Pastís de xocolata calenta amb prunes

Mooooooolt bon dia, Tubercles!

Avui, i després de l'estranya entrada que vaig deixar caure per aquí a principis de setmana, la Mare us porta una d'aquelles històries que tant us agraden!! Desafortunadament, no és GranOtaku, encara que ja falta menys perquè pugueu tornar a gaudir de les meves extravagants palles mentals! No, no, aquesta vegada toca parlar de pastisos.

Pastisos? Sí. I dels bons, que aquesta vegada el forn no ha jugat amb mi i s'ha comportat, com tot un home! Cosa que em recorda que ahir vaig veure el primer capítol de Tiger & Bunny. M'hi vaig trobar amb un vell conegut: en Hirata Hiroaki, Sanji pels amics (menys per en Zoro, per a ell sempre serà ero-cook). I què culleres té a veure que el forn s'hagi comportat com un home amb Tiger & Bunny? Fàcil. El protagonista 1 (l'altre ha de ser en Bunny, no? Qui fa servir de sobrenom la paraula "bunny"? És molt ridícul...), en Tiger, és un triomfador allà on en Sanji l'ha cagat estrepitosament: s'ha casat i té una nena monísima de la muerte. En Sanji no té ni noia. Però en Tiger ja comença a fer-se gran i ser un heroi a jornada completa li passa factura. I aquí és on en Sanji es proclama vencedor: no només és un cuiner magnífic, sinó que també és un pirata de la hòstia; la seva vida laboral és un èxit. I per això em cau tan simpàtic en Tiger, perquè és l'altra cara de la moneda d'en Sanji. I en Sanji em cau de putíssima mare. Ergo, Carlos, ¿he dado en el clavo, eh?

Sí, sí, en això estaves pensant, mentre veies Tiger & Bunny? Doncs mira, sí. La meva ment tendeix a fer connexions dignes de l'esquizofrènic pacient-exemple que surt a tots els llibres de psiquiatria. Algun dia, un psiquiatra molt afortunat es farà d'or, amb mi. Fins que arribi el moment, m'haureu d'aguantar vosaltres. La qüestió és, com li explicaré el perquè de GranOtaku?

I tornem al forn. Deia que s'ha comportat i això m'ha facilitat, i molt, mantenir una actitud mentalment sana. No m'he trastocat... més, vull dir. No diré que el pastís és perfecte, perquè això ja ho sabeu, però si diré que tinc unes ganes de fotre-li queixalada... perquè no és només el pastís sol, nops. Va amb sorpresa. Va amb salsa de xocolata calenta! Serà un orgasme de sabors. I un bon laxant. Segurament. Veureu, resulta que part de la massa es prepara amb prunes seques, bicarbonat i aigua calenta. A més, se li ha de sumar la xocolata negra com el carbó. Vaja, una bomba gastronòmica! Hi haurà cua, aquesta tarda, al lavabo de casa meva xD. I que consti que no em queixo, eh! que dilluns passat em vaig acabar l'últim kiwi i les prunes no són tan efectives com pugui semblar ;___; A més, el te tampoc ajuda: anirà molt bé per netejar els ronyons, però com a ajuda a la motilitat intestinal és nefast.

Total, que m'he passat el matí a la cuina. I vet aquí els resultats!

Té collons la cosa que el mòbil de la meva mare faci millors fotos que
la càmera digital. Pero qué magia es esa!!?? Us asseguro que no estava
el llum de la cuina encès. Paraula.

Ja veieu que no ha pujat gaire, però tampoc és res que no m'esperes. Crec
que són un parell o tres dits d'alt, que ja va bé. D'altra manera, es pot
fer molt pesat. Máxime quan li posi la salsa de xocolata pel damunt.

I aquí teniu la xocolata. Lletja, oi? El plàstic del damunt no hi ajuda gaire.
Però no volia que hi caigués pols, greix, whatever, ja m'enteneu: res de
regalets flotants. Per cert, aquestes taques més clares, són gotes d'aigua.

Les porcions amb la xocolata calenta pel damunt. Abans he dit orgasme, no?
Mentida: amb aquest pastís he arribat a l'Infern, perquè ha estat un pecat.

Apa, perspectiva interna. Quina olor, quin color, quin sabor...

I ara ja podem passar a la segona part del tema: Free! Què puc dir que no sabeu ja? Que es mediocre? Que no arriba ni a la categoria d'entreteniment mitjanament tolerable? Que no enteneu que segueixi veient aquest horror, tenint en compte les coses horribles que en dic? Bah, nonsense. Free!, igual que l'anime de Kuroko, ha estat creat amb un únic objectiu: les captures finals! I a continuació, la d'aquesta setmana.

Comparant bronzejat... i un colló! (també, també). Em sembla que aquesta
imatge supera, i de llarg, qualsevol de les de Kuroko. Li dono un 9/10. És un
reflex de l'essència d'aquest anime: gays, gays everywhere. On han quedat
els boys love com no.6? Allò si era maco de veure, en Shion i en Nezumi,
separats per una utopia que els asfixiava. Joooooo...

Què hi farem.  Amb una mica de sort, llegireu aquesta entrada després de dinar, quan les insípides postres a base de fruita tova se us regirin a l'estomac, com la roba dins la rentadora. I m'imaginareu asseguda davant de l'ordinador, gaudint d'una llarga sessió d'anime, amb un bon tros de pastís a la mà i un te ben gustós a la tassa, mwahahahahahahahaha!

No m'odieu gaire, de debò. No ho faig expressament, és la meva jo diabòlica, que no sap quan mantenir la boca callada. Sempre burxant, a totes hores: que si "Nalataiaaaaaa, xoca amb el dit petit del peu a l'armari", "Nalataiaaaa, enrampat amb el rentavaixelles", "Nalataiaaaa, dos per tres, infinit"... és molt pesada. En fi, que avui fa calor i per molt ventilador nou de trinca que tingui pel portàtil, hi ha coses que no es poden suportar. Tornaré pròximament. Amb què? aaaaah, misteri, estudia matemàtiques per saber-ho! Porteu-vos bé. I recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS! I que posar la mà a la trituradora de menjar fa mal! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


Juro que he posat "Gintama Navidad" al Google. Ho juro.

Comentaris

  1. Mmm... quina bona pinta aquest pastís, Shuu. El dia de la quedada també ens duràs reposteria? ;P
    Pels comentaris que has fet, no he acabat d'entendre si t'ha agradat Tiger & Bunny o no. xD Jo l'he vist sencera i creu-me, la cosa només es posa interessant a partir de la meitat. Fins llavors, bona sort.
    I ja sé que la captura del capítol de Free! és de premi, però... i tota la resta de coses a comentar?! El quasi-petò d'en Haru i en Makoto, el joc de mirades d'ulls brillants, en Haru protector, les mans entrellaçades quan eren uns nens... Què passa amb tot això, eh?! (Ho sento, m'ha alterat molt, aquest últim capítol) xD

    PD: La Shira & Co. ja han tret el dorama de Yamada. ;)

    ResponElimina
  2. PD 2: Mola el nou disseny del bloc :DDDDDD

    ResponElimina
  3. PD 3: I has posat el meu punt de llibre!! :'DDDD I'msohappy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajaja, així que falten coses a comentar sobre el capítol de Free!, eh? Bé, em limito a les captures finals, sinó, això seria etern xD

      I si que m'ha agradat Tiger & Bunny, com a mínim, el que porto vist. Em va semblar molt graciós que el mateix actor de doblatge fes uns personatges que, des del meu estrany punt de vista, fossin cares oposades xD

      Home, i tant que havia de posar el teu punt de llibre! D'un bloc que va ser inspirat per en Kurama no se'n podia esperar menys. Només has de veure la direcció del bloc!! "La rosa de la Nalataia"... y no hace falta que digas más! xDD

      A veure si avui em baixo Yamada i ric una estona, jijiji

      Elimina
  4. Mmmm.... buena forma de meter tiger and Bunny en el blog, nada extraño ni trillado mezclar pasteles y Tiger&Bunny xD

    Jejeje sabía que entre la personalidad de Tiger y su hija te acabaría gustando. Sobre la serie, es cierto lo que dice Shruikan; la primera mitad se te atragantará un poco, sirve para conocer a todos los personajes y acabes odiandolos (sobretodo a la cría cantante de los uñates azules).

    Sobre el pastel....es el tratamiento contra el estreñimiento más delicioso que he visto, dará gusto dejar que las tuberías se lleven sus restos xDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdad? Donde esté un buen pastel con chocolate y ciruelas, que se quite el remedio de la abuela xD

      Ya sabes que hago conexiones bizarras... pero vamos, que Tiger se lleva la medalla de oro por su seiyuu, que es de lo más. Sólo faltaria a Kazuya Nakai por ahí, siendo un enclenque de cuidado y el mejor amigo de Tiger... eso si seria raro de ver xD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me