GranOtaku 2011 - Dia 8 Part 1

És un fet: odio els codis d'estils, els odio! Tant feliç que era jo quan no sabia que existia l'edició html... per què? Per què?!! Mira que és fàcil fer-ho a la manera antiga, eh? Però no! ;___;... no sé ser tant moderna; el segle XXI no està fet per a mi, jo era més feliç al Paleolític...

I del Paleolític, passem als Cromanyó! I per què? Doncs perquè torna GanOtaku!! Gràcies, gràcies. Després de l'èxit de l'Especial de Nadal (?¿), la publicació mensual d'aquest fanfic agitador de les masses torna de nou; amb més força! Amb més ganes! Amb més pàgines! Amb més de tot! Però (per què sempre ha d'haver-hi un però?) degut a la cancel·lació de Gintama a mitjans de l'any passat, serà més que probable que la publicació balli una mica. Balli? Sí, ja sabeu que a GranOtaku les coses tenen el seu propi ritme. I a jutjar pel que he pogut veure, és més aviat dolent: no hi ha manera de coordinar les coses degudament. La vida és així; estranya... i descoordinada. Sobretot la meva xD. Ho tinc tot una mica abandonat, literàriament parlant, és clar; que la meva neurona pluriempleada segueix divagant a la seva, eh! Així que menys cares llargues: GranOtaku segueix en actiu.

Anteriorment, a GranOtaku2011...

"Els nois de la casa de GranOtaku es trobaven davant el major dels dilemes al qual mai havien hagut d'enfrontar-se: matar o morir. Des de que el Segon Rei de l'Infern havia despertat, les seves vides penjaven d'un fil... i cap d'ells en volia caure. Ara que, en Zoro, tot múscul i corpulència varonil, tenia tots els números per a ser el primer en dir adéu. I els seus company ho sabien. Potser és per això que havien decidit batre's en duel amb el Segon Rei de l'Infern. Però la jugada els va sortit malament... i ara tots penjaven, literalment, d'una corda fina i trencadissa. Però el pitjor no seria la caiguda, no; el Segon Rei els ho havia deixat ben clar. El pitjor serien els moments previs, quan les Sacerdotesses del Segon Adveniment se'ls endurien per a prepara-los pel Més Enllà... dies, setmanes, mesos... temps. Per a elles no existia, per els seus joguets sí; i els semblaria etern... quan van arribar i van triar-lo a ell, els seus companys van respirar tranquils...

- Primera Sacerdotessa del Segon Adveniment: Des d'avui i fins que t'alliberi, ets meu.
- Atobe: MENTIRA!! No me vas a liberar, te lo veo en los ojos!!
- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Nos ha jodido! Firmaste un contrato, chincha!
- Atobe: Yo no firmé nada!!
- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Claro que sí! Con tu sangre!
- Atobe: PERO SI FUISTE TÚ QUIÉN ME ABRIÓ LA MUÑECA DE ARRIBA A ABAJO, ANIMAL!
- Segona Sacerdotessa del Segon Adveniment: Aaaah, pues haberte negado!
- Primera Sacerdotessa del Segon Adveniment: No malgastis energies, Atobe, que t'espera tota una vida de servitud... a mi, mwahahahahahahaha!!"

... i doncs, us ve de gust saber com segueix la segona prova, eh? Apa doncs...



Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


Carnets Dogurians en oferta! Demana el teu ara!!

Comentaris

  1. Oh, què és això de Gran Otaku, Shuu? Una mena de fanfic estrany? :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un de molt estrany, Shru. Moltíssim. Si vols, pots llegir totes les entregues d'aquesta magnífica obra de la literatura moderna a la pàgina de Descàrregues (està tot en una mateixa careta en el mediafire).

      Elimina
  2. Doncs llavors em deixes outside, jajajajajaja. Veuràs, jo he vist Bola de Drac (fan), Arale, Ranma 1/2 (collons quines noies, ja, ja, ja sé que només són dibuixos, ja) i fins i tot una mica del Luci i la banda de pirates aquesta...però, peròoooooo...això que dius, ni idea, jajajajaja

    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. xD... si et serveix d'alguna cosa, al primer dels capítols hi ha foto de cada personatge, jeje.

      De fet, no he triat pas en funció de què es llegeix ara o no, sinó que he triat aquells personatges que més m'agraden (per u motiu o per un altre) i els he posat tots juntets, a veure com s'ho feien per a viure. Ja et dic ara que, els coneguis o no, podràs riure igual ^^

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me