R.I.P GranOtaku2011

Per a variar amb la meva vida, quasi tot allò que vull que surti bé acaba malament, molt malament. La meva última ficada de pota... la còpia de seguretat del sistema del portàtil. I què ha passat? Que les dues úniques carpetes prescindibles, les dues úniques que podrien haver desaparegut per sempre més... són al seu lloc. I la carpeta que importa, la única que s'hauria d'haver salvat, aquella imprescindible, indispensable... ha mort! Caput! Fora de línia!

Tretze anys d'imatges. Tretze anys de documents. Tretze anys de vida friki... i els he perdut! Tretze anys perduts per a sempre més. I, per a més inri... GranOtaku s'ha perdut amb ells. El vol.2 del 8è dia, la totalitat del 9è dia, part del 10è dia... tot. Absolutament tot.

Així que, GranOtaku entra en hiatus. Indefinit. Em sap greu però pitjor que ho estic passant jo, no ho passareu vosaltres. Paraula.

I ara me'n vaig al tècnic, a veure si pot recuperar quelcom del disc extern o explicar-me per què collons ha passat això.

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac, un dels de veritat. Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

I aquesta ha estat la meva reacció quan no he vist la meva carpeta entre els  arxius recuperats.

Comentaris

  1. T'acompanyo en el sentiment, Shuu. Reconec que no he perdut mai una capreta amb un valor sentimental de tretze anys, però uns quants pendrives importants sí, i quan la va cascar el meu portàtil vell i vaig perdre les meves històries, en especial una de més de 100 pàgines que havia escrit durant anys, va ser un cop molt baix.
    Ànims i a veure si pots recuperar alguna cosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de res T^T... una mica baixa d'ànims sí que estic, és una putada. Ni t'imagines quantíssimes imatges he perdut; imatges que són impossibles de recuperar de nou i em fa una ràbia... però bé, tot serà posar-s'hi de nou i anar fent.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.