Nalataia, Mare Tubercle

...fins que PUM! obro Twitter pel matí i em trobo amb aquesta notícia que quasi em causa un cobriment: Mateu-me ja o ho faran les edicions de Digimon pel fansub . I només se n'ha emès el 12% del total. Ens hi estarem més d'un any, amb el nou anime de Digimon: MÉS D'UN ANY, QUE SÓN 52 SETMANES! Feu els càlculs: 52 setmanes és el mateix que dir 52 episodis. I ENCARA EN FALTARAN 14! Un any i dues setmanes per polir-nos aquesta nova temporada - recordo a les Tubercles i als Tubercles desmemoriats que la primera sèrie de Digimon Adventure constava de 51 episodis, NO VA ARRIBAR A L'ANY PER UN EPISODI, UN! -. M'estan entrant tots els mals, US HO ADVERTEIXO . Ara, com a fan que sóc d'aquesta franquícia - si bé Digimon 03 i Tri podrien ser eliminades de la història de la televisió i no les trobaria a faltar - ESTIC SO EXCITED QUE EM PETA LA PATATA!  I ja està: aquesta era l'entrada. Ara, The Umbrella Academy. Ciaosu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Estem tots els i...

Aquest cap de setmana comença l'Abril, la primavera de debò podríem dir-ne, que tots sabem que això del mes de Març ha estat un gran fail amb totes les lletres. I la primavera sempre porta aires de canvi, sobretot en tema d'al·lèrgies. Jo no en pateixo cap, cap associada a l'època de l'any (les meves són aestacionals i gran part d'elles relacionades amb la falta d'empatia social i el disgust pel contacte amb altres éssers humans) , però això no evita que em solidaritzi amb els que sí en pateixen, o que ho faci el meu cos - a qui li encanta anar per lliure -, i se'm posin els ulls com pilotes de ping-pong cada vegada que passo per sota un fals plataner. I no per la seva majestuosa (?¿) bellesa, més aviat per les maleïdes llavors i el seu terrorífic sistema de dispersió aèria, eeeeeecs. En fi, que em desvio. La qüestió és que - música de Joc de Trons de fons - aquest Abril torna la nostra parella no-som-gais-però-tsk-va-sí preferida!  Com diri...

Ara que la Digifebre ha tornat a les nostres vides, i ignorant la nova temporada, molts fansubs s'han llençat en caiguda directa a recuperar l'honor i la dignitat d'aquesta franquícia que, us poseu com us poseu, supera a Pokemon i de llarg. Arreu trobes re-edicions i re-traduccions de la primera temporada de Digimon: en anglès dual i amb subtítols, en castellà dual i amb subtítols, amb una única pista d'àudio i així fins a l'infinit i mes enllà, Bé doncs, fa uns dies, em van enviar un link de Telegram perquè em mires l'edició BD de Digimon amb l'àudio d'aquí, el que mola, no la barrabassada anglesa. Em va picar el cuquet de la nostàlgia i, tot i tenir la sèrie completa en DVD amb àudio castellà, vaig pensar "Calla, busca-la." I així he passat aquest lluminós matí de diumenge: buscant Digimon. I fent feina d'alemany, és clar, que no tot és diversió i parranda (ole, ole!) . La primera opció sempre és Nyaa, més que res perquè suposa u...

Ahir us deia que Digimon tornava a les nostres pantalles. Que després de 15 anys, aquelles bèsties estranyes i digitals, mil cops millors que els incomprensibles Pokemon, tornaven amb una nova temporada. I jo frisava per veure-la. També us vaig explicar que serien sis parts, sis doloroses entregues separades per mesos d'agònica espera. El que no vaig donar va ser la meva opinió. Bé, doncs ara ja ho puc fer. Per punts (necessito aclarir-me les idees) . Atenció, que pot haver-hi spoilers, eh!

Per fi! Per fi! Digimon ha tornat! Per fi! Avui mateix s'han estrenat els quatre primers capítols (de 32 que s'emetran) i ja friso per veure'ls. Llàstima que ens toqui esperar a l'Abril de l'any que ve per veure els següents, però en fi.  Pel que he pogut llegir, són sis sagues, de quatre capítols cada una. L'estil em recorda una mica a la segona temporada de Durarara!, que també ha estat dividida en parts i emesa per torns. Una putada, si voleu la meva opinió: ja són ganes de fer-nos patir. Amb premeditació i traïdoria. Aquesta primera quatri-entrega té per nom Reunió ( 再会 ) . Imagino que tractarà sobre la dificultat pels joves d'establir una família pel seu compte i trobar una feina digna. Digo yo. D'entrada, per la quantitat de gifs que hi ha a Tumblr, la cosa promet. I sinó no em creieu... Riurem, riurem molt. M'ho passaré teta. Tinc grans expectatives pel que fa a l'anime, per descomptat, però el que més ganes tinc de v...

A tres dies i mig per començar les classes, i a deu per posar-me a full power , començo a sentir com alguna cosa dins meu s'expandeix, s'expandeix, s'expandeix... i com peti, malament. Tant ansietat m'està destrossant. Dimarts vaig anar a matricular-me a la UAB i us ben juro que ni el més experts dels mariners podria fer mai un nus tant enrevessat com el que tenia jo dins. Era com un pes mort a l'estomac. I el cabró s'autoalimentava del meu patiment: com més estona passava, més present el sentia. I el clímax va arribar quan, després de 30 minuts d'espera a Gestió Acadèmica, em confirmen que haig de parlar amb el tutor del màster primer; que necessito l'imprès de matrícula. En aquell moment, quan em vaig adonar que havia perdut el temps miserablement, l'ansietat que em perseguia des de les 7.30 del matí va prendre forces renovades i em va deixar la boca més seca que una travessia a través del Sahara. Evidentment, el quart d'hora que vaig esta...

... només amb aquest títol, ja he captat la vostra atenció. D'això se'n diu tenir " ganxo ". O " publicitat enganyosa ". Personalment, prefereixo dir-ne " confiança del consumidor ". I és que seguir llegint aquest bloc després de tant de temps i, tot i així, tornar-hi a caure un cop més, demostra que el producte és bo. O mínimament consumible. Com a mínim, no és un bloc mort, com sí els passa a moltíssims altres. Els motius? Tants com gotes d'aigua hi ha al mar. Des de a) He començat un bloc perquè és la moda i tinc la personalitat d'una col bullida , b) No m'interessa però és la moda moltíssim dur a terme un projecte sociològic basat en les interaccions interpersonals que es donen entre els usuaris d'un bloc, c) Començo un bloc amb molta il·lusió perquè és el meu projecte personal, una forma d'expressar el meu rebuig a aquesta societat absurda i desestructurada però acabo posant vídeos de reggeton i gadgets inútils que...

Si bé el títol de l'entrada pot donar lloc a confusions, no sóc de les que, saltironejant alegrement, persegueix als altres en un intent no gaire ben aconseguit d'assetjament no desitjat. Les meves ànsies de sexual harassment es limiten a individus que no es poden queixar. Així és més fàcil, sense denúncies ni ordres d'allunyament. De fet, si algun tribunal amb mancança de neurones emetés una d'aquestes estranyes ordres que ningú compleix però que les altes esferes es capfiquen en aplicar (una bona castració com les d'abans i tres o quatre descàrregues elèctriques preventives al dia seria molt més efectiu... i lucratiu, que collons!) contra mi, el meu portàtil i jo tindríem un problema. I dels grossos. Afortunadament, els personatges de ficció són immunes al sistema judicial. 

Mooooooolt bon dia, Tubercles! Avui, i després de l'estranya entrada que vaig deixar caure per aquí a principis de setmana, la Mare us porta una d'aquelles històries que tant us agraden!! Desafortunadament, no és GranOtaku, encara que ja falta menys perquè pugueu tornar a gaudir de les meves extravagants palles mentals! No, no, aquesta vegada toca parlar de pastisos.

Avui tinc ganes de xerrar pels colzes però el meu nivell d'inspiració és zero, així que potser acabeu amb diarrea mental. Si us serveix com a consol, jo estic així des de que vaig nàixer i no m'ha anat tant malament, hoyga! Però ja ho diuen, no? " Mal de muchos, consuelo de tontos ". I així ens va. Com l'anunci aquell estúpid dels bars: només a un publicista resident en aquest país de pandereta se li acudiria fer un anunci exaltant les meravelles dels bars. Que si no saps on buscar a algú, vés al bar! Que si estàs fins al capdamunt de feina, vés al bar! Que si les millors coses que ha fet la gent d'aquí, ha estat als bars! Com la Constitució! I ho diuen orgullosos!!! Passar el dia al bar és el millor invent des de... des de... la salsa bolonyesa envasada! Au, va! No és creïble. Als bars hi passa de tot... i res bo. Borratxos, baralles, màquines escurabutxaques, partits de futbol, sous que volen, lavabos putrefactes, salmonel·losis com Kalises: " ¡Para...

Aquí us deixo el tràiler amb les estrenes per aquesta temporada del fansub LlunaPlena no Fansub . N'hi ha algunes que són noves i d'altres que estan a punt a punt d'acabar. A veure si us animeu! Que passeu un bon dia. Ens llegim aviat!! I recordeu sempre, sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Ni us imagineu la quantitat de banners que tenim xDD

Caram, estic sembrada, avui! Va, que aquesta serà ràpida. Resulta que buscant una cosa que res té a veure amb el tema que ens ocupa, m'he topat amb... bé, amb el tema que ens ocupa, caram! http://www.normaeditorial.com/blogmanga/blog/?p=7104

[Aclariments de l'autora - No sóc cursi, això es sabut per tothom. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El rosa no és un color, és una arma de tortura medieval, terriblement efectiva i que destrueix el meu ésser lentament però de manera eficaç. Paraula. Ergo, nyonyades, les mínimes. - El dia que em veieu llegint poesia rosa, serà la fi de la meva persona. Ergo, nyonyades, les mínimes. Aclariments de l'autora] I ara, passem al tema que ens ocupa. Què esperaríeu d'un anime que, paraules literals de la Viquipèdia, ha estat descrit com a " A  super liberal interpretation of the  Hyakunin isshu  anthology of 100 romantic poems by 100 poets compiled during the  Heian period . " ?... Love, love everywhere. And pink, pink everywhere. I si us us formulo la mateix pregunta però abans veieu aquest parell de vídeos?... On hi diu "what is the flame" i "the song eages the pain", canvieu-ho per "what ignites the ...

Per tots es coneguda la meva fama de " oh! culo veo, culo quiero "... i no pas en el seu sentit més estricte, tot i que no deixa de ser definitori i real. Però no es de culs del que vull parlar, per estrany que sembli.  Després de passejar-me pel bloc d'un bon amic (tres entrades, ejem) i veure la seva ultima perla, m'he dit " pues me voy a copiar [yao ming face] ". I aquí estic, escrivint una nova endless entry, com la de Prince d'ahir xD . Bé, al tema: el meu amic en qüestió, i degut al nou ramat que circula pel seu bloc (aka JO) , ha passat pel damunt dels videojocs i s'ha endinsat al món de l'anime, fent un post a doble entrada sobre les sèries d'animació japonesa que van marcar la seva infància. Com ja he dit abans, allò del " culo veo, culo quiero ", jo també ho faré, encara que pot ser que ja ho hagi fet abans, o no... no ho sé. Jutgeu-me si voleu, no us en culpo; a vegades puc ser molt insistent, tant, que d'insis...

A veure com us explico el que vull sense semblar més tocada de l'ala del que, habitualment, sóc. Primer, hauria de començar pel títol, crec jo. New Prince of Tennis, why? Diumenge va sortir Kuroko i, si bé trobo més entretingut malparlar de les fotos finals que aquest  patètic  fantàstic anime ens ofereix, resulta que encara no m'he baixat el capítol. Tot i així, tenia ganes d'escriure. Buscant un tema, he recordat el que he vist aquest matí a l'ordinador de la feina. I em preguntareu  "a la teva feina veuen Prince?" . Doncs no, malauradament no. Però, afortunadament, tenim internet, tot i que la majoria de les vegades va com el cul i d'altres ni es connecta... però això és un altre tema. Com deia, amb internet a la feina, l'avorriment és cosa del segle passat! Literalment! Així que, aprofitant la incomptable  (?¿)  afluència que té el Jardí a les 10 del matí, m'he estat llegint una estona manga. Sorpresa la meva quan, a la safata d'entrad...

Capítol 15 - Kuroko & Kagami & No2 No sé, segueix sent molt gai: ara tos dos estan molt mullats i s'hauran d'eixugar i... - Kuroko, estás húmedo. - No, Kagami-kun. Sólo mojado. - Y pegajoso. - Kagami-kun, usa mi secador ... si quieres. - Kuroko, No2 nos mira. - Puedes dejar que te seque él   Kagami-kun. No me importa.  - Kuroko... - Kagami-kun... - Kuroko... (i jo volia que sonés més porno!)  I aquí, ja entrem en una espiral de yaoi interminable que ens porta cap al més profund de la psique humana i els desitjos més foscs i innombrables de l'home. Un anime yaoi basat en un equip de bàsquet... a les dutxes... mmmmmh, me gusta.  Per certo, eh que us vaig advertir sobre l'anime de " La Storia della Arcana Famiglia "? Suposo que, en algun moment, vaig deixar anar les meves preocupacions sobre les possibles conseqüències de l'adaptació d'un joc de lligar sobre la màfia. Bé doncs, totalment infundades! N...