El dinosaure que no va ser

Avui us porto una trepidant història farcida d'il·lusió, anhel, decepció, ràbia i drama, quantitats  incalculables de drama. Acompanyeu-me per aquest camí de confusió i ofuscació cerebral. I drama, moltíssim drama.

La il·lusió de la meva vida és invocar un meteorit destructor que aniquili la terra treballar zero unitats de temps i viure com l'emperadriu galàctica que sóc fer-me un tatuatge èpic que demostri al món sencer - perquè jo ja ho sé - que l'estima que tinc als dinosaures - però no a la seva progènie, putes gavines malcarades -. Bé, dir-ne "la il·lusió de la meva vida" no és del tot exacte, però ja m'heu entès: vull una marca gravada a la pell que expressi tantíssim amor que, els qui la mirin, morin ennuegats de tanta cursileria; cosa que no vol dir que em vingui de gust carregar durant la resta de la meva vida un dibuix carrincló al cos. Per tant, res d'atacs de pànic: un tatuatge que DEMOSTRI amor i admiració, sí; un tatuatge que em faci VOMITAR arcs de Sant Martí, no.

Així que per tal d'aconseguir el meu objectiu, vaig posar-me en contacte amb el tatuador que va immortalitzar en Kurama al meu braç - alerta spoiler: la cosa no ha anat bé -. No sé com de dura és la vida del treballador autònom, ni com de dura és la vida del treballador autònom independitzat, però sí sé com de difícil pot arribar a ser la vida, així en general: hi ha qui s'ofega en un got d'aigua buit, en un got d'aigua mig ple o en un got d'aigua a vessar, cadascú viu i sobreviu les seves circumstàncies com pot. Jo, personalment, m'ofego i prou, tant me fot el volum del got, però procuro no omplir-lo d'excuses. Tothom s'equivoca, certament - jo encara no entenc que el meu cap no m'hagi convidat a saltar per la finestra -. Tothom pot estar saturat i no trobar un raconet on poder respirar, però si ets un professional en el teu camp i et compromets amb X o amb Y, compromès quedes. Penso que dues setmanes són temps suficient per, com a mínim, mostrar cert interès per la feina que tens intenció de fer. I si la persona amb qui l'has pactada t'ho recorda, se'n preocupa, doncs encara més. I recalco, PENSO.

No considero que demani tant. Vaja, em sembla que és força raonable voler tenir un pressupost aproximat amb uns dies d'antelació per poder preparar els diners - sobretot en el meu cas, que estic en peu de guerra amb el cony de Bizum i no l'uso perquè he vist ases coixos més eficients que aquesta aplicació de merda - que hauré de pagar per un servei. I si explico aquesta situació al tatuador, amb qui ja vaig tenir problemes per pagar la primera vegada - problemes amb Bizum, no amb ell -, raonablement espero que ho tingui en compte. Això i que es posi en contacte amb mi el dia abans de la sessió. Repeteixo, EL DIA ABANS, no el mateix dia a la una de la matinada - i, total, per dir-me que se li ha passat enviar-me el pressupost i l'esbós, que ja ens veurem demà, jajaja salu2 -.

Conseqüentment, el meu tatuatge continua sent una idea al meu cap perquè, quan m'he llevat a les 9 i he vist el fantàstic recordatori que el tatuador m'ha enviat de la sessió d'avui, li he exposat els meus motius per no anar-hi. I dues hores més tard del meu missatge - atenció, la sessió l'havia programada a les 10 - el tatuador ha fet una mica el ploricó al WhatsApp i allò que més m'ha sorprès no han estat les excuses - que ja les esperava -, sinó que m'ha acusat a mi de no assumir la part que, segons ell, em pertoca de culpabilitat perquè és més fàcil carregar-la als altres i, com a colofó, m'ha desitjat que mai hagi de tractar amb una persona tan poc empàtica com jo per la manera com m'he comportat. Han passat 40 minuts i encara intento entendre de què va la pel·lícula. La millor part però, i sense cap mena de dubte, ha estat quan m'ha dit que degut a l'anul·lació de la sessió, ara podria dormir una estona més. I això fa que em plantegi quina és la seva idea de puntualitat. Vull dir, si tan curt de temps vas i t'han anul·lat un tatuatge, per què no el destines a avançar feina? Que potser tens molta son perquè t'has estat fins a les tantes de la matinada fent el que sigui que hagis fet, i és molt lícit que vulguis dormir, però aleshores no usis l'escassetat de temps com excusa per la teva falta de professionalitat. No sé, hi ha comportaments que no entenc, de debò.

Però vaja, que m'he quedat sense dinosaure a la pell. I ara em cal trobar algú altre que m'ho vulgui fer. Tinc un parell d'idees, però sóc tota oïdes a possibles suggeriments. I fins aquí la meva dramàtica història descafeïnada perquè sí, estic emprenyada com una mona, però m'han educat bé i sóc una senyoreta com cal que no renega en púbAIXÒ NO S'HO CREU NINGÚ! Però m'haig de controlar iUNA MERDA! AQUÍ LES COSES CLARES I EL TE CALENT! Que no, que no; mantindré les maneres i demostraré que no sóc cap monsA CAGAR A LA VIA, QUE ÉS ON HAURIA DE SER EL MALAPEÇA DEL TATi ara sí que acabo! Au, ens veiem aviat. I recordeu que SOU TOTES MOLT MAAAANO EM MOSSEGUIS, FILLA DE LA GRAN TRUJA! DONCS DEIXA'M PARLAR I DIR LES COSES COM CAL! QUE NO, QUE S'HA ACABT I PROU! NO VEUS QUE NO QUEDA MÉS PÀGINA?! PERÒ TU EM PRENS PER IMBÈCIL?! L'EDITOR DE TEXT ÉS INFINAdéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

JA POTS CÓRRER, JA, QUE QUAN T'ATRAPI, SABRÀS
QUÈ ÉS BO, CAP DE CUL! Ai mira, no puc més amb la sàdica
aquesta que porto a dins, eh, NO PUC MÉS!