New Prince of Tennis & See you next week! - Capítol 16

A veure com us explico el que vull sense semblar més tocada de l'ala del que, habitualment, sóc. Primer, hauria de començar pel títol, crec jo.

New Prince of Tennis, why? Diumenge va sortir Kuroko i, si bé trobo més entretingut malparlar de les fotos finals que aquest patètic fantàstic anime ens ofereix, resulta que encara no m'he baixat el capítol. Tot i així, tenia ganes d'escriure. Buscant un tema, he recordat el que he vist aquest matí a l'ordinador de la feina. I em preguntareu "a la teva feina veuen Prince?". Doncs no, malauradament no. Però, afortunadament, tenim internet, tot i que la majoria de les vegades va com el cul i d'altres ni es connecta... però això és un altre tema. Com deia, amb internet a la feina, l'avorriment és cosa del segle passat! Literalment! Així que, aprofitant la incomptable (?¿) afluència que té el Jardí a les 10 del matí, m'he estat llegint una estona manga. Sorpresa la meva quan, a la safata d'entrada del mail, hi tenia 12 missatges sense llegir, tots sobre actualitzacions de Mangareader, 10 dels quals eren de Prince. "En fi" m'he dit, "posa't a llegir, amb una mica de sort acabes abans de marxar a dinar"... exagerada? No. Bé, tenint en compte la llargada dels capítols de New Prince potser si. Tant és. La cosa comença així...

... els adolescents de 14 anys dels diferents instituts del món paral·lel aquest que és Prince, perquè no té altre nom que Món Paral·lel, o Dimensió Desconeguda, que les coses que hi passen no són normals! Com poden nanos de 12 i 14 anys ser més grans que adults de 40!? Com? I a més japonesos!! Aquí hi ha alguna cosa que rellisca... molt. Però és igual, que em desvio. Com deia, la colla aquesta està en un campament per a super estrelles del tennis nacional (veieu com no és creïble?) i, per a guanyar-se un lloc a la selecció juvenil (o sub 18, que vindria sent el mateix), s'han de fotre de bufetades pilotades amb els grans que, per cert, no són creguts, no, són el següent. En la primera d'aquestes... mmmh... proves eliminatòries, es juga un partit de dobles, que acaben sent quintet i els dos contrincants. Per què quintet? Compteu vosaltres mateixos quanta gent us surt, jo he flipat xD:

- Niō que és en Tezuka:


- Niō que és en Kabaji:


- Niō que és en Ryoma:


- Niō que és l'Atobe


I, per descomptat, l'Atobe, que ja en té més que suficient fent d'ell mateix. Espera, per descomptat? En Niō és un transformer! xD... a l'autor de Prince ha perdut el fre...


Total, que quintet de vent. Estava parlant del partit; bé, res de l'altre món: tècniques impossibles (més impossible que transformar-se en quatre persones diferents? Sí, n'hi ha un que no necessita anar al metge a fer-se radiografies, ja se les fa ell sol a casa) i companys d'equip amb poc sentit de la sorpresa i d'una impassibilitat tal que ratlla la insolència. Però bé, el problema ha vingut quan en "Niō que era en Ryoma" ha començat a perdre les forces per la boca: el noi ha caigut estes a terra:



... fins aquí, tot bé... vaja, tot bé si obviem el tema de la seva capacitat de "copy&paste" claro está. L'Atobe l'ajuda a aixecar-se i, aleshores, fan allò de la "synchro", habilitat arcana que se suposa mega difícil però que, un cop l'Eiji i l'Oishi aconsegueixen es torna, misteriosament, en mega fàcil de fer i bla bla bla... és clar que l'Atobe la feia amb en "Niō que era l'Atobe", o sigui, amb el mateix. Té sentit, oi? (¿?).

En fi, que la synchro els surt malament perquè en Niō està massa petat... i aquí ve la inhumanitat del tema, ejem: en un partit de tennis, si un jugador cau desmaiat al terra, el partit s'atura o s'anul·la i es reprèn de nou si aquest es recupera o s'aplaça si el jugador en qüestió té mig fetge per fora la boca, no? Bé, es veu que els de Prince no només són super adolescents sinó que també són super cabrons...


... aquí l'Atobe veu al seu company fet una pelleringa però no mou ni mig múscul per ajudar-lo a abandonar la pista...


... mentre l'Atobe està guanyant el partit ell sol, perquè en Niō està estès al terra davant la xara, lloc privilegiat on n'hi hagi, els espectadors s'ho miren amb calma i tranquil·litat, com si veure gent moribunda al costat de la xarxa fos el més normal i cada dia passes 10 o 12 vegades, com a mínim!...


... i seguim amb el mateix panorama: en Niō espitxant lentament, agonitzant en la seva misèria, mentre l'Atobe li casca cops a la pilota, infinitament més petita que en Niō i a la que veu perfectament...


... al final, i cansat d'esperar que algú el salvi i el porti a la infermeria, que és on hauria d'estar des de fa hores, en Niō aixeca el braç, colpeja la pilota que l'Atobe no ha estat capaç de caçar al vol i en to solemne li diu "esto es un partido de dobles"... a veure, on estan els de Drets Humans quan se'ls necessita, eh!? Aquí s'han infringit més d'una (i de dues!) llei en qüestió en menys de trenta minuts! A un chiuaua el rapen al zero i li deixen les potes com cotons de sucre i és maltracte animal. A en Niō el deixen tirat a la pista, jugant per damunt del seu quasi-cadàver... i no passa res?! Pero esto qué es? PERO ESTO QUÉ ES!!?? Tubercles, acabo de perdre la fe en la humanitat. R.I.P.

En fi, aquí acabo el meu al·legat. Passem a Kuroko: aquest cop no és tan gai com sembla... encara que podria, que la Momoi té pinta de ser molt macho si li convé xD...

- Capítol 16: Momoi & Aomine


... com de diferents arriben a ser, l'Atobe i l'Aomine... ainxs...

I ja n'he tingut prou! No de vosaltres, noooooo... xD. Que us aprofiti l'entrada i vagi moooolt de gust. Pròximament, més (?¿). I no deixeu de recordar sempre el lema que ens uneix... SOU TOTS MOLT MACOS!! Fins aviat!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


... en Kise perd oli, cada cop es veu més clar ...

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me