Lego Time (o com vaig entrar a l'Ale Hop i em vaig enamorar)

La meva germana sempre va amb el coet al cul. I això vol dir que mai té temps per a res - però sempre en troba per dormir, i molt -. Així que, quan sorgeix la oportunitat d'aprofitar les poques hores que el dia li ofereix, ho fa. I no poc sovint, això implica que jo m'hi veig arrossegada - i que no em sap greu, eh! però l'equanimitat no és el seu fort -.

Així que dimecres, aprofitant una d'aquelles rares ocasions en les que totes dues pleguem a la mateixa hora, vaig acompanyar me germana a comprar un parell de coses. Com que som catalanes i, per estereotip, garrepes com les rates - a banda d'estar-hi força acostumades gràcies als nostres viatges súper low cost -, vam escollir tirar de carmanyola. Devíem tenir una pinta estranya, assegudes de qualsevol manera en una plaça qualsevol, menjant couscous i parlant la llengua de la terra - aviam, els qui solen fer aquestes coses són els turistes, i nosaltres som les primeres en fer-ho, que consti; a Londres, a la zona més xic de la ciutat, ens vam asseure en un banc a menjar-nos una senyora hamburguesa, mentre els natius rossegaven sandvitxos esquifits i tan contentes -. Total, que després de dinar - i emmerdar-me les mans amb els albercocs que, pobres, estaven fets una coca - vam dedicar-nos a rondar pel centre, a la recerca del *************** ideal. 

Una cosa que heu de saber és que, quan vas de compres amb me germana, entres a tot arreu. I és literal: botiga que veu, botiga que visita. La temàtica del comerç és indiferent, la qüestió és entrar-hi dins o, si més no, observar amb deteniment l'aparador - i si, a més, durant aquest periple per les botigues pot fer-s'ho venir bé per incitar-te al consumisme, ho farà, encara que només sigui per a fer la punyeta -. Per tant, ja podeu imaginar el suplici, sobretot per a mi que odio anar de compres.

Sigui com sigui, i quan encara no teniem el ********* ideal, me germana em va agafar de la mà i em va arrossegar - literalment, tot i que no sé d'on coi treu la força perquè, habitualment, amb un cop de maluc la tombo - dins l'Ale Hop. No volia comprar res, no li calia res, però li encanta recórrer-lo de dalt avall. 

I va ser allà dins, a l'Ale Hop, on em vaig enamorar. Bé, més aviat re-enamorar - si és que això és possible -. Una de les coses bones que té aquesta cadena de botigues és la quantitat de trastos inútils que venen. I no és exactament una crítica: que una cosa sigui inútil no vol dir que no te la puguis comprar. I això és el que em va passar a mi. D' entre totes les andròmines innecessàries que hi ha, jo no em vaig poder estar de comprar-ne les més estúpides de totes: dos mini Lego - que de Lego tenen el nom perquè són "marca no t'hi fixis gaire, aviam si es trencarà" - en forma de - surprise, surprise - dinosaures! - i no em vaig endur l'esquelet de raptor que hi havia perquè, muntat, perdia molt... -.


El Rexy i l'Anky! No m'hi vaig voler resistir - ara, un cop muntats, ja sé perquè de petita m'agradava tan poc jugar amb el Lego, quina tortura! -. Vaig agafar-ne un paquet de cada i m'hi vaig abraçar com si m'hi anés al vida. Més contenta que un gínjol! Cada vegada tinc més dinosaures a l'habitació; entre els peluixos, els que munto, les làmines i, fins i tot, la funda de coixí, la meva habitació comença a agafar cert aire cretàcic - i espera que, tan aviat com pugui, penso penjar un nou collage a la paret i algunes làmines digitals -.

Sé - perquè en sóc plenament conscient - que la pròxima vegada que sigui pel centre, cauran la resta de dinosaures de la col·lecció: el brontosaure i el triceratops. I també el pterosaure - que NO és un dinosaure, aviam si deixem clares les coses -. Seré l'adulta més feliç de Barcelona quan els tingui tots juntets, em fília índia, preparats per a fer-se fotos i més fotos >w<

Apa doncs, ja us he explicat l'aventura de la setmana. No sigueu especialment durs amb mi, eh, que sóc bona gent. En el fons. Molt en el fons. Tant endins que s'ha de raspar molt bé la superfície - això, és clar, si deixo que us apropeu suficient per a intentar-ho -.

Si algú té vacances, que les aprofiti per a remullar el cul - també en nom meu! -. Porteu-vos bé i recordeu sempre, sempre, sempre que... els dinos són millors persones que nosaltres! També que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Adorable

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Dies d'institut. Dia III: That damned chaos called tests

Dies d'institut VI: Chromosome walking i el descens cap a la perdició

Dies d'institut VIII: Un panick attack, un virus refotut i verí suficient per a totes!