De Ponting amb la Nalataia

Ahir deia que avui saltava, recordeu? Pensàveu que em faria enrere? Que no m'atreviria? Mwahahaha!! Mai, MAI us jugueu res en contra meva si es tracta de posar-hi collons: en tinc un bon parell. I dels grossos. He saltat. Ara que, el més divertit de tot plegat no ha estat el salt en sí, sinó el camí que m'ha tocat fer per pujar fins al pont penjant xD... 25 metres de res. I sota els peus, bosc.

Aquí, les gimnastes es preparen per la caiguda infinita. Pujades als
arbres-escuradents, la tensió flota a l'ambient com els filaments
de DNA pel nucli cel·lular...

Sabeu aquells boscos penjants que sempre surten a les sempiternes pel·lícules americanes? Allà on l'assassí de torn es dedica a martiritzar les seves víctimes perseguint-los per les tirolines? Encara no han fet una pel·lícula sobre això?! I a què collons esperen?! En fi, un bosc penjant de fusta. Això mateix. Doncs bé, prop d'Arbúcies n'hi ha un. I fins allà s'ha desplaçat la família al complet: perquè me germana i jo poguéssim saltar. Però sens deixar-nos-hi les dents.

Mentiria si digués que recordo la sensació de caure. El que sí recordo és la sensació de penjar com un maleït pèndol: endavant - endarrere - endavant - endarrere - endavant - endarrere i puf! a terra altre cop. En total, no hi hem estat més de mitja hora. I això que hem arribat increïblement aviat. Tan aviat que ens hem avançat una hora a la cita concertada, vés xD

Per a mi, la millor experiència ha estat pujar l'arbre raquític aquell. Quatre escales diferents: de corda, de pal amb sortints a diferents nivells, d'escala d'electricista inclinada cap a fora i d'escala d'incendis enganxada al tronc. Felt nice. A la meva germana li tremolava tot. Fins i tot les neurones. Jo anava taaaaaaaan calmada que qualsevol diria que m'havia drogat de camí cap allà. Però res, ni una trista til·la. De fet, abans de saltar, el monitor (encaparrat que em deia Mireia) m'ha dit que tot era mega-segur, que portava tres cordes de seguretat, que bla bla bla... i se m'ocorre res més que dir-li "Bé, si alguna cosa falla, no ho explico, per tant...". Pobre, se li han posat els collons per corbata xD. No es pot anar a fer una cosa així amb aquesta calma. Però si tremolava més el meu pare que jo! I a sobre, ha esbroncat a la meva mare, que s'estava partint el pit veient-nos allà dalt, superxurriflurris! Jejejeje... llàstima que estigui tan lluny; per a celebrar un aniversari o per anar a fer el capullo és el lloc ideal. Paraula. 

Total, que aquí tinc les proves del delicte. Ah! també hi ha un vídeo... però això, en la intimitat xD


Aquí esperem que el monitor ens passi la línia de vida. I aquest coi d'escala?
Doncs es movia com una mala cosa! Me germana  m'ha confessat que,
quan he començat a pujar jo, s'ha escagarrinat de tant que es movia xD

Aquí, la koala, escalant els arbres. Sembla ràpid... però no ho és. I que era
la primera escala! A mi m'han tremolat les cames el primer metre i mig...
és clar que l'escala no acompanyava gaire T_T
Salt 1) Koala
Salt 2) Jo
I aquí em teniu, volaaaaant. No, no m'he quedat sense aire.
Crec que no m'ha donat temps a agafar-ne xD
Veieu l'escala de pal? Ha estat la més estranya de totes
**__**
Què us ha semblat? Som unes feres! Sincerament, m'agradaria repetir. Però, no només el salt, sinó tot el circuit. El de 140 minuts. Ha de ser divertidíssim. De fet, hi havia una família pul·lulant per allà i, mentre pujava l'arbre, he sentit com la mare deia "Parecemos monos! Hoy a comer plátanos!" xDD. Una altra a qui no li falta sentit de l'humor...

I, després, hem dinat lasanya. Però això ja és un altre tema. Seps. Apa doncs, que no se us mengi l'enveja, Tubercles! Ens llegim aviat. I recordeu sempre, sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Ei, chachis!

Comentaris

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. La mandarina de aventuras por el bosque. Nalataia de los bosques. Se me ocurren más títulos mejores para esta noticia jejejeje

    A quién se le ocurre meterse en semejante arma suicida-circuito de la muerte? Es que...

    Por cierto, lo mejor es la imagen mental del principio imaginandote con un buen par de "collons" xDDDDDDD

    ResponElimina
  3. Se me olvidaba decir que he cambiado el blog, un poquito: http://lazeosfera.blogspot.com.es/

    Básicamente lo he mandado todo a tomar por culo xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes demasiada imaginación, Carlos xD. Hay cosas que no deberían visualizarse nunca, hombre!

      Tampoco fue para tanto, yo me lo pasé teta! De hecho, estoy pensando en repetir. Ahora sólo necesite a alguien que me lleve, porqué mi padre no repite ni de coña xD... pero vamos, que todo se andará. Tarde o temprano, caerá. Ya verás, mwahaha.

      Será porqué mandaste a tomar viento el blog viejo que no me dejaba entrar. Eso o te caigo muy mal y lo disimulas muy bien xD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me