Senyores que...

Escena surrealista del dia: estava tan tranquil·lament al metro, llegint un interessantíssim article sobre "Finite Elements Analysis" quan, de sobte, la senyora que tenia al seient del davant se'm queda mirant, m'assenyala els peus i em pregunta "Són còmodes?". La meva cara de "què collons...?" devia ser un poema, perquè la senyora s'ha aixecat, s'ha assegut al meu costat i m'ha aclarit el dubte sense que ningú li demanés (crec que hagués pogut sobreviure amb la intriga T_T). Bé, com deia, que la senyora em diu "És que jo també m'he comprat aquestes botes que portes tu i volia saber... són còmodes? Vas a gust?". I jo, que sóc molt meva, em trec un dels Kuramalars de les orelles (ah, sí, que això no ho havia explicat: pel meu aniversari, l'Ángela i la Txell em van regalar uns auriculars d'aquells que semblen un bolet en miniatura, aquells que t'entafores sense pietat dins el canal auditiu, amb una cara d'una guineu a la part externa de l'auricular, uns Kuramalars) i li dic "Són vambes". La senyora em mira, es mira les vambes, em torna a mirar... i de sobte ha perdut tot l'interès que tenia en mi i s'inventa no-sé-quin-cony d'excusa per sortir cames ajudeu-me. Sabeu aquella gent que quan es troba arraconada i porta un munt de coses al damunt, les agafa totes com pot, se les recol·loca davant del pit i marxa zigzaguejant entre la gent, intentant passar desapercebuda? Doncs quasi: la senyora ha volgut passar d'incògnit però li ha sortit malament perquè s'ha xocat amb un parell durant la fugida xD.

Total, que no eren botes ni res semblant, sinó això:


En quin moment la senyora ha decidit que les meves vambes per anar a buscar fòssils eren unes botes, no el conec amb exactitud, però que s'ha d'estar molt penjada per fer-ho, segur. A més, que vestia uns texans d'aquells més estrets a la part del turmell i es veia d'una hora lluny que les "botes" no pujaven més enllà del turmell! Això és pitjor que el dia que vaig confondre les llums d'un avió amb un estel fugaç! Ara però, la qüestió més important, allò que necessita una explicació urgent és "Per què a mi?! Què punyeta he fet perquè tots els individus estranys de la societat vinguin a mi?!". No, si ja venia escarmentada: dimarts pel matí me'n vaig al banc a pagar el 2n semestre d' Alemany quan, fent cua, se m'apropa la senyora que anava darrera meu i comença a explicar-me que si "vaig al caixer automàtic perquè està aquí al costat i així vaig fent", que si "ai, xata, saps, és que això va molt lent i tinc pressa", que si "però, recorda-ho, sóc aquí, eh?". I a mi queeeeeeeeeeeeeeeeeè! Si hagués tingut un mitjó a mà, li hagués entaforat a la boca, a veure si callava una estona i em deixava en pau. En fi, que ja estic matriculada al 2n semestre d' Alemany. 

I com que s'havia d'aprofitar la setmana, també em vaig canviar d'assignatura al màster. Entre el TFM, l'Alemany, la feina i les classes, vaig haver de prendre una decisió i triar entre "Invertebrats i Micropaleontologia" (sí, sona tant malament com sembla) i "Anàlisi d'una Conca" (sí, sona tant malament com sembla però, com a opció, és millor que l'anterior). Així que, a finals de Maig (crec), se m'enduen d'excursió a Tremp, a picar pedres, jijijijijiji. Les meves vambes i jo ens alegrem d'aquest nou rumb en la història. Serà com anar de colònies... només espero que no em facin cantar abans de menjar xD.

Ha estat una setmana profitosa, tot s'ha de dir. Igual que la pròxima, que me la passaré treballant, així podré recuperar la pasta que ha volat aquest mes, mwahahaha!! I anar fent, que el tema de la beca està complicat. Encara sort que vaig fraccionar el pagament de la matrícula... us imagineu que, de sobte, us arriba un rebut de 3.000 euros i... ZASKA! Adéu vacances del 2014. Aaaai, Sr. Wert, que mamón.

Cas tancat, doncs. Me'n vaig a veure els minuts que em falten d'Avatar, a veure si es descobreix d'una vegada qui és el lladre de guant blanc que s'ha endut les pastilles vermelles. Vagi bé i recordeu que, aquest Nadal... ENCARA SOU MÉS I MÉS MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Feliz Bon Nadal! Jua jua jua

Comentaris

  1. quina pelicula noietaaaa.....................hehehehe

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.