Ciència a destemps. Dia X: A la recerca de l'autoanalitzador funcional

Dos mesos i dues setmanes d'anècdotes perdudes que es poden resumir en un sola paraula, una que marcarà per sempre més la meva carrera professional, una que em provoca urticària cada vegada que algú la pronuncia, una que temo cada dia quan entro a treballar i que m'esforço en oblidar quan torno a casa, UNA PARAULA MALEÏDA: KIESTRA.

Sí, estimades i estimats, setanta dos dies de pura desesperació, ancorada a una màquina que m'ensuma, que em sent, que m'espera cada matí per iniciar la ronda d'alarmes i sirenes variades; un analitzador que no sap treballar sense amargar la vida als altres, ni tan sols quan funciona com els seus sants circuits li manen; un aparell que es del·laïta amb la desesperació de les treballadores que l'hem de suportar; un instrument maquiavèl·lic que no rutlla fi, a qui li importa ben poc que el tècnic de manteniment l'hagi deixat maco: LI ÉS TOTALMENT IGUAL, SI EL KIESTRA NO VOL CARBURAR, EL KIESTRA NO CARBURARÀ! I les qui haurem de passar el matí, i la tarda, sembrant plaques i plaques a mà serem nosaltres, no ell, no, NOSALTRES! I, òbviament, així és impossible aprendre res nou.

Efectivament, em formo. O això intento, però el cony de Kiestra no para de posar-me bastons a les rodes, I COMENÇO A TENIR LES RODES INFLADES, JA! Vull aprendre com funcionen les urgències per la tarda - més que res, perquè així ja sé com funcionen a totes hores -, però si cada vegada que la tècnica d'urgències intenta explicar-me res de nou, el Kiestra comença a CARDAR CRITS COM SI ALGÚ EL PORTÉS A L'ESCORXADOR, POCA COSA PODRÉ APRENDRE! I així no avanço, NO AVANÇO.

Per sort, algunes coses sí he aprés, ni que hagi estat per repetició visual continuada. Entre el comportament adolescent del Kiestra i la falta de recursos destinats a la formació de les nouvingudes i nouvinguts, així no hi ha manera d'aconseguir hores i suplències. Quina murga... sobretot quan el contracte actual penja d'un fil perquè, SORPRESA, ja ha passat un any i s'acaba; UN ANY. Però si fa dos dies que la màquina dispensadora em va entregar el meu primer uniforme de l'hospital! Ha anat tot molt de pressa, VIST I NO VIST. I no em sento còmoda amb aquesta situació: jo sóc molt feliç amb un contracte vigent, no vull tornar a les trucades matineres quan el carrer encara es treu les lleganyes.

Total, que arriba Nadal i apareixen totes les dèries; les bones i les dolentes. Però no ens aboquéssim de pet al precipici, que me les he hagut amb situacions dantesques molt pitjors com, per exemple, EL COMERÇ MINORISTA! Un, dos, tres, respon adés! Quatre campanyes de Nadal tremendes, esfereïdores, estremidores, horripilants; quatre campanyes festives durant las que he volgut enviar-ho tot a pastar i cremar el món. Per sort, la campanya d'enguany la passaré a l'altra banda del taulell i, per acabar d'arrodonir-ho, serà l'última d'#AltresInc PERQUÈ PLEGUEN VELES! SE'LS HA TRAVESSAT EL SARS-COV2 DE TAL MANERA QUE TORNEN A CASA PER NADAL, COM EL CONY DE TORRÓ! FOTEU-VOS, COLLA DE DESAPRENSIUS! APA, I ARA A PLORAR I A EIXUGAR-SE LES LLÀGRIMES AMB LA MERDA DE DRAP DE CUINA QUE VAU TENIR LA POCA VERGONYA D'ENTREGAR A LES TREBALLADORES I TREBALLADORS COM A LOT DE NADAL! RONYOSOS! RANCIS! ROINS! TENIU ALLÒ QUE US MEREIXEU.

Em sap greu per les companyes i companys que han quedat amb una mà al darrera i l'altra esgarrapant engrunes al davant, però #AltresInc se'n pot anar a prendre pel cul a la velocitat de la llum. I si mai tornen, els desitjo una desfeta agònica i dolorosa. Van pensar que establir-se aquí seria com construir casetes al Monopoly, DONCS NO! Ja us podeu traure del damunt les o als qui hagin fet l'estudi de mercat, perquè són un bon tou de merda fumejant. I les i els caps territorials són un maleït gra purulent al cul, només fan nosa. 

Sí, ja sé que totes les empreses van coixes del mateix peu, PERÒ COM QUE EM VA TOCAR AGUANTAR-LOS LES BAJANADES, LES MALES MANERES I LES INCONGRUÈNCIES, M'HI PIXO, M'HI CAGO I ALLIBERO BILIS. Així, tot de cop, que el verí no quedi dins.

Cadascú és feliç a la seva manera, i jo ho sóc allunyant-me a velocitats inconcebibles per a l'ésser humà de tots aquells records nefastos que han tornat amb els llums de Nadal. Llums que, per cert, es podrien haver estalviat tenint en consideració els preus inassolibles de la llum que vivim actualment però, és clar, CAPITALISME. Mira que a mi m'encanta fer regals i gastar-me quantitats indecents de diners per Nadal, però això de tenir tres quarts de Barcelona il·luminada tota la nit quan hi ha famílies que es congelen a casa perquè no poden assumir els costos que comporten encendre la calefacció, o una estufa, m'escalfa d'una manera molt poc nadalenca. I, a més a més, aquest any s'hi suma la puta estrella aquella que han col·locat a la Sagrada Família, que volen mantenir encesa CADA PUNYETERA NIT DES DE JA FINS A LA FI DELS TEMPS. VISCA LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA! Per a què volem estrelles NATURALS si en tenim una feta de LEDS?! La pobra gent que viu allà n'ha d'estar fins a la punta de l'ovari dret dels capricis d'aquella esglesiota dels nassos. Jo ja hauria presentat una denúncia als Mossos perquè, JA EM DIREU QUI POT DORMIR AMB TANTA LLUM ESGARRINXANT-LI LES RETINES?! JO NO.

Vaja, que tot va bé, de meravella; la vida continua rutllant sense entrebancs ni imprevistos indesitjats. I a vosaltres què, com us tracta l'existència?

Apa, feu bondat, que és l'època adequada de l'any per ser bona gent, i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

No sé què us fa pensar que en Rondinaire i jo tinguem res en comú.