Segur que no us interessa, però...

... només amb aquest títol, ja he captat la vostra atenció. D'això se'n diu tenir "ganxo". O "publicitat enganyosa". Personalment, prefereixo dir-ne "confiança del consumidor". I és que seguir llegint aquest bloc després de tant de temps i, tot i així, tornar-hi a caure un cop més, demostra que el producte és bo. O mínimament consumible. Com a mínim, no és un bloc mort, com sí els passa a moltíssims altres. Els motius? Tants com gotes d'aigua hi ha al mar. Des de a) He començat un bloc perquè és la moda i tinc la personalitat d'una col bullida, b) No m'interessa però és la moda moltíssim dur a terme un projecte sociològic basat en les interaccions interpersonals que es donen entre els usuaris d'un bloc, c) Començo un bloc amb molta il·lusió perquè és el meu projecte personal, una forma d'expressar el meu rebuig a aquesta societat absurda i desestructurada però acabo posant vídeos de reggeton i gadgets inútils que donen pasta a persones que no són jo, d) Tinc temps per escriure i l'invertiré en un bloc que acabarà sent un portal de vídeos absurds de YouTube, e) Volia obrir un compte de YouTube però he acabat aquí i ja que hi sóc, posaré vídeos, f) No conec Feisbuc... espera, what?! g) Vull promocionar les meves aventures a la xarxa i posar vídeos de micos fent l'amor, h) Faig alguna cosa útil amb la meva vida i vull que el món sencer ho sàpiga o i) Passava per aquí i les meves expectatives eren zero... que, a grans trets, és el que em va passar a mi. En fi, que comenci el show.


Aquesta tarda, us porto tres notícies interessants, que no importants, per anar obrint boca cara aquest mes de setembre que està a punt a punt de començar. De fet, res tenen a veure amb el pròxim mes ni el seu inici, però la frase quedava bé.

Primer, heu de saber que aquest matí he tornat a fotre-li mà a la cuina. Ella se sentia sola i jo necessitava una bona ració de sucre. A més, a partir del dia 16 de setembre, les meves visites esporàdiques a la cuina decauran de manera preocupant. Vull dir, com se suposa que haig d'aprendre a fer millors pastisos i magdalenes si ni tan sols tindré temps per dutxar-me?! Com m'ho faré, per seguir sent la rebostera oficial de la casa si només trepitjo la cuina mitja mil·lèsima de segon per esmorzar als matins??!! Logic not found! NOT FOUND! Vaja, que pensant en el futur immediat de la meva persona, he arribat a la conclusió que havia de ser avui o no seria mai més. I he fet un pastís de pera. Molt, molt bo... encara que la massa ha quedat una mica compacta. En part per culpa de la pera, que tendeix arruïnar tot allò que toca gràcies a la seva poc agradable textura i, en part, pel forn. El drama de sempre. Sí, sí, algun dia l'arreglarem. Suposo que si hagués fet servir pera en almívar, la massa hagués sortit com havia de sortir. És la pega de fer servir fruita natural: que aglomera. Però no tots tenim pasta per comprar fruita tractada, així que ens hem de conformar amb fruita natural, la de tota la vida. Tot i així, el pastís ha sortit per llepar-se'n els dits. I fora romanços.

Sembla que el pastís estigui damunt d'un plat platejat o vés a saber què...

Aquesta era la primera notícia. Us en podeu alegrar; quasi sempre sou els primers en descobrir la meva última obra culinària! S'ha de ser molt afortunat, sabeu? Ara que, més afortunats són els que les tasten, of course... bé, menys quan vaig fer pa de llet, podeu estar contents de no haver hagut de tastar allò. Brrrrrrr. Però vosaltres no sou els únics afortunats. A vegades, molt poques, la Deessa immutable de la Fortuna també passa per casa meva i em fa una visita. Com la d'aquest matí: sense jo saber-ho, m'ha dirigit magistralment cap aquí:


Al principi, i com que tiro a lenta per aquestes coses, només m'he fixat en els 6 volums del manga. I he pensat "Miiiiiira, jo en tinc quatre!". I he pensat que era estrany que el manga tingués tants pocs volums. M'he posat a buscar el nombre final de capítols, però com que no he trobat enlloc, ho he calculat de manera aproximada. Uns 32, capítol amunt, capítol avall. Total, que m'he posat a remenar per la pàgina de MAG Garden. Com que està en japonès i el traductor instantani del Chrome és un cagarro, un dels enllaços m'ha redirigit a la imatge que teniu aquí al damunt. Segona vegada a la pàgina i segona vegada que no he mirat el que tocava. I així ha seguit la cosa fins que, per casualitat, he trobat un tràiler promocional de "En Yamada i les 7 Bruixes" en versió anime. I he, de sobte, he estat conscient d'aquests dos conceptes:

TV アニメ

I m'he adonat que sé QUÈ volen dir. I també que no era la primera vegada que els veia avui. I he tornat a buscar el link de Donten ni Warau, per assegurar-me'n. Efectivament, ho deia ben clar:

Ben gran, perquès es vegi

S'estrenarà un anime de Donten ni Warau! De Donten! Un anime de Donten!! (vena fangirl a punt d'esclatar) Yyyyyaaaaaaaaaaaaaaaaai! Podrem veure a en Tenka animat! Sí, és clar, i als altres també. Però sobretot en Tenka!! Encara no hi ha data ni res... però la confirmació està. Podeu consultar a RamenParaDos o a AnimeNewsNetwork, totes dues diuen el mateix. A mi ja se m'està fent la boca aigua només de pensar-hi. Espero que en el disseny de personatges hi estigui implicada la Kemuri o vés a saber quina cagamandurria els sortirà. Però sobretot, SOBRETOT, han de clavar les veus: SI-US-PLAU. Que no passi com a One Piece, que en Vergo té la veu d'en Junichi Suwabe (quina monstruositat). Jo voto per en Hiroshi Kamiya com a Soramaru, que és un personatge amb una personalitat bastant semblant a la d'en Natsume, de Natsume Yuujinchou. A en Shirasu, que no parla gaire i fa el paper de servent de la família, li aniria bé la d'en Daisuke Ono, el majordom per excel·lència. Per en Chuutarou... una veu alegre, algú que faci habitualment papers infantils, que tingui energia. I per en Tenka, i aquesta va per la Txell, potser em quedaria amb en Takahiro Sakurai. Però tot això no són més que especulacions... segur que, a última instància, acaben foten-t'hi en Jun Fukuyama, com si ho veiés.

I per acabar, tot i que estaria encantada de seguir divagant sobre Donten, us porto la imatge de la setmana de Free!

Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay! Com té els pebrots de tastar el menjar
d'aquest home quan, dos capítols enrere, els va fer menjar pinxo de
peix enllaunat amb pinya en almívar! Seriously?! Jo hauria fugit molt lluny!
A més, que les cares de vici no els hi pot negar ningú: mireu quins ullets
li posa, en Haruka a en Rei... com es nota que és el seu senpai, eh?
Es pensa que el pot fer passar por el aro quan li sembli bé... ainxs.

Espera! He dit que això era tot?! Mentida! Encara em guardo una última cosa a la butxaca interna de la gavardina (?¿). Aquest matí, quan he obert el mail, un amic meu, el Giorgio (nom artístic) (?¿), m'havia enviat un correu sobre un curs a la Universitat d'Alberta, allà dalt al Canadà. La meva primera impressió quan he obert el link ha estat "Aquest se'n vol anar a viure al Canadà i m'envia a mi primer a veure si les condicions ambientals són compatibles amb la vida". I m'he sentit rata de laboratori. Però després de mirar-me bé la web i llegir-me fins i tot la lletra petita, he vist que no; potser si que vol desfer-se de mi però és evident que compta amb un pla més subtil (nota mental: descobrir-lo abans que sigui massa tard) (nota mental 2: quan, tros de burra, si no tens temps!!??) (nota mental 3: doncs quan pugui, punyeta!!). Total, que he pensat que podria ser una bona idea, al cap i a la fi, i pel que posa a la info sobre el curs, són vídeos de dos minuts, tampoc és el temps que perdré fent-ho. Més si s'agafa la modalitat "Watchlist". Pel que es veu, pots agafar la modalitat 1) "Paga i, pel mòdic preu de dos ronyons i tres cors de verges, t'enviem el títol a casa!", 2) "No paguis, entrega els exercicis igual i perd el temps fent una feina no remunerada!" o 3) "Tu mira els vídeos i gaudeix del carajillo". Espero que no hi hagi restriccions pel que fa als vídeos a la modalitat 3... no vull haver d'agafar la 2 i passar-me tres mesos fent encara més feina de la que hauria ;___;

Culleres, quina entrada! I això que volia fer-la curteta xDD. Bé, doncs ara ja sabeu quines són les novetats a la meva vida, així que deixeu-me tranquil·la, que em queden dues setmanes i quatre dies comptats de descans i servidora necessita alliberar-se de tot l'estrès acumulat a la feina... tant de bo la Festa de la Tardor caigui el primer cap de setmana d'octubre, pleeeeeeeeeeease. En fi... pròximament més. I millor o, sinó, no estaríeu aquí! (com m'agrada llançar-me floretes, eh? jujujujuju... culpa vostra!). Apa, porteu-vos bé i recordeu que... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Creieu que si m'hi afegeixo amb el Paint, es notarà gaire? 

Comentaris

  1. ZZzzzZZzzz.....(ruidos de ronquidos random).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necesitava una excusa para poner la imagen de Free! Qué querías? Tio, no le pidas peras al olmo xD

      Elimina
    2. Sí, si, todo muy gayer. Y para rizar el rizo un hibari con pose yaoi xD

      Elimina
    3. Ni puñetera idea, que Hibari es muy macho! Más que tú! Pero menos que yo xDD

      Elimina
  2. He dejado de leer en cuanto he visto el pastel.... ¬¬ ---------------->>

    MALA AMIGA! QUÉ YA NO ME QUIERES!!! TT_TT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué coño tendrá que ver una cosa con la otra?!! xD... joé, Clara, se te reconoce a la legua xDD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me