Nalataia, Mare Tubercle

Em penso que m'he animat més del compte, que això de Top 10 sona molt grandiloqüent i si arribo a una i mitja serà un record. Serà clickbait, que en diuen. Comença la gratada cerebral de memòria, doncs... aviam, què vaig deixar a mitges l'any passat? Converses difícils , d'aquestes en tinc unes quantes guardades al calaix. Per mandra o per complexitat, qui sap. Una mescla i, ateses les circumstàncies que les requereixen, diria que la complexitat és la baula més dèbil. Sé que cal tenir-les, però el mur que hi ha a l'altra banda és dens, més que la nata ATO i en tinc tantes ganes com cardar-me un tret al diu petit del peu. I la perspectiva de tenir-les jo sola tampoc facilita el canvi d'actitud. Per tant, converses pendents, una motxilla que haig de gestionar, ja sigui desfent-me'n o deixant-la al fons de l'armari. Què més hi ha a la llista de pendents? Intentar no ennuegar-me amb la meva cap ? Sí, aquesta és bona, però és de les complicades. I ja veuràs què p...

Avui, mentre treballava, una dona m'ha alliçonat. M'ha alliçonat com mai ho havia fet ningú. Ni tan sols com els centenars de professors que he tingut durant tots aquests anys. Ni tan sols com els meus pares durant els darrers moltíssims anys. No, amigues, avui una clienta m'ha transmès un coneixement mil·lenari només accessible per uns pocs. Un coneixement que només assoleixen aquells que estan preparats per rebre'l sense saber-ho. És una mica com una loteria: potser hi participes o potser no - jo, certament, no havia comprat papereta - però quan et toca... ai, quan et toca! Ets sents la persona més afortunada d'aquest pla-espai-temps en el que vivim plegats - o ho intentem - . I què és això tan extraordinari que he descobert? Que he begut de la font mateixa del coneixement? ... ... ... Doncs que no hi ha millor remei per a desinfectar-se les ferides que rentar-se amb sabó de mans! Deixeu-vos estar de iode i aigua oxigenada! Oblideu-vos d'allò de llep...

Molt bones festes a totes i tots Tubercles! Una vegada més arriba el final d'un llarg any carregat de maldecaps i sessions interminables de patiments interns continus! I és que no hi ha res com disposar de 365 dies per flagel·lar-nos sense descans! O és que potser penseu que l'any vinent serà tot de color de rosa? No, no, no, el pròxim 2019 també les passarem putes, per activa o per passiva, que ja ens coneixem. Així i tot, amb alegria, collons! S'ha de ser positiu a la vida, i per molts exàmens que tinguis després de les vacances, i per moltes hores que hagis de passar encadenat a la feina, i per vegades que et repeteixis a tu mateix que temps trauràs, no saps d'on, però ho faràs, no t'has de deixar vèncer per l'adversitat! Ens en sortirem! Yes, we (probably) can! - no obstant, troba't un weekly planner i comença a organitzar-te la vida -. Mentrestant, el Pare Noel ve i va, el Tió fa una cagadeta aquí i allà, la Mare es passa la tarda aïllada a l...

Igual que els Reis Mags es van oblidar d'un dels meus regals - i encara estic esperant que el totpoderós Amazon me'l porti - , jo també m'he deixat endur pels dies i no he pensat que estaríeu super interessats  en saber  - ironía, on? -  què em va caure la  - mal anomenada - nit més màgica de l'any. I dic mal anomenada perquè, segons totes les tradicions, la nit més màgica de totes és el Dia dels Morts - se celebri el dia que se celebri - . I, en part, és cert: la humanitat és capaç de creure que aquell dia s'alcen els morts i caminen entre nosaltres. Però creure que existeixen el DNA, els àtoms i la evolució - cosa que està comprovadíssima i demostradíssima - és ciència ficció! És clar, jo cada 1 de Novembre veig cadàvers caminant pels carrers! I fantasmes perseguint les ànimes dels vius per turmentar-los! Sempre, cada any. La nit de Reis la més màgica? Ha, com es nota que ningú ha pensat en Tots Sants - perquè cal molta màgia, i de la bona, per fer creure...

Tubercles, ja el tenim aquí: el pastís de l'any, l'obra mestra que es cou lentament, dia a dia, durant dotze mesos, l'òpera prima dels dolços anuals, el REPTE . Aquest any, l'escollida ha estat una coca de xocolata amb farciment de crema d'Oreo. L'he batejat "Pastís Dothraki" en honor a la poca capacitat de retentiva que té me germana pels noms. Com? Sí, jo us ho explico. Aquest estiu, durant les Festes de Gràcia i mentre érem a la Plaça de la Vila de Gràcia - recordeu allò que us explicava d'una de les traduccions de El Petit Príncep? Allò de Regulus? No, vaja, ara us toca llegir-vos això - , me germana i jo, en lloc de prendre'ns un gelat com dues persones normals, corrents i vulgars - ¡uuuuui, lo que he dicho! - ens vam menjar un dorayaki - sí home, aquells pastissets japonesos, els que sol menjar en Doraemon i que tots, en la nostra beneïda innocència, creiem que eren de xocolata però no, eren de pasta de mongeta dolça - . Doncs resu...

I un dia més que marxa: el dia fort d'aquestes festes. Fort pels qui demà no celebren res, jo encara haig de passar la prova de foc amb el pastís - i em sembla que aquesta vegada ho faré amb nota, més que l'any anterior... és clar que el llistó estava prou baix, soterrat de fet - . Aquesta vegada, però ha estat tot molt auster - tampoc és que els anys anteriors nedés entre regals però enguany la cosa ha estat fluixa, pactada, però fluixa... ja us diré el perquè aviat - , no obstant, no em queixaré pas perquè tots els meus presents eren a la llista - una llista de quatre! - i m'encanten; des del primer a l'últim - sobretot l'últim, que no he estrenat jo, sinó me germana - . Colònia, balsam de llavis, el nou CD de The Corrs - wiiiiiiii! - i un coixí de llavors de cirera per les cervicals - cosa que m'anirà fetén tenint en compte les meves recents i recurrents tortícolis, per no mencionar els dolors mensuals del meu úter palpitant i, per acabar-ho d...

Després de quasi un mes sense aparèixer per aquí - què hi farem, sóc una dona ocupada - , em presento davant vostre per recordar-vos que, si no us n'havíeu adonat, ja és Nadal! I per Nadal sempre passa de tot, encara que la millor part són els dies previs.  Els dies previs són un caos. Bé, la gent és un caos. Ja m' enteneu: jo seria incapaç de comprar els regals una setmana abans de Nadal - per no dir un dia abans - i, en canvi, puc testimoniar que centenars de persones ho fan, tant alegrement i angoixantment com poden. Ah, la màgia de les festes... de les festes i dels eixos comercials, de les grans empreses de màrqueting que ens condueixen a tots com rucs per on volen, de l'Ajuntament i els llums de Nadal. És tot com una gran caca pintada de rosa i coberta de purpurina. I si, a més, canta Jingle Bells, millor. Però a mi m'agrada. M'agrada el fred que fa, m'agrada veure la gent amunt i avall carregats com ases, m'agraden els llums i els colors. Tuberc...

Tot sovint, passades les festes de Nadal i tot el que això comporta, ens adonem que ens fem grans. Per què cada vegada ens pesen més els anys? Per les arrugues que veiem al mirall? No, molt més prosaic: pels regals. Sí, així de simple: com més grans ens fem, més es repeteixen. O menys originals són ja que, oh sorpresa!, tenim de tot. De tot. Així que marcar la diferència és un xic complicat. Intentar innovar es fa difícil. Ho sento, Tubercles, però créixer és així: ens insensibilitza (kit-kat: i així de superficial som, al primer món, que no tenim res millor a fer que queixar-nos sobre tot el que tenim, mentre a l'altra banda de la porta, perquè no cal anar gaire lluny, hi ha persones que viuen en la més absoluta misèria... ben jugat capitalisme, HAHA) .

A la meva ment tot era perfecte: colorit, ben format, ben cuinat, ben recobert. Però la realitat i jo no compartim esquemes mentals. La realitat té un concepte sobre la perfecció força distant al meu, cosa que sempre acaba complicant-me l'existència.  El pastís d' enguany havia de ser apoteòsic, espectacular, APOSTOFLANT ! Si el podem qualificar de normal ja és molt. Ni els colors, ni la forma, ni la cobertura. Res de res, un desastre nadalenc.  No m'hauria de sorprendre, de fet. Cada any acaba passant el mateix, si no és un detall, és un altre. Però el concepte "derrota a la cuina" no existeix per a mi (tot i que queda patent que els fogons em porten avantatge) . Així que després de cinc hores a la cuina, barallant-me amb la cobertura de xocolata blanca que no volia agafar textura, enrabiant-me amb els colorants alimentaris perquè ni tenyien la massa, ni eren del color que tocava, desesperant-me per la tendència malaltissa dels ingredients a formar turon...

Després de quasi dos mesos vivint la gran vida (bé, d'aquella manera) , puc constatar que encara em passen coses fora de tota lògica. O, com a mínim, que em trobo amb coses estranyes arreu. Potser sóc jo, que tinc un imant a dins i no me n'he adonat. O potser és el món, que està més cap allà que cap aquí. O potser és un complot kàrmic, que intenta desfer-se de nosaltres sense fer gaire soroll i, així, començar de zero altra vegada, com quan l'extinció del Permià. Vés a saber. Sigui com sigui, totes les rareses acaben aterrant a prop meu, ja sigui en forma de persona semi-humana d'intel·ligència desconcertant (com és el cas d'alguns espècimens que he tingut la desgràcia de conèixer al meu lloc de treball... perdó, ex-lloc de treball) o instrument del mal encarnat en inofensiva caixa de joguina o, fins i tot, en cartell de rebaixes. D'una manera o d'una altra, sempre aconsegueixen arribar a mi, desgraciant la meva existència fins a extrems impossiblement...

I s'ha acabat! El Nadal del 2014-2015 s'ha acabat. I amb ell la sequera lectora! Per fi torno a cavalcar les onades muntada al llom dels meus millors amics: els llibres! Per fi puc tornar a passar els matins asseguda al sofà, devorant pàgines i pàgines escrites, perdent hores entre lletres i estimulant el meu cervell fins al punt de deixar-lo com una patata bullida! La vida ha tornar a mi... Han estat unes festes profitoses. Crec que, aquesta vegada, m'ha tocat la grossa amb els llibres: 6, aquest any n'han caigut 6. Més els quatre o cinc que li han regalat a la meva mare... feu números. Ja no m'haig d'amoïnar per no tenir lectures, com a mínim, fins a l'estiu! És clar que, abans toca St. Jordi i això vol dir que n'acumularé més, mwahahahaha!!

Un Nadal sense presses, entre d'altres, perquè estic tan summament plena que la meva velocitat màxima és similar a la d'una tortuga que es mou a força d'extremitats davanteres perquè les del darrera se las ha trinxat l'hèlix d'una moto aquàtica. I fins i tot així, la tortuga seria més ràpida que jo. M'he pres tantíssimes infusions digestives que, si em punxeu, en sortirà fonoll! Quina cosa més lletja. Em fa sentir Shrek. Ja sabeu... "Los ogros somos como las cebollas, tenemos capas." I direu "Doncs no haver menjat tant!". Malament! Això no es diu. Ni es pensa. Aquests dies són per menjar fins a rebentar perquè el menjar de la mama és el millor del món. A més, que a casa meva són tres dies seguits de festa i xaranga: entre el 24 i el 26, ni sobra menjar ni falten estómacs que vulguin alimentar-se. I si li sumes la família que ve de visita (a part de l'habitual durant l'any) , la cosa es veu elevada a l'enèsima potència. C...

Maco, el títol de l'entrada, eh? Aquesta segur que no us l'esperàveu xD . Va, que em perdo. A l'última entrada ja us anunciava que l'Especial de Nadal d'aquest any estava quasi a punt de sortir del forn. Doncs mira, ara mateix l'acabo de treure, tot empolainat i preparat per a servir. Segurament pensareu que m'he begut l'oremus o que, mentre l'escrivia, vaig esnifar cola, superglu o qualsevol altra cosa igual de nociva i d'ús habitual. Potser teniu raó, potser no, time will tell No em jutgeu, jo no ho faria...

... i així s'acaba el Nadal: de ressaca alimentaria. No sé vosaltres, però a mi em toca dinar mongeta amb patates: comença l'operació bikini! Afortunadament per a mi, vaig amb banyador, així que no m'haig de preocupar gaire pels flotadors corporals xD Ara només ens queda superar la dura prova que suposa tenir barres i barres de torró a l'armari. I neules. I bombons. I massapans... en fi, postres fins a l'estiu. Si voleu un consell, aneu al Mercadona i compreu la infusió Digestive (menta, camamilla i anís) : 2 grams de miracle per bosseta. Suposo que tots vareu celebrar el Dia de Reis amb la família, no? Bé...jo també!! Per primer cop després de tres anys, he pogut passar el Dia de Reis amb els meus. Vaja, amb els meus cosins petits, vull dir. Als grans ja els tinc molt vists xD Són tan macos. I tan alegres. I com cridaven. Era com estar a l'escorxador en hora punta: les seves dolces veus et trepanaven els timpans i et feien desitjar estar més sord que una...

... l'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro cola-aat! L'home de Cro, de manyó no está fet de llautó ni de ferro colat!... Eeeeeeeeeeeei! Bon Nadal, Tubercles! Un any més, la Mare celebra amb vosaltres aquestes festes tan nostres i tan cosmopolites arreu del món! Us desitjo de tot cor que tingueu uns dies tranquils, divertits, relaxants, únics... i que descanseu, tan com pugueu, que aquest 2013 ha estat llarg i, qui més qui menys, ha tingut els seus maldecaps. Afortunadament, aquesta vegada no hem de fer front a un món post-apocalíptic... ara que, tal i com estan les coses, quasi que una extinció en massa potser ens faria bé i tot. Whatever, alegria. alegria, que aquests dies són per compartir bons moments i regalets, regalets everywhere! Que sona consumista, dieu? Bé, potser una mica. Però què voleu que us digui, a tothom li agrada rebre quelcom. I si és quelcom necessari, millor. A mi, per exemple, St. Nicolau m'ha portat tot de coses que necessitava....

Amb cinc dies de retard, per fi trobo un moment per a fardar de magdalenes! xD ... Va, va, les coses com són: l'èxit de les meves creacions és absolut!! Si pels meus pares fos, ja tindria Saló de Te al centre de Barcelona!! (recordeu-me que us parli d'això algun dia) . De debò, no ho dic jo; la meva família està encantada! I els meus cosins petits més... però si se les menjaven de dos en dos! xD

Ha aparegut un premi salvatge. A veure, gamers: opcions?

Molt bon Nadaaaaaaaaal!! Per segona vegada consecutiva, us desitjo Bones Festes a totes i a tots!! Com s'ha portat el Tió? I el Pare Noel?! Heu estat bons i correctes? Per què jo he fet com sempre i m'he endut la grossa xD

Avui no és dia d'entrades extenses ni divagacions; avui és un dia per estar amb la família i passar una bona estona veient com l'oncle agafa una trompa descomunal i com l'avi es queda adormit al sofà, mentre a la tele repeteixen pel·lícules casposes de Pares Noel sense trineu, parelles embafadores que es retroben per Nadal i sopars interminables amb uns veïns que odies... però, què collons, és Nadal! Ah, i també és el dia perfecte per a llegir GranOtaku... o us pensàveu que m'oblidaria de vosaltres a la carta pel Pare Noel?! Nein, nein, nein! Aquí teniu la vostra ració de frikisme per aquestes festes. Més us val llegir-vos l'especial si no voleu que aquest ninot de neu zombi-psicòtic us persegueixi i se us mengi el cervell!!

Allò promès és deute! Ja us vaig dir ahir que penjaria les fotos del pastís que estava fent per avui... i aquí les teniu (by the way, en super-hiper-mega qualitat gràcies a la càmera nova del papa ^^ ) . La meva mà, sempre al mig, com el Dijous xD . Per cert, no faig pas propaganda sobre marques de torradores, eh! Ha estat tot casual...  Interessant la meva manera de posar el número, eh? xD Es que vam esgotar totes les lletres i números amb el Gio, jajajajajaja... Bé, explicació ràpida de què veieu a la foto: massa de pinya+coco+plàtan i glacejat de formatge pel damunt... PAM! Està de bonaaaaaaaaaaaa!! El meu oncle diu que el glacejat és massa dolç pel seu gust, però ja ho té això, el glacejat: ÉS DOLÇ ... només dir que porta un quart de quilo de sucre glass... Ja us vaig dir ahir que ni de conya em quedaria una Tarta Colibrí com les Deesses manen... però la culpa la té el forn, que és una MERDA , en majúscules. Tot i així, haig de c...