Top 10 de fets incomplerts i ni tan sols parlo del 2025 sencer, no, no.

Em penso que m'he animat més del compte, que això de Top 10 sona molt grandiloqüent i si arribo a una i mitja serà un record. Serà clickbait, que en diuen. Comença la gratada cerebral de memòria, doncs... aviam, què vaig deixar a mitges l'any passat?

Converses difícils, d'aquestes en tinc unes quantes guardades al calaix. Per mandra o per complexitat, qui sap. Una mescla i, ateses les circumstàncies que les requereixen, diria que la complexitat és la baula més dèbil. Sé que cal tenir-les, però el mur que hi ha a l'altra banda és dens, més que la nata ATO i en tinc tantes ganes com cardar-me un tret al diu petit del peu. I la perspectiva de tenir-les jo sola tampoc facilita el canvi d'actitud. Per tant, converses pendents, una motxilla que haig de gestionar, ja sigui desfent-me'n o deixant-la al fons de l'armari.

Què més hi ha a la llista de pendents? Intentar no ennuegar-me amb la meva cap? Sí, aquesta és bona, però és de les complicades. I ja veuràs què passarà si, a mig camí, em canvien l'equip, JA JA JA. Si ja soc la sospitosa número u cada vegada que hi ha embolics, encara ho seré més, per duplicat: per responsable i perquè sí. Diria que és preferible cremar per un excés de feina que fer-ho per un excés d'ella. Sí, confirmo: és molt millor anar de cul que haver de ballar al ritme del seu cul.

Vejam... encara em falta comprar un últim regal de Nadal. Això compta no? Resulta que me germana i jo teníem una idea d'aquelles genials, formidables i perifràstiques, però tal i com va arribar, va agafar un vol a Sant Tomar pel Cul i adeu regal ideal. Que consti, però, que aquest regal hauria estat el segon més bo del Nadal d'enguany... vaja, un llibre electrònic és un tros de regal, sobretot quan la persona que el rep llegeix més que respira i l'espai per a llibreries és limitat. Això ens situa al podi dels bons regals, o de les bones intencions de regal, com a mínim. Total, que em falta un regal.

Fer més exercici. Gratuïtament. Com a concepte, suposo... la part gratuïta, vull dir. Ja sé que fer exercici no ha de ser car per obligació, però sí ho són: les classes, els abonaments, el material, el transport públic i, a nivell mental, llevar-se d'hora. Mira, m'agrada molt treballar per la tarda, és molt còmode, però haver de desplaçar-me pels matins fins al gimnàs o centre de ioga no, per aquí no hi passo. i ho he intentat, però acabo més angoixada que relaxada. I moure'm, em moc, d'això no en tingueu dubte: només paro quieta quan dormo i sota paraula d'honor. He trobat un canal a YouTube, d'una dona que fa classes de pilates i ioga, i súper bé, però em falta més feina de força. Suposo que el fet que les peses que tinc a l'habitació es camuflin tan bé amb el seu entorn no ajuda. I si les pinto amb colors fosforescents?

Un altre pendent són les lectures. En tinc tres començades i una d'elles continua enquistada al moble. No hi ha manera. L'altre dia, parlant-ne amb una coneguda, em va dir que la cosa remuntava, cap a la meitat. Bé, em penso que tenim conceptes diferents del significat remuntar, perquè no hi ha manera; només de pensar-hi, m'entren tots els mals. I deixar un llibre en fa ràbia; de fet, el primer llibre que vaig deixar inacabat en un racó va ser el Silmarillion i em molestava tant saber-ho, que vaig acabar llegint el llibre amb una llibreta per prendre apunts. Òbviament, no l'he llegit mai més. I aquest que tinc pendent ara mateix va pel mateix camí, però sense la segona ronda de llibreta i bolígraf. Pensava que amb un ebook seria més fàcil devorar llibres, i en tinc uns quants a la llista, però arribo a casa tan esgotada, que només vull fondre'm amb el llit. Hauria de provar a llegir pel matí.

M'agrada pensar que la meva manera de fer no té fissures, que és la millor possible i a pastar, com tothom suposo. Però no és així, ooooooooh! Qui ho hauria dit? La versatilitat és un tema pendent, un que arrossego des que tinc memòria. Ves, soc tossuda i rígida en diversos punts. Entenc que això ho hauria de parlar amb una professional, però si ja ha quedat entès que em mata sortir de casa pel matí per a fer esport, què no em farà sortir de casa per parlar amb algú que sàpiga escoltar? Algunes direu que m'anirà bé i segurament teniu raó, però d'aquí que sigui un tema pendent, que m'hi resisteixo, soc com una sangonera emocional que continua enganxada a la cama d'un turista despistat, un del qual ja no s'en pot treure res més, però allà continuo. Desitgeu-me sort.

També tinc pendent rebre la figura d'en Hibari i d'això ningú en diu res. Que sí, que no depèn de mi, però fa mig any que m'espero i encara no he rebut cap mail per part de Good Smile informant sobre la imminent arribada del meu President del Comitè Disciplinari. Els Nendoroids són un forat negre a la meva butxaca, de debò. Mai sé quin serà el pròxim...

Ser adulta i fer coses de persona amb feina semi-fixa també és quelcom pendent com, per exemple, PIS! HIPOTECA! PLANTAR UN ARBRE I QUE SOBREVISQUI A L'HIVERN! Què, no tot han de ser coses econòmicament impossibles: plantar la llavor d'un pomer no és especialment prohibitiu.

Una cosa que no em queda pendent és fer el canvi de padró. Per fi, i després de procrastinar durant més d'un any, ja està fet. Ara només ho haig de comunicar a RRHH. Odio la burocràcia. I la grip. Tot i estar-ne vacunada, odio la grip. I el coi de tipificació dels clades de Monkeypox: vaig repetir el diantre de PCR tres vegades i res, el clade II no contesta. En fi, problemes per a la Nala del dimecres.

Al final, ha sortit un llistat més proper al 10 que a l'1, com jo sospitava que passaria... no em puc menystenir d'aquesta manera, que sempre acabo rascant d'alguna part. Si apareix res més pendent, us aviso, que us veig molt interessats. Au, salut i força al canut!

Procureu no emmalaltir gaire, que la Cavalcada de Reis és aquí a la vora. Tapeu-vos bé, no tossiu a la cara de ningú i recordeu que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!