De vacances amb la Nalataia

Avui tinc ganes de xerrar pels colzes però el meu nivell d'inspiració és zero, així que potser acabeu amb diarrea mental. Si us serveix com a consol, jo estic així des de que vaig nàixer i no m'ha anat tant malament, hoyga! Però ja ho diuen, no? "Mal de muchos, consuelo de tontos". I així ens va.

Com l'anunci aquell estúpid dels bars: només a un publicista resident en aquest país de pandereta se li acudiria fer un anunci exaltant les meravelles dels bars. Que si no saps on buscar a algú, vés al bar! Que si estàs fins al capdamunt de feina, vés al bar! Que si les millors coses que ha fet la gent d'aquí, ha estat als bars! Com la Constitució! I ho diuen orgullosos!!! Passar el dia al bar és el millor invent des de... des de... la salsa bolonyesa envasada! Au, va! No és creïble. Als bars hi passa de tot... i res bo. Borratxos, baralles, màquines escurabutxaques, partits de futbol, sous que volen, lavabos putrefactes, salmonel·losis com Kalises: "¡Para todos!" i més coses que no sé perquè jo, enlloc d'un bar, prefereixo una biblioteca. Sí, sí, digueu-ne "intel·lectualitat de paraula" però així són les coses. I, a més, per anunciar una punyetera cervesa. Té o no té collons, la cosa? "Sant Bartolo" diuen... i tant bartolos quedaran, si es passen tot el dia al bar. Que no seria molt més maco fer apologia de la cultura? No, és més pro incitar al consum de l'alcohol. Després diran que no saben perquè hi ha ciutadans que s'avergonyeixen de dir que són d'aquí. Si és que...

Espots publicitaris d'impacte a part, un dels motius per encetar nou post ha estat això (aviso: el contingut d'aquest vídeo pot 1) causar infarts cerebrals, 2) causar hemorràgies nasals, 3) deixar-vos cecs i 4) fer que us qüestioneu si el karma està darrera l'evolució i està jugant amb nosaltres):



És clar que sí! La millor manera de promocionar un anime sobre nanos en banyador que neden i surten de l'aigua xops fins al moll de l'os i es passegen per davant la càmera tot mullats i brillants i regalimant aigua... i mullats és, sense dubte, un desert. O-LE! Segur que el qui va pensar l'ED i el paio que va fer l'anunci dels bars són cosins. Ara que, l'escena que em té el cor robat és la de la discoteca: quatre nois amb edat per demanar un suc de fruites (i que no estigui caducat o haurà fermentat i tindrem menors bevent suc alcoholitzat!!) fent el penaballant com si no existís el demà! Però si hem de ser justs pel que fa a escenes hilarants... la del pèl-roig posant-se tot panotxa mentre li cau aigua a les mans és, com a mínim, la millor. Però segueixen el ritme; és un mèrit que se'ls ha de reconèixer als encarregats de l'animació. Aplaudim, si us plau. Un últim comentari sobre Free!: mireu-la. Que sí, que són tots tòpics però fa calor i ja que ens toca aguantar-la sí o sí, no ve d'uns quants graus més xD

I parlant d'aigua, ja he estrenat el banyador nou! Heu vist quina re-direcció més subtil ha pres el tema? No us n'heu ni adonat! Està ben enllaçat, eh que sí? Eh? Eh? Bé. Doncs, efectivament, vaig passar uns dies rodejada de tramuntana, sol, sorra, aigua i familiars sota cada pedra que tenia la mala sort d'aixecar. Són una plaga... en el fons, la culpa és meva, que vaig endinsar-me en territori enemic per voluntat pròpia. L'any que ve, me'n vaig al bar! O la Charca Immunda i acabo així amb la meva agonia (jajaja, ara ho dic en broma, però ja veurem si l'any vinent, per aquestes dates, no hauré provat a suïcidar-me ofegant-me a la banyera un parell o tres de vegades... espero que el plat de dutxa no m'ho posi gaire difícil). Doncs la platja bé, gràcies per preguntar. Molt neta, l'aigua. I ni rastre de meduses. Però si animals salvatges. Concretament, una koala molt pesada que no em deixava tranquil·la. I tot perquè el meu pare es va trobar amb uns quants fragments de medusa morta a la sorra i la socorrista d'estètica emo amb caputxa vermella va tenir la genial idea de dir que, aquest any, n'hi havia un munt, de bèsties del mar. Em vaig passar dues hores amb la koala enganxada a l'aixella. "Establim un perímetre de seguretat" deia. I se'm pujava a les espatlles a vigilar. Situada en una atalaia privilegiada, una torre d'incommensurable alçada enmig del mar, la koala vigilava atenta qualsevol cosa susceptible a apropar-se i provocar-li urticària: una medusa, el meu pare, whatever. Sabeu aquell grup que corria pel Facebook fa uns quants anys i que es feia dir "Señoras montadas sobre Velociraptores, capitaneadas por Chuck Norris"? Endevineu qui era el velociraptor aquàtic? Doncs no era jo! Perquè si hagués estat el velociraptor, m'hauria menjat a la koala d'una queixalada. En fi, ja us podeu imaginar que gaire color no vaig agafar... perquè estic igual o més blanca que abans. I mira que al dia següent SÍ vaig estirar-me a la sorra, a lo lagartija, però no hi ha manera. Ara, s'ha de dir que vaig passar més estona a l'aigua glaçada, bussejant i contemplant peixos llargs com el meu braç, eriçons de mar mig soterrats i crancs ermitans que altra cosa. Hi havia unes pedrotes enormes! El meu pare diu que va veure una ostra rosa... jo crec que eren els seus percebe-peus, peeeeerò... ja que parlo de peus, mireu això: la única p*** medusa que hi havia en tota la platja va haver de venir a mi, per tocar els collons. I mira que era petita, la molt meuca...

L'enfocament està fet amb el cul, ja ho sé.
Trobeu normal que la cagamandurria aquesta m'hagi causat una semi urticària als peus!!?? Mira que la vaig tocar amb les mans. I les mans van passar per la cara. I pels ulls. I per totes les zones del meu cos susceptibles a ser netejades durant la dutxa. Però un sol toc, mitja mil·lèsima de segon en contacte amb els meus peus... i urticària per la Nalataia. Sort que m'ho prenc amb optimisme. Igual que el salt de demà.

Salt? Demà? Efectivament. Crec que ja ho havia comentat, que els meus pares li havien regalat a la sàdica de me germana un pack de "La Vida es Bella - Aventura" i que un dia de Juliol em tocaria saltar des del capdamunt d'un 1) pont, 2) arbre, 3) edifici en flames, 4) un Tità del tipus Anòmal o 5) l'Air Force One. Doncs demà és el gran dia. I tranquils, que hi haurà fotos com a testimoni. Que no us estranyi que els meus pares aprenguin a fer servir la opció de vídeo de la càmera només per gravar el gran moment... la koala i jo cridant com energúmenes. Nice. I la meva mare ha fet lasanya per dinar, jajajajaja. Vés a saber si encara tindré estomac quan toqui menjar-se-la; potser haig de trucar a la Científica i que el busqui pel bosc. Por? Que va! I la lleugeresa estomacal que sento tampoc hi té res a veure! Com tampoc hi estan relacionades les flatulències que el meu esfínter anal és incapaç de mantenir retingudes dins el meu intestí gros! Jajajajajaja... ;______;

Però tot això té solució... temporal. I se'n diu Tumblr! Què dius?! T'has fet un compte de Tumblr?! Què? Com? Qui m'ha aixafat la sorpresa?!! Punyeta... en fi, Sí, en  tinc un, des d'ahir. I el penso fer servir per a res interessant i/o útil? Quin tipus de pregunta és aquesta? És clar que no! A mi només m'interessa fer d'stalker dels milers de milions de fanart que circulen per allà. I, pel meu disgust, ahir vaig descobrir que, o bé tens un Tumblr propi o et quedes sense veure la meitat del contingut (i ha estat cosa de quatre dies, literalment, que dimarts passat ho podia veure tot sense problemes T_T). Igual que passava amb Minitokyo al principi: si no estaves registrat, només podies veure un número limitat d'imatges i tenies restringides les baixades a cinc per dia. Not anymore. Ara pots baixar tant com vulguis... però quan van canviar les normes, jo ja tenia un usuari lícit. Només que hagués esperat uns mesos... Bah, lamentar-se'n ara és ploure sobre mullat. Me'n vaig a fer quelcom productiu amb la meva vida. Què us sembla; anime nou o posar-me al dia amb OP?

No passeu gaire calor, Tubercles! Amb un parell de litres d'aigua a mà i un ventilador al costat, en tindreu més que suficient. Demà més... sempre i quan estigui en condicions per explicar-ho xD. Porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Gràcies als àlbums Picassa, he pogut recuperar un dels
fics més hilarants de Yu Yu Hakusho. Tots a la vegada:
"In Picassa we trust!"

P.D: Encara falta pel meu aniversari... però ja sé què vull. Preneu-ne nota.

Coixí sexy 1

Coixí sexy 2
Va, qui me'ls regala? xDD

Comentaris

  1. - Va, qui me'ls regala? xDD

    - Yo....NO!

    xDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por qué no?! Cachis, yo que confiaba en enredarte y así tener un regalo de cumpleaños más T3T

      Pues nada, habrá que ir a dar lástima a otro lado... xD

      Elimina
  2. Por cierto, de todo esto, hay algo que al bobo de tu marido no le ha quedado claro. Quién es la koala? xD


    P.D: Pena que la urticaria no fuese por todo el cuerpo...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.