Obriu bé els ulls, Tubercles, que aquesta entrada és quasi rodona.

Quasi, quasi rodona, efectivament. Perquè, i segons el panell de control de Blogger (que no sol ser de fiar però passo d'anar entrada per entrada, comptant com una idiota), això que esteu llegint, aquestes mateixes línies sobre les quals passegeu la vostra mirada formen, ni més ni menys, que l'entrada... 450 del bloc!! 450 entrades! Qui ho hauria dit que jo, tan reservada per unes coses i tan avorrida per unes altres, aconseguiria arribar a 450 entrades?! Qui?! Que aixequi  la mà, si és tan amable, perquè jo encara no m'ho crec. Doneu-me un any més... i en seran 500! Que fort. I tot, to, va començar amb això:

"-Aquí comença una nova aventura - como diria Peter Pan."


Us n'adoneu com d'important és, això? Han estat 7 anys i poc donant pel sac a la xarxa, sense més reconeixement que el que em dono jo mateixa, perquè és evident que, si no ho faig jo, aquí no m'afalaga ni el tete. 450 entrades opinant sense encomanar-me a ningú i desitjant, en més d'una ocasió, un còlic nefrític als meus enemics. Això és èpic! Jo, que sóc incapaç de portar al dia un diari personal (l'última entrada data de l'octubre del 2010... fua!); jo, que tinc una vida tan interessant com les deposicions d'un escamarlà; jo, que enlloc de cultiva amistats, he cultivat fongs a l'armari; jo, que sóc guionista-productora-assessora-editora i única, ÚNICA seguidora real del serial més complet que existeix actualment a Internet; JO! he escrit 450 entrades. Digueu-me agosarada però... és o no és guai? xD

Estic contenta. M'agrada això d'estar a mig camí del mil·lenni... encara que faltin 7 anys més per arribar-hi. Cap al 2020, si fa o no fa. M'hauré de buscar una secretària, suposo. És evident que, després de tantes entrades memorables, em plouran les ofertes d'entrevistes a altres blocs; tothom voldrà saber com m'ho he fet per mantenir-me sempre on the wave. Jujuju, demà m'hi poso. Serà difícil, però. Sóc una persona complicada. Diferent. Única... com les meves 450 entrades! Mwahahahahahaha... que sola me siento ;____;

- Culpa teva, per anti-social.
- Apa, ja hi som... què hi fots tu, per aquí? Crec recordar que et vaig demanar que marxessis i no apareguessis més. 
- Sí. I mira com t'ha anat.
- Força bé, gràcies.
- Oh, si, de putíssima mare! Tant i tant bé, que tens seguidors arreu del món, no et fot.
- Doncs ara que ho menciones... veus allò a la columna de la dreta? Allà on hi posa "Membres"? ZASKA!
- Això no demostra res.
- Sí, que tinc més seguidors que tu! JA!
- Si, sol passar... sol passar quan tens a la teva personalitat racional tancada amb clau en un racó de la teva consciència i no li permets sortir!
- Apa, tu! És clar que surts...
- Quan et toca fer exàmens! Això no és sortir! Això aplicar la pena capital!
- Bah, exagerada ¬_¬. No tens sentit de l'humor, Nalataia.
- I tu si?
- T'ho demostro quan vulguis.
- D'acord, a veure què et sembla. Ejem... vampirs amb tutú.
- Ah! Ah! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
- Òndiaaaa! Mira com fuig. Jajajaja. Doncs sí que té la seva gràcia, sí.
- Aquesta me la pagaràs!
- Tutú rosa.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!

... bé, crec que la trastornada de la Nalataia tenia pensat obsequiar-vos amb una imatge d'una sèrie d'animació de les seves. No sé quina era la seva intenció, però. Maleïda esquizofrènica dopada, i ara què faig?...

Free! 07: Dos nois eixugant-se el cabell. I? Què collons haig de comentar, jo,
d'això? Que els homes no s'assequen els cabells amb assecador? Que el
pallasso del darrere té tant cul com jo coixins roses? Que el dels cabells
de color.. què, granat? no li està mirant la piga de l'ull al seu company? Què?
De debò, què?! Tsk, el que deia: que el cervell trastornat de la Nalataia
no dóna per més.

En fi, segur que teniu coses més importants a fer que seguir atents a les bogeries d'aquesta ment malalta... o sigui, no vull dir la meva, eh? Que jo estic molt sana, sóc molt sensata. Parlava de la Nalata-- espera, que el primer signe de bogeria és negar-ho. Merda! Ja comença! Ja torna! Nooooo, que algú m'ajudi! Si us pla--

- Au, va, cap dins!
- Nooooooooooo!

Què?! S'ha atrevit a comentar la imatge de Free! sense el meu consentiment?! Oh, que dolentota! És tenir mala llet! Jo que volia fer-vos notar que en Rin s'està mirant el que no toc-- eeeeh?! Però si ja ho ha fet! I diu que no té la ment bruta, JA! Punyeta. Bé, doncs res més. A veure si la setmana que ve, tenim un screenshot més interessant. Aps, per cert, no deixeu de veure el capítol 125 de Reborn! És tot un clàssic per les fans d'en Yamamoto xD

Porteu-vos bé i no us escolteu aquella veu interior que us incita a deixar de passar per aquí. Caca! Caca! Que la calor no us fongui els ossos! I recordeu sempre que... SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Yama... ZASKA!

Comentaris

  1. 450. . . . . . Tu perseverancia a la hora de hacer el ridículo en la red de redes no conoce límites. O dicho de otra forma....hija, das vergüenza ajena xD

    Felicidades por esas 450 entradas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ainxs, que palabras más dulces me sueltas, Carlos... y que bien que sienta dar rienda suelta a mi locura latente en el gran universo de depravados y almas pútridas que es Intersné! Lo que no han logrado años y años de medicación, lo ha hecho este blog: por fin puedo decir con orgullo que he superado la barrera de la cordura! Wiiiiii!

      Elimina
    2. No lo habías hecho en ninguna de las 449 entradas?

      Elimina
  2. L'enhorabona per les 450 entrades, Shuu! És un nombre digno de admira'! Jo hauria d'actualitzar el blog un dia d'aquests. Tantes coses a dir i tan poques ganes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Shru... està bé sentir un comentari agradable de tant en tant, com has pogut comprovar, hi ha certa moscarda per aquí que només sap emprenyar (xDD, no hay aprecio sin desprecio, no, Carlos?).

      Però no em felicitis abans d'hora, que si tu dius que has d'actualitzar el teu... ja veuràs quan comenci el curs: això estarà més abandonat que una piscina al Pol Nord! xDD

      No sé com m'ho faré, per portar les coses al dia... ainxs, quin estres...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me