Ciència a destemps. Dia IV: M'he quedat sense paraules després de descobrir aquesta meravella de figura d'en Kurama

Ahir va ser un gran dia, sense cap mena de dubte; un dia complet, un dia ocupat, una dia atrafegat, un dia llarg, un dia sense temps per sospirar; un dia d'aquells que et fan voler arribar a casa, treure't les sabates i escarxofar-te al sofà, un di--DIA DE MERDA. Consell ràpid: si us quedeu sense reactius, no us oferiu a provar altres mètodes, PERQUÈ NO SERVIRAN DE RES!

Ja feia una setmana que l'indicador de volum tremolava. Ja en feia, com a mínim tres, que havia deixat constància que calia una nova comanda - jo no sé què caram passa amb aquest reactiu, que el Sysmex se'l beu com si fos aigua - però, dijous i de manera definitiva, el citòmetre em va dir "Apa tu, adéu!" i allà es va quedar, en silenci i tot trist perquè no podia treballar. Jo vaig entrar en pànic, VAIG ENTRAR EN PÀNIC perquè sóc qui hi treballa i, des de la meva auto-concepció compulsiva de responsabilitat extrema, ja m'esperava llamps, trons i fúria celestial recorrent el meu cos d'humana dèbil i carn fofa - ATENCIÓ, QUE EL DIEC ACCEPTA FOFA, NO ÉS UNA CASTELLANADA; REPETEIXO, NO ÉS UNA CASTELLANADA - però no, PERÒ NO, ans el contrari; no queda reactiu? doncs no treballem, NO TREBALLEM I PUNT FINAL SIGNE D'EXCLAMACIÓ. Quina fantasia és aquesta i per què no l'he coneguda abans? Estava tan acostumada a treballar en condicions insòlites i, segurament, poc legals en alguns casos que mai, MAI, m'havia plantejat la possibilitat que SI NO POTS TREBALLAR PERQUÈ PATATA BULLIDA, NO HO FAS I DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA - quantes hores al bloc em caldran per superar la ferida purulenta que m'han deixat els de #AltresInc? -. Així que la tarda d'ahir la vaig passar barallant-me amb el Kiestra... DON'T YOU SAY?!

Doncs sí say, sí. Dues hores i trenta minuts, DUES HORES I TRENTA MALEÏTS MINUTS perquè el Kiestra fes allò que ha de fer, TREBALLAR, que per això el van comprar. Quan no era la cinta transportadora, eren les etiquetes. Quan no eren les etiquetes, era el pipetejador. Quan no era el pipetejador, era sa mare la calba; la qüestió era tornar-nos tururú a les companyes i a mi. Al final, l'eterna batalla entre la humanitat i les màquines, la vam guanyar les dones. Per ara, dilluns ja veurem. El problema seguia sent el mateix i és que, sense reactiu, la recentment graduada tècnica de laboratori podia fer exactament el mateix que l'aixella d'una serp, RES ÚTIL. Però jo, que tinc la boca molt grossa i poques neurones que controlin què dic i quan ho faig, vaig suggerir que potser hi havia alguna altra manera de fer la meva feina sense haver d'imaginar-me-la asseguda en una cadira giratòria. Efectivament, n'hi havia una; una que en moments de necessitat extrema com ahir pot funcionar però que, com a mètode de rutina, seria la meva perdició més absoluta; així que recordeu-me que no torni a obrir la boca AGAIN, gràcies.

Sigui com sigui, molta alternativa i molta merda, però no va servir per a res perquè, OH VAJA NO M'HO ESPERAVA GENS NI MICA, cap de les mostres era positiva, cosa que amb el Sysmex sol passar en el 99% DE LES OCASIONS. Així que bé, COOLLENTIES, però no tinc feina a fer i haig de cobrir quatre hores, idees? El Kiestra me'n va donar unes quantes, i cap d'elles coherents - per a majors referències, consulteu el paràgraf anterior -. Així, d'aquesta manera tan poc professional, com se suposa que he de fer LA ciència? Sense reactius vaig més penjada que un fuet. No som res, NO SOM RES SENSE REACTIUS. I si penseu que dilluns per la tarda, quan aparegui al laboratori, hauran aparegut per art de màgia i encantament, és que sou imbècils, IMBÈCILS, COM JO, QUE ENCARA PASSO SON LA NIT DE REIS. Diuen que l'esperança és l'última cosa que es perd; no sé ben bé en quin context perquè jo, per exemple, l'última cosa que segurament perdria seria l'ANELL DEL MAL... i això em fa pensar en una notícia que ha sortit avui per TV3, on deien que s'havien incrementat els casos de robatoris a adolescents quan sortien de l'escola i jo, que sóc optimista de mena, he dit "Bé, jo no seria bona candidata a un robatori d'aquests, perquè quan anava a batxillerat, el més valuós que duia al damunt era l'estoig i, és clar, que el lladre em digui "Dóna'm el mòbil!" i jo l'hi contesti "A casa" i ell repliqui "Doncs la cartera!" i jo respongui "Fa companyia al mòbil" em converteix, automàticament, en algú a qui donaries diners i no pas provaries de prendre'ls-hi". Sóc una influencer, ho sé. Adolescents que hàgiu arribat aquí per casualitat buscant pornografia, punt número 1) oblideu-vos dels acudits dolents i cardeu a córrer i punt número 2) canvieu de navegador perquè falla; aquí de porno més aviat res. Atenció, que tot aquesta tabarra ha estat tan sols per dir que, amb sort, dilluns al matí arribarà el reactiu i podré treballar amb calma i tranquil·litat, aïllada en un raconet del laboratori perquè el citòmetre necessita el seu espai i deixar-lo al mig del pas no era una opció.

I ara toca fer coses més importants, que l'adició a en Sukuna no es fa sola.

Bon vent i barca nova - mai havia tingut tant sentit acomiadar-se així... pels ous peluts de Llucifer, pensava que l'aigua ens arrossegaria carrera avall a la fruita i a mi aquest migdia... -. Gaudiu del cap de setmana i no feu dolenteries, que després ens queixarem que ens confinen perquè la cabra Matilda s'ha tirat una llufa radioactiva... I UN BE NEGRE, HA ESTAT PER CULPA DELS DESCEREBRATS QUE VOLTEN LLIURES I SENSE SUPERVISIÓ PELS CARRERS DE LA CIUTAT. ALLUNYEU-VOS-EN! I recordeu que sempre, sempre, SOU I SEREU MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!