Un nou any que s'acumula

Tot just s'ha acabat Nadal i ja necessito nous dies de festes amb regals PERQUÈ SE M'ACUMULEN ELS LLIBRES A LA LLISTA DE LECTURA. #AJUDA. A més, i per culpa de dues companyes de feina a qui els agrada llegir tant com a mi, m'he creat un compte a Goodreads i això, per a algú com jo, que mai té prou llibres ni prou espai, ÉS UN PROBLEMA.

Però agafeu-vos bé les calces, que la cosa empitjora: el dia de reis, la meva germana, sempre molt perspicaç i punyeterament inquisitiva, em va regalar un set de tres espelmes. I pensareu "Bah, espelmes, on és el problema?" Doncs, estimades i estimats, el problema rau en que són espelmes D'AMBIENTACIÓ LITERÀRIA. I ara en vull, sí o sí, una inspirada en El Castell Ambulant - que, per cert, ja té edició en català cortesia de Raig Verd: https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/el-castell-ambulant/ -. De debò, #AJUDA.

I si això no m'era suficient, si tota aquesta FEINADA lectora em semblava poca cosa, enguany tornen a la meva pantalla Shingeki i Bungou, cosa que vol dir que em passaré els diumenges traduint com si m'hagués posseït l'esperit de Llucifer - a banda de la necessitat imperiosa d'acabar Digimon 2020, que porta més d'un any esperant pacientment la seva reentrada... TOT SÓN QUEIXES I PROBLEMES! -.

Òbviament, cal posar tota aquesta felera lectora en context: Nadal. Com és habitual en aquesta casa, els llibres mai poden faltar a la llista de desitjos. O sí poden no ser-hi perquè la teva mare et veu amb un llibre a la mà, te'l pren i se l'endú SENSE DISSIMULACIÓ NI VERGONYA i PATAPAM! apareix entre els regals. Així que, si no l'havies apuntat abans, DONCS TAMPOC PASSA RES, PEL QUE ES VEU. Mira, jo així no sé estar; no em poden prendre un llibre de la mà i pretendre que faci veure que no ha passat res, que aquell llibre és als llimbs i que ja apareixerà quan menys me l'esperi, NO HOME, NO! Quina tortura més mal pensada. POCAVERGONYA! Doncs així cada any. Amb l'excusa que la meva llista s'escurça cada vegada més, la meva mare em roba LITERALMENT els llibres de les mans. Ara, també confessaré que, quan els desembolico, I FEEL THE EMOTION. El retrobament sempre és molt sentit.

Però la vida és dura per se i jo no li ho poso fàcil, certament. Any nou, contracte nou, projecte nou; tot és nou, menys les meves ganes d'enviar a pastar tot i tothom, això només es renova. I se suma a les múltiples facetes de la meva atrafegada vida. Juro i perjuro que jo només vull dormir, menjar bé i llegir. No demano més, sóc una persona molt simple. Un altre confinament, no demano res més - i una segona habitació pels llibres, una d'aquelles que s'amaga dins l'armari, com Narnia! -. Poca cosa.

En fi, us deixo aquí, petant-vos de riure amb les meves fosques tribulacions i continuo navegant per Goddreads, que de ben segur trobaré noves maneres d'escurar-me les butxaques. Apa, feu bondat, no passeu fred, que comenci la purga estomacal post-nadal i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Tan de bo una espelma que fes olor REAL d'orc. Seria pura fantasia xD