Aires de rereguarda

Citant-me a mi mateixa - i, de passada, fent un viatge de 12 anys enrere en el temps - ...

"Aquí comença una nova aventura - com diria Peter Pan"

Mai entendré perquè vaig citar al cap de carabassa aquest, amb la poca estima que li tinc.

Bé, sé que us he tingut abandonats un mes sencer, però jo també tinc dret a tenir estiu. A més, de tot el que ha passat digne de ser mencionat, no hi ha res concret que tingui cabuda en aquest bloc seriós i de rigorosa actualitat - per cert, si aneu de comiat de soltera a Tossa, cancel·leu-ho ja, que és una merda, per no mencionar que està prohibit... i si us toca la Pensió Antina, res d'assecar-se el cabell més d'una persona a la vegada, o saltaran els ploms i la propietària pujarà per les escales a esbroncar-vos mentre us dutxeu a les fosques i sentiu de lluny una dona al límit de l'histerisme cridant "¡¡la luuuuuuuuuuuuuuuuuuuz!!" -. Doncs això, res a destacar.

No, si sóc aquí avui és per a dir-vos que us busqueu una afició millor que estar constantment enganxats a la pàgina d'inici del bloc, prement F5 tota l'estona, esperant en va que s'actualitzi per art de màgia. Sí, estimades i estimats, aquesta temporada de tardor-hivern - a banda d'abrics lleigs de El Corte Inglés i molt material escolar passat de rosca - la Mare experimentarà el seu propi romance dawn. Que què? Que si m'embarco en una galera pirata, dieu? Tan de bo - però no un vaixell pirata dels d'avui, ple de senyors somalis que ataquen turistes i pescadors, eh - però, dissortadament, no. 

El meu romance dawn comença el 14 de setembre, des de la sala d'actes d'un institut. Efectivament, ho heu llegit bé: jo, a l'institut, una altra vegada. No, mentida, jo mai he estudiat en un institut pròpiament dit. En una escola amb E.S.O i Batxillerat sí, en un institut com els de les sèries aquestes que tant d'èxit tenen entre els adolescents i que van plenes de sexe, drogues i reggaeton no. Per sort, sóc prou afortunada per no comptar-me entre les persones que han viscut en carn pròpia l'estil "Física o química".

Com us deia, des de la sala d'actes d'un institut. I quin n'és el motiu? Doncs una FP, què si no?! Què hi pinto jo, en un institut, després de tants anys, amb una carrera i dos màsters a l'esquena? Ensenyança? Jo? Seria un calvari de professora, els suspendria a tots, per mandrosos. I els que no ho fossin també, per escoltar reggaeton. O per vestir de rosa. O pel que fos, que de motius estúpids per a coartar la llibertat d'expressió dels altres sempre n'hi ha - i sinó que li ho preguntin al cap de mandarina que es dedica a arrencar llaços grocs el carrer -. Que va, que va, em farien fora el segon dia. 

Un cicle formatiu de Grau Superior és el meu destí immediat. I ni us imagineu la diarrea mental que carrego al damunt. Tinc els testicles metafísics amagats a les profunditats del meu jo més inconscient. I encara més després de la odissea que va suposar inscriure'm al sorteig d'assignació de places i a la matriculació - no suporto els ineficients, em carreguen els nervis d'una manera que no és ni normal ni sana, i així i tot, me'ls menjo tots amb patates; és com si les administracions públiques estiguessin esperant el moment que jo necessités dels seus serveis per a posar en plantilla els funcionaris més ineptes del país -. En una de les meves anades i vingudes del INS vaig estar molt a prop de llançar tota la paperassa al contenidor tant bon punt hi passava per el costat. Però ara ja està, tot fet - ben fet gràcies a la meva insistència constant - i en stand-by. Tinc el material, tinc els apunts, tinc les ganes però no tot el temps que voldria perquè, òbviament, seguiré treballant, així que el meu cervell haurà de fer l'esforç extra de rescatar els coneixement emmagatzemats que les meves neurones van deixar vés a saber on. Exprimiré les hores com si fossin grans de raïm, fins que no en quedi una gota de suc a dins. Fins i tot els pinyols esclafaré, fins a prendre'ls l'ànima si cal.

Així que em veureu poc per aquí - tot i que espero poder reunir prou anècdotes sonades per a tenir-vos entretinguts les dures, fredes i glaçades tardes de l'hivern mediterrani, si és que aquest any en tenim alguna -. I tot això m'ha recordat que, fa una setmana, em vaig comprar els dinos que em faltaven per a la col·lecció. Mireu, mireu.

Tenen lleixa pròpia a l'estanteria i tot! És meravellós. 

Bé, doncs aquí acaba la missiva. Me'n vaig a fer magdalenes. Apa, porteu-vos bé i que no us deprimeixi gaire saber que les pròximes vacances llargues seran les de Nadal. Reserveu forces, que encara estem a dimarts, i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!

Jo en vull un així.
Que hauria de fer servir les seves costelles per a guardar-hi llibres? Cert.
Que els bracets em farien de penjador per a la roba? No ho dubto.
Que hauria de dormir al sofà per a poder exhibir-lo a la meva habitació? Doncs sí.
Però, i la meva felicitat? És que ningú pensa en la meva felicitat?!