07/01/14: La ressaca

... i així s'acaba el Nadal: de ressaca alimentaria. No sé vosaltres, però a mi em toca dinar mongeta amb patates: comença l'operació bikini! Afortunadament per a mi, vaig amb banyador, així que no m'haig de preocupar gaire pels flotadors corporals xD Ara només ens queda superar la dura prova que suposa tenir barres i barres de torró a l'armari. I neules. I bombons. I massapans... en fi, postres fins a l'estiu. Si voleu un consell, aneu al Mercadona i compreu la infusió Digestive (menta, camamilla i anís): 2 grams de miracle per bosseta.

Suposo que tots vareu celebrar el Dia de Reis amb la família, no? Bé...jo també!! Per primer cop després de tres anys, he pogut passar el Dia de Reis amb els meus. Vaja, amb els meus cosins petits, vull dir. Als grans ja els tinc molt vists xD Són tan macos. I tan alegres. I com cridaven. Era com estar a l'escorxador en hora punta: les seves dolces veus et trepanaven els timpans i et feien desitjar estar més sord que una tàpia. I quins peus més menudets. Prou petits com per destrossar-te l'espinada a cops i no deixar proves del crim. Un encant.

I doncs, a part de records gravats a foc, blaus per tota l'esquena, timpans disfuncionals i un flotador de més a la panxa, què n'he tret, d'aquests Reis? Droga. De la meva... ja sabeu què vull dir, eh? Eh? Eh? Eh? Tot i que han fet curt, aquesta vegada. Jo n'esperava més... en fi, es fan grans, cada cop els costa més carregar amb els regals, als Reis. En qualsevol cas... la meva secció d'"Ara llegeixo" tornarà a estar en actiu d'aquí a res, wiiiiiii!! Per cert, he canviat la decoració del bloc i no heu dit res, desgraciats! A sobre que ho faig perquè sigui més atractiu... seguidors per això, JA! A veure si aquest 2014 esteu una mica més desperts... i sí, ja sé, GranOtaku! Estoy en ello.

Bé, la compensació per tot un any de feina interminable i sacrificis pagans:


Es nota que m'estimen, eh? Eh? Eh?... doncs jo no ho tinc tan clar!! Si m'estimessin tant, m'escoltarien quan parlo! Crec, crec, que això dels regals molonguis és una indirecta. No sé, something like "Sí, sí, t'estimem molt. Ara surt del mig, que molestes, bicho!", eh que sí? Ja m'ho imaginava, té tota la pinta de suborn... en fi, suborn o no, ara tinc dos esquelets de fusta per a muntar. Ups, perdó: dos esquelets de Tyrannosaurus rex per a muntar!! >w<... i els pintaré!!! Ah, i una càmera de fotos nova... càmera que no surt perquè, evidentment, és la que fa la foto. I mitjons. I tres llibres. I un foulard. I colònia. I llaminadures. Les llaminadures són importants. Bàsiques, de fet. Si no hi ha llaminadures, no hi ha Reis. I motlles per a magdalenes quadrades. I capses per a portar cupcakes. I... i... i ja està. Schaaaaade! El cas és que, gràcies als Reis, podré combatre aquesta ansietat aclaparadora que se'm menja des del Novembre; per fi tindré llibres per llegir. Només espero que "La casa de hojas" no m'atabali gaire: és una paranoia de llibre. Mireu...


I així, tot el llibre xDD. Acabaré més del revés del que ja estic... no us estranyi que qualsevol dia d'aquests surti per les notícies. Raó: assassinat. Causa: indigestió, així podré al·legar alienació mental transitòria (no em creieu? Proveu a mantenir les maneres mentre us esteu desintegrant per dins). La vida.

Haig d'aprofitar les poques hores que em queden de llibertat supervisada i arrasar amb tot el que se'm posi per davant. Me'n vaig a veure "El Retrato de Dorian Gay". Apa... que tingueu una bona digestió ;)

Feu bondat i FELIÇ ANY NOU. I no ho oblideu: els màsters no s'han de prendre a la lleugera. SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Per què enganyar-nos? Veure la peli per ell xD

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.