TFM: Der Master in Paläontologie

Després de tantes hores davant de l'ordinador escrivint, reconstruint, llegint, batallant, modelant, tornant a començar, repetint passos, maleint, desesperant, plorant, cridant... Després de tants dies viatjant amunt i avall, invertint estones inexistents, deixant enrere família i amics, perdent els nervis i la salut, somiant en models reconstruïts... Després dels diners invertits, dels esforços a classe, d'hores robades a l'Alemany, de laments pel temps perdut a la feina, de dormir malament, de no arribar als límits d'entrega per falta de resultats, de córrer a última hora... Després de tot això, després de donar tant i rebre tan poc, només se m'acut una sola paraula:
RATES
Així, en plural. I que cadascú s'ho prengui com millor li sembli.

El karma sempre torna i jo m'he encarregat que aquest es dediqués a planar sobre la persona que més estimo d'una manera quasi maníaca. Volia que tot li sortís bé. I ho he aconseguit. De la mateixa manera, puc fer tot el contrari. Sempre diuen que les desgràcies no vénen soles. Espero que s'equivoquin, perquè una més com aquesta i em compro un llançaflames. I sé on buscar.

El resultat final de tot plegat, la sensació que m'enduc després d'aquest màster és d'indignació. Per les notes, pel tracte preferencial, per la obliteració dels nostres esforços, per la incapacitat de dur a terme un projecte com aquest, per la prepotència que s'endevinava en alguns i era patent en uns altres. Estic molt enfadada, decebuda, indignada, trista però, sobretot, estic dolguda perquè les coses no es fan així. Encara que la sinceritat pugui fer mal, és preferible al silenci de doble fil. Si el meu treball no era prou bo, doncs no ho era. Fi del tema. Però, com a mínim, decència i amb la veritat pel davant.

I passant a temes més agradables, un dels companys de RedLine ha escrit un llibre, "Leyendas de los 9 Reinos". El tema principal és la fantasia èpica i s'estructura d'una manera semblant a Cançó de Gel i Foc: cada capítol pertany al punt de vista d'un personatge i, fins el que he llegit fins ara, tot sembla que segueix una mateixa línia temporal.

Per començar, podeu entrar al bloc que ha creat expressament per a l'ocasió:


I també el podeu seguir pel seu canal de Twitter o via Facebook. Ara per ara, no té a ningú que li vulgui publicar la novel·la, que constarà de 4 llibres. Però tot és qüestió de temps. Jo m'he llegit el primer dels capítols que ve penjar, un dels pròlegs i si bé costava una mica de seguir (l'experiència és un grau i quan ell va començar, no en tenia), té potencial. I ho diu una persona que s'ha llegit el primer llibre de la sèrie de "Los Magos" de Levi Grossman i considera que, amb només un únic capítol, Leyendas de los 9 Reinos ja és molt millor. En qualsevol cas, si us passeu per "Blocs Amics" o li feu un cop d'ull a la barra dels "Tubercleblocs" també hi trobareu els respectius enllaços.

Seguint amb els esdeveniments feliços, ja puc dir ben alt i ben fort que ESTIC DE VACANCES! A la meva manera, si més no. Em toca treballar al Jardí però ja no m'hauré de fer un calendari impossible per veure com allargo les 24 hores que té un dia i les encaixo entre elles. És un començament. Fa uns mesos, tot era un absurd en reproducció contínua. Espero que una mica de tranquil·litat em tregui del damunt aquesta sensació d'ofec que porto reprimint tot un any. Imagineu si se m'ha acumulat tanta tensió al damunt que, enlloc d'un sol herpes, me n'han sortit tres, en fila índia. Tinc el llavi inferior que sembla la cara oculta de la Lluna. I pica.

I una última cosa. Ahir, després de passar-me dues hores i trenta minuts d'assemblea comunitària amb el Coordinador del Màster (i, perquè negar-ho, sabent que res del que li vam dir serà escoltat), vaig arribar a Plaça Catalunya per prendre alguna cosa amb els meus amics (que taaaaan necessitava) i vàrem acabar sopant en un restaurant japonès. Un de ramen. I quin ramen! Deliciós. Estic com boja per tornar-hi. El local es troba a carrer Girona 164 (Girona amb Rosselló) i la parada de metro més propera és Verdaguer. RAMEN-YA. Hi heu d'anar o viureu en pecat la resta de la vostra vida! Avisats esteu.

I demà més, que ja començo a no sentir-me el dits. Sé que us dec moltes entrades. I sé que sabeu que tots sabem que, probablement, no les publicaré... però d'il·lusió també es viu, encara que per poc temps. Que no m'assabenti jo que passeu gana per somiar massa! Porteu-vos bé i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Típic bol de ramen a RAMEN-YA. Uns 25 cm de diàmetre i uns 15 d'alçada.
No et quedes amb gana. De fet, vols repetir! 

Comentaris

  1. Ahí, ahí....publicidad de la buena de los 9 reinos xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toma! Eres tú el que no sabe cómo hacerlo correctamente. Mucho Feisbú pero poco blog xD

      Elimina
  2. Ànims, Shuu! No crec que et serveixi de consol, però no ets l'única que s'ha endut clatellades aquest curs amb l'universitat. Clar que no és el mateix unes quantes assignatures que el treball de fi de màster...
    En fi, benvinguda a les vacances d'estiu! Espero que et provin més que a mi que estic en una mena de buit existencial. I té, et deixo això, una imatge amb dinosaures que em va fer gràcia.
    http://i.imgur.com/tovINus.jpg

    Passi-ho bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buit existencial? Punyeta, això sí és mala sort. Bé, tens raó; no sóc la única a qui li ha tocat el rebre, de fet, en som uns quants al màster... però fa ràbia. I ja que no em puc quedar tranquil·la dient-li al coordinador (perquè seria pitjor el remeï que la en fermetat), ho deixo anar per aquí, sense culpa, càrrega de consistència o perill xDD.

      Per cert, boníssima la imatge. Ja deia jo que adorava al dinosaure correcte xD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Catalanes sense bicicleta