problema per a mi, yujuuuuuuuuuu!

Capítol 58: La història tal i com la veu ella. Part 2

Imatge
Sona el despertador i la Nalataia maleeix tots els sants, beatificats i per beatificar, i s'aixeca. L'Aixa dels Caròfits la saluda des del llit i totes dues es posen en marxa. Com que no són lentes ni s'adormen per les cantonades, un quart després de despertar-se, ja estan a punt. De fet, la Nalataia ha tingut temps de fer-se el llit (cosa que no torna a passar, en part perquè no li dona la realíssima gana i en part perquè alguns dels companys, al·lucinats per tanta sofisticació, li prenen el pèl i la nostra jove protagonista, a aquelles hores del matí, no està per hòsties...). 
Quan baixen a esmorzar, es troben la primera sorpresa desagradable: un trist sobao per persona! Un únic sobao per cap... Evidentment, això no ho saben fins que, tot innocència, un dels nois del grup (Diego , el Maño? Joan, el Veterà? Rínxols Jordi?) li demana a la cambrera que en porti més, si li plau, que no n'hi haurà per tots. I la senyora cambrera li contesta ufana "N'hi ha 18.&qu…

TFM: Der Master in Paläontologie

Imatge
Després de tantes hores davant de l'ordinador escrivint, reconstruint, llegint, batallant, modelant, tornant a començar, repetint passos, maleint, desesperant, plorant, cridant... Després de tants dies viatjant amunt i avall, invertint estones inexistents, deixant enrere família i amics, perdent els nervis i la salut, somiant en models reconstruïts... Després dels diners invertits, dels esforços a classe, d'hores robades a l'Alemany, de laments pel temps perdut a la feina, de dormir malament, de no arribar als límits d'entrega per falta de resultats, de córrer a última hora... Després de tot això, després de donar tant i rebre tan poc, només se m'acut una sola paraula: RATES Així, en plural. I que cadascú s'ho prengui com millor li sembli.

El karma sempre torna i jo m'he encarregat que aquest es dediqués a planar sobre la persona que més estimo d'una manera quasi maníaca. Volia que tot li sortís bé. I ho he aconseguit. De la mateixa manera, puc fer tot …