Si cregués en Déu, li demanaria un estiu perenne fins l'agost del 2014. Però Llucifer no fa aquest tipus de favors.

Dues setmanes, quasi dues setmanes m'ha costat posar-me al dia. De què? De tot. Vaig començar treballant el primer cap de setmana del mes i fins ahir, no vaig parar. Non-stop... he perdut el compte dels dies. Però bé, eh! encara aguanto d'una peça. A veure si dic el mateix d'aquí dos mesos... un suïcidi a llarg termini, en teniu la meva paraula. Arribaré a l'agost del 2014?

Apa, screenshot nou. A veure quan triguin les fan-stalker a canviar la cara
de la Gou per les seves xD. Però mira, jo que me n'alegro... de la estampa,
vull dir.  No és tan gay com podria ser, que ja és dir molt. A mi m'agrada.

Ara tinc feina acumulada per tot arreu: exposicions temporals pendents, pel·lícules per veure, anime a dojo, traduccions eternes, correccions sense fi i, per sobre de tot, conservar la meva ment intacta, que ja és difícil de normal, ni imaginar-me vull com serà a partir d'octubre. Però, ei! sempre em quedarà la reclusió voluntària. I la porta de l'habitació; aquesta porta ho aguanta tot: segur que si la forado perquè em passin el menjar, la mala bèstia resistirà... però aïllar el so? Què és, això? Quan tingui diners, em penso construir un refugi antiaeri a prova de bombes i a prova de sons no desitjats! I a qui no li agradi, que cridi, que cridi, que no el sentiré pas, JA!

...

Necessito carbohidrats urgentment: ja començo a desbarrar massa. I encara no m'he posat a fer feina. Si us plau, aniquileu-me.

Porteu-vos bé. O millor que jo. Jo què sé. Fins aviat. I recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT CHACHIS! (o el que us vingui de gust, avui estic off). Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Si aquesta és la vostra cara després de llegir l'entrada... no vulgueu saber
quina pinta tinc jo.