Biòloga o Filòloga - part 2: Pastissera
Reprenent el tema dels meus futurs, però incerts, projectes laborals, avui li toca el torn a la pastisseria, a l'art de fer dolços sense entrebancs ni sorpreses desagradables, cosa que jo no sóc capaç d'aconseguir.
 |
| ¡Es la mano negra! |
I quin és el motiu de tanta injustícia? Home, suposo que ser Biòloga té part de la culpa, però tenir un forn mig trastornat no ajuda. I que els Lacasitos naveguin cap al fons solitari del motlle tampoc. És com un complot còsmic en contra meva i dels meus dolços. I la pregunta és, què collons he fet jo per merèixer-ho?! Què?! No puc ser tan inútil. Vaja, impossible! Punyeta, però si he fet cariotips, com no puc fer una puta magdalena amb Lacasitos?! Per què se'm suïciden?! No ho entenc. Si li passes a algú altre, podria compartir les meves penes... però no! Busquis la pàgina que busquis, veus magdalenes perfectament rodones i absolutament colonitzades per Lacasitos.
"Mezcla los Lacasitos con la masa y échalos en el molde. ¡Ya verás que sorpresa cuando muerdas la madalena y te los encuentres dentro!"
Mentida! Vés a saber les hores que perden fent magdalenes. La d'amics que hauran perdut. Casaments, comunions, bateigs, funerals, trobades d'alcohòlics anònims, diàlisis als hospitals... quantes hores malgastades! Però amb la seva perfecta magdalena a taula, això si. Quina ràbia. Només que pogués aconseguir que per un cop, un cop, em sortís a la primera... és com el dia que vaig intentar fer pa de llet: a la recepta li faltava un pas, un pas, que em va desmuntar tot el sistema! I mira que vaig consultar mil milions de receptes diferents, eh! Però, és clar, copy&paste. I així va el món de la rebosteria. Així va!
Total, que les magdalenes d'avui tenen de "Magdalenes amb Lacasitos" el nom. I dóna gràcies. Com a mínim tindran gust a anís.
 |
| I aquestes són les magdalenes de la discòrdia. |
El més graciós de tot plegat és que el cul de la magdalena està acolorit xD. Els Lacasitos s'han quedat enganxats a la base del motlle i han decolorat la massa. Com a mínim, ha quedat constància del seu pas per allà (mai més ben dit ;___;).
Però com a futur laboral truncat, la vida de pastissera no es limita a les fail magdalenes. També tenim altres delícies com pastissos amb cobertures diverses que no pugen al forn ni demanant-ho "si us plau", cobertures de sucre glacé que ni s'aguanten damunt del pastís ni es deixen modelar, galetes que haurien de ser cruixents però no pastoses i, la joia de la corona, els cupcakes. By the way, hi ha una botiga nova a La Maquinista, allà on abans hi havia el Sensual Love (el sex shop), on hi venen, en exclusiva, material per a fer cupcakes, cobertures, massa de sucre per a modelar i aquestes coses. El dissabte vaig entrar-hi (la meva germana m'hi va arrossegar perquè, mentre tafanejàvem per les botigues, vaig perdre la meva xapa de la Teresa de Calymore ;___;... al Cel sigui, i encara sort que no va ser la d'en Kurama o em moro allà mateix... quatre salons del manga aguantant com una campiona i la perdo a La Maquinista, merda de destí...) i em va encantar, sobretot la part dels motllos i les pastes de sucre de colors. Prou off-topic. Deia que la rebosteria té moltes cares amagades. I jo m'he afiliat a la de les melmelades. Recordeu aquella mini-entrada sobre la melmelada de pinya? Doncs n'hi ha hagut més... no d'entrades, sinó de melmelades. De préssec i de maduixa (tot i que, guardeu-me el secret, sóc una mica vampira i dir que és maduixa és la tapadora perfecta).
 |
| Ja tinc víctimes per a tastar-la: els del pastís de formatge del dissabte, mwahahaha!!! |
Com us deia: una nova opció laboral de futur descartada abans i tot de començar-la. És difícil, això de trobar el treball de la teva vida. Com s'ho fan, els que surten a la tele, i sempre estan mega contents amb la feina que fan? Que potser els subornen perquè diguin que són súper afortunats per poder treballar recollint caques de gossos? Serà.
Total, que ja quasi estem a mitjans d'any i jo encara segueixo lligada indefinidament al Jardí. Bé, com a mínim tinc un sou. Però no uns lavabos decents, que ahir vam haver de tancar-los tots per por a una reacció solidaria i en cadena per part dels vàters que sí funcionaven, que ja ens va passar el diumenge de la setmana passada no, l'altra: primer, els rentamans van entrar en vaga indefinida, alliberant aigua en mode cascada. Després, el vàter masculí per a discapacitats. I així, un per un, vàter per vàter, es van anar embossant tots. Tots. Em va tocar anar a oficines: 10 minuts de camí. Ole. Però ahir no ens vam deixar prendre el pèl; amb les noies de taquilla no s'hi juga.
I demà ioga. Amb la Charlotte. Ja puc començar a reunir forces. Calla! Que m'haig d'assecar el cabell. Quin cacau. Porteu-vos bé. I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
 |
| Si passeu per La Maquinista i us trobeu una xapa errant de la Teresa, és meva ;___; TERESAAAAAA!! |
El meu pare acostuma a dir-me que en el fons la cuina és com un lavoratori, sobretot amb la raposteria, que a la que t'equivoques una mica amb les proporcions o et descuides un ingredient el resultat pot ser completament diferent i/o desastrós. Però no et preocupis, segur que a força de perseverar i investigar aconseguiràs fer les magdalenes amb els lacasitos intactes! Per cert, la mermelada fa una pinta per llepar-se'n el dits, i mira que jo no sóc molt de mermelades.
ResponEliminaI sobre la vocació, és difícil saber quin és la teva feina ideal, sobretot quan t'agrada fer una pila de coses. Jo ara encara em demano, a segon any de conservació-restauració, si no hagués estat més bona idea anar-me'n a traducció. Però és que les dues coses m'agraden igual, així que potser si hagués anat a traducció me n'estaria penedint de no haver anat a cursar conservació. O arqueologia. O un munt de coses més. Però no es pot tenir tot en aquesta vida.
Al que sí que no renunciaré de cap de les maneres però, és a començar un curs de còmic a l'Escola Joso un cop acabi la carrera. Mai hi renunciaré! è_____é
En resum, penso que no té sentit menjar-se el coco pensant en el que podia o no podia haver estat, l'important és gaudir amb el que ja es té i pensar-se una bona manera d'aprofitar-ho en un futur.
P.D: Sé el que és perdre una xapa. Jo vaig pedre'n una de L de Death Note. Dues vegades. ¡_____¡ Encara sort que no vaig pedre la del Hollow de Bleach, amb lo difícils que són de trobar. Potser perquè les perdo sempre que ja no compro xapes. xD
PD2: Jo al microscopi filaments d'ADN no, però el que sí he vist són espermatozous de colors. :D
El problema el té el meu forn, que és un mala peça. Però començo a entendre'l, jejeje.
EliminaNo estic patint cap ciris d'identitat, no. Però, a vegades, la meva ment estranya juga amb mi; em manipula i m'acaba tornant una mica més tocada del que ja estic. El resultat són les entrades d'aquest bloc xD
No canviaria la Biologia per res del món però, si tingués temps i pasta (que al final, tot es resumeix a això; els diners), ara mateix estaria amb el màster de Paleo i, l'any que ve, faria el de Genètica avançada (que té una pinta...). I, a l'estiu, m'apuntaria a les conferències de la UB sobre cèl·lules mare. I, per descomptat, jo també tinc pendent el japonès a la EOI. Algun dia. I estudiaria una segona carrera. Filosofia, probablement. I faria el curs de formació de Nivell 1 de Kundalini Yoga, però és una mica impossible. Serà per coses a fer.
Les magdalenes no em preocupen: el pròxim cop m'esperaré posar els Lacasitos i llestos. El pròxim repte és fer un braç de gitano sense que es trenqui la massa quan l'enrotlli xD. Tot un desafiament.
P.D: La meva vocació? Els dinosaures, sense cap dubte ;)