Bunyols de l'Empordà

A casa meva som molt de innovar i cuinar. I cagar-la i tornar-hi. I fer-ho malament i culpar-ne al forn. Però, a vegades, les coses sí surten com un s'ho proposa. I això dóna certa seguretat... seguretat que s'esfondra cada vegada que creues la barrera del temps i el forn fa de les seves, però això és un altre tema. El que ara importa són els bunyols.


Com sempre que preparem una nova recepta a casa, tot va començar amb la meva mare i Internet: una combinació explosiva. I es que és així com es mou el moment, per capricis! El de la meva mare; fer bunyols. Però dels bons, eh? Que es noti que és filla de la seva terra.

Així que, en una tarda d'inspiració divina, li va donar per buscar la recepta per a fer els famosíssims i boníssims Bunyols de l'Empordà. Afortunadament, la xarxa té receptes per a donar i per a vendre, i no li va costar gaire. Bé, algun problema amb el llevat fresc, però res impossible (sí, Tubercles, existeix el llevat fresc... i, com a biòloga que sóc, us puc dir que té la mateixa pinta i fa exactament la mateixa olor que les plaques de Petri amb llevats sembrats, QUIN FÀSTIC).

En fi, que vàrem poder fer els Bunyols. I no només una vegada, sinó dues! I endevineu qui va haver de emmerdar-se les mans i acabar de farina fins al cul? La mama? Noooooo, la Nalataia! Dos cops que fa Bunyols, dues vegades que em toca a mi la feina bruta (literalment). Era com molt estrany tot. La massa queda com molt enganxosa, máxime quan hi afegeixes el llevat fresc dels pebrots. Encara no entenc com coneixent la FORMA original del llevat (ni que fos un Digimon xD), he estat capaç de menjar-ne tantíssims. M'he passat dos matins sencers amassant com una possessa. I m'ha encantat xD.

Total, que amb la primera tanda, en van sortir 15 o 20, no més. Poca massa. Crec que van durar 4 o 5 hores. Repeteixo: crec. Amb la segona tanda (ahir, dimecres 20), vam doblar els ingredients. En van sortir vora de 40, més o menys. Bé, doncs en queden 3. I espera que no m'escapi un moment a la cuina per a fer te...

Bé, que no vull entretenir-me gaire més. Les fotos són vostres... els bunyols no. S'accepten encàrrecs (?¿).





Abans d'aquests però, la mama també en va fer uns de poma boníssims! Tot i que dir-ne bunyols... era poma arrebossada, de fet. Els va treure el cor a les pomes, les va tallar finetes i les va cobrir de la massa per a bunyols. Després a la paella amb oli... et voilà! Poma en bunyol!



Aquest té la seva història: a què us recorda?... mireu més  avall...

I ja està! Com es nota que ens agrada el període de Quaresma, eh?! xD... tot sigui pels dolços! Algun dia, faré foto de las torrijas que fa la meva mare, que també estan per a menjar-se el plat i tot!

Vagi bé!! I no oblideu mai que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Veieu? Us hauria de recordar a això. Era un bunyol-espermatozoide!
I me'l vaig menjar jo!!

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.