Imperdonable ... 許せない

Estic veient un documental de l'any passat, sobre abusos de l'Església Catòlica a Tubercletes i Tuberclets... i m'estic indignant per moments, i això que només porto 8 minuts de 40... no hi ha prou paraules per expressar la indignació que sento al escoltar els relats de les víctimes i la parsimònia i poca delicadesa amb que s'ho pren l'Església. És imperdonable, inexcusable. Tant secret de confessió m'està posant malalta...


Si un pedòfil es jutjat amb les lleis de l'Estat, perquè no un sacerdot? què passa? són diferents? una altra espècie?... jo els veig igual, tant per dins com per fora: uns malparits que haurien de ser tancats de per vida i no tornar a veure mai més la llum del sol. Un forat, cavaria un forat ben profund... i els deixaria caure allà; siguin quines siguin les conseqüències de la caiguda, no en vull saber res.

Nenes i nens que no es poden defensar, nenes i nens que són titllats de mentiders i obligats a seguir vivint al costat del seu pitjor malson. L'Església no es cansa de dir que s'ha de cuidar dels nens, que se'ls ha de protegir... perdona? que dius que què? Vosaltres, que llanceu sorra damunt dels casos de violació per part de membres de la vostra "família"? Vosaltres, que demaneu als qui en són testimonis silenci absolut?... NO teniu dret a demanar res. NO teniu dret a exigir res.VERGONYA és la paraula. Si en coneguéssiu el significat, no esperaríeu a que algú fes el forat enlloc vostre: vosaltres mateixos us amagaríeu sota terra.

"La gent s'està descristianitzant!", "La fe de les persones és dèbil", "L'ateisme és un problema a escala mundial"... de debò això ÉS un problema? Lluitar per recuperar feligresos que han perdut la fe a causa de les vostres accions ÉS MÉS IMPORTANT que ajudar a tantes i tantes criatures innocents que han perdut la seva infància per culpa vostra? que potser resulta més important recaptar més a missa que aturar els abusos? Si és així... potser la Santa Inquisició no estava equivocada, simplement no mirava en la direcció correcta.

No crec en Jesucrist. No crec en Déu. No crec en l'Església Catòlica. No necessito cap déu ni cap deessa que em digui COM haig de viure la meva vida, COM haig de tractar als altres. No necessito un més enllà, per molta por que faci marxar.

Crec en la igualtat entre sexes. Crec en els matrimonis entre persones que s'estimen. Crec en que podem canviar el rumb d'aquest món si deixem de pensar només en nosaltres. Crec en les paraules. Crec en les persones. Crec en mi mateixa. 

També crec en el Mal, el veig cada dia, el veiem cada dia. Però seguim aquí, lluitant. NOSALTRES.

 Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


P.D: Ni molt menys vull, amb aquesta entrada, englobar a tothom en el mateix sac. Com a tot arreu, dins l'Església Catòlica hi ha de tot; també hi ha persones que lluiten en contra aquesta atrocitat. No els estic menyspreant. Però és inevitable treure a relluir el costat més fosc quan es parla d'una situació com la que s'exposa en el vídeo. Per sort, encara hi ha persones que, declarant-se catòlics sense cap por, mostren el bo i millor del catolicisme. Llàstima que no siguin ells els qui manin, tot seria molt més simple.

Comentaris

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, Nalataia! L'altre dia jo també vaig veure noseque a la tele i vaig pensar exactament el que tu. Vale que n'hi ha que son bons i tal, pero semrpe està el tipic desgraciat que embuta l'imatge dels altres!!
    Tindrien que estar ja al forat que has dit avans! hahaha
    Doncs noia, ens llegim!! hahaha

    Att: Robin

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.