Regals de Nadal

Tot sovint, passades les festes de Nadal i tot el que això comporta, ens adonem que ens fem grans. Per què cada vegada ens pesen més els anys? Per les arrugues que veiem al mirall? No, molt més prosaic: pels regals. Sí, així de simple: com més grans ens fem, més es repeteixen. O menys originals són ja que, oh sorpresa!, tenim de tot. De tot. Així que marcar la diferència és un xic complicat. Intentar innovar es fa difícil. Ho sento, Tubercles, però créixer és així: ens insensibilitza (kit-kat: i així de superficial som, al primer món, que no tenim res millor a fer que queixar-nos sobre tot el que tenim, mentre a l'altra banda de la porta, perquè no cal anar gaire lluny, hi ha persones que viuen en la més absoluta misèria... ben jugat capitalisme, HAHA).

I què us importa això a vosaltres? Doncs més aviat poc, igual que a mi. Només era una excusa per començar el post i no anar directa al gra, que queda lleig. En fi. Aquests reis em vaig despertar amb un regal que, d'entrada, no fa gaire per mi. I dic "d'entrada" perquè, a aquestes alçades, ja hauríeu de saber la ràbia que em fa que m'englobin dins de les masses pel que fa a les modes. Què vull dir amb això? Fàcil: segur que si entreu a una llibreria (encara ho feu això? Llegir llibres de paper, vull dir... no sé, potser sóc jo, que estic antiquada...) no us costarà localitzar la "secció" barra "calaix desastre" de llibres d'autoajuda, de coaching, relaxació i bla bla bla. Segurament, dins d'aquest guirigall de llibres, hi trobareu els arxiconeguts "llibres per a pintar per adults", una xorrada com qualsevol altra moda (algú se'n recorda encara de les qui es tenyien les aixelles de colors?). Doncs això, que l'ésser humà, en la seva infinita estupidesa, ha creat (sí, sí, CREAT) llibres perquè els adults pintin i es relaxin. Exactament el mateix que fèiem quan teniem quatre anys i dos mocs penjant de cada forat del nas. En lloc de princesses Disney o superherois, els adults pinten mandales, frisos trucs, flors, cossos abstractes o animals. Perdó, PINTEM perquè sí, efectivament, sóc adulta i tinc un llibre per a pintar. Moda estúpida 1 - Nalataia 0. I això em passa per pensar.

Ja fa uns mesos, molts mesos, que vaig presenciar estupefacta com treballadors de l'FNAC reposaven aquestes invencions diabòliques a les seves botigues. Va ser terrible: llibres per a pintar a la secció adulta! De debò feia falta això? Era absolutament necessari? I qui coi es deixa 10 euros en un llibre així quan, a les botigues de Tot a 100 (per si als joves no els sona la terminologia, enllaç aquí), n'hi ha per 0.90 cèntims?! QUI?! Doncs mira, la meva mare mateix. Aquests llibres per pintar són la versió menys ridícula dels llibres en blanc, COMPLETAMENT en blanc que es venen amb l'excusa del mindfulness (un altre invent estúpid vomitat per l'espècie humana i que, de retruc, vol fer-se passar com a eina psicològica... ben jugat capitalisme, HAHA) i que, en altres temps, eren coneguts com diaris personals (si és que ja està tot inventat).

Doncs tornant al tema dels llibres per a pintar, un dia que era a l'FNAC, la meva mare ens va preguntar a me germana i a mi si no ens agradaria un llibre d'aquests. Es veu que la dona ja no tenia idees sobre què regalar-nos i quan la gana estreny... total, que la meva germana es va emocionar i va començar a fullejar llibres per a pintar, a veure quin li agradava més. Jo, innocent de mi, vaig contestar que no, que a mi aquestes coses no em deien gaire. Estúpida Nalataia, has caigut a la trampa! Tan aviat vaig dir que no, no vaig poder evitar donar un cop d'ull als endiablats llibres i SORPRESA (ha ha ha), vaig trobar-ne un d'interessant, més per les il·lustracions que no pas per la possibilitat de pintar-les. De fet, segueixo pensant el mateix que aquell dia: que la meitat de les il·lustracions del llibre ja estan bé com estan i pintar-les hauria d'estar penat.

Sigui com sigui,  i com ja us avançava més amunt, el llibre va caure per reis. El llibre i uns colors per a pintar-lo (més tard vaig descobrir que ja tenia un joc de colors nous, tot i que encara no sé d'on coi han sortit). I ara arriba el moment "Empassa't les teves paraules, boques, que ets una boques!". Efectivament. Tinc un llibre d'il·lustracions per a adults i l'estic fent servir. Apa, ja ho he dit. I ara us haureu d'aguantar perquè penso penjar les fotos de totes les il·lustracions que vagi acabant! Qui riu ara, eh? Eh?! Eh?! Ha.



El pròxim en caure víctima de la meva absoluta incapacitat per combinar colors és un camaleó amb molts forats buits. Serà un infern...

I això és tot avui, que no és poc, perquè déu n'hi do la quantitat de tonteries que he escrit només per penjar dues fotos i dir-vos que hi ha certes paraules que, de tant en tant, se'ns poden indigestar, ha ha. Oh, i crec que els colors nous que tenía, aquells que van aparèixer misteriosament dins el meu estoig, van sortir de la Charca immunda. Crec. Bah, que me'ls reclamin, si volen.

Apa, Sat Nam! I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Sobretot quan dormiu i, en concret, tu, Moqui, que ets una cucada! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I aquest és el llibre, de l'Editorial Susaeta.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Catalanes sense bicicleta