Nalataia, Mare Tubercle

Tubercles, it's been so long! Com anem? Acalorats, eh que sí? Per descomptat. Tot i que no avui: tanta pluja ha de refrescar d'alguna manera, no? Jo estic encantada amb aquest temps. Per dos motius: primer, ja no estic de vacances. No oficialment, com a mínim, per tant, me la pela el temps. Segon, si plou, el tros de terra que tinc davant de la finestra queda, automàticament, regat. I això vol dir que en uns dies tindré gespa. La vida sempre troba un camí! A més, que amb aquest temps de "merda", les visites al Jardí cauen dràsticament. Rodó. Estic feliç com una perdiu.

Ahir, i després de constatar que tota criatura vivent està de ressaca nadalenca i que, en un no-res, gimnasos i centres diversos de fitness faran el seu dijous amb les nostres penes, la Mare també ha filat fil a l'agulla i s'ha marcat un calendari per combatre aquests de més que les festes han arrossegat. La primera mesura ha estat veure una pel·lícula d'aquelles que et posa en tensió; una d'aquelles que et deixa rebentat només de mirar-la, una pel·lícula que esgota... la vista. I QUINES vistes.

Si bé el títol de l'entrada pot donar lloc a confusions, no sóc de les que, saltironejant alegrement, persegueix als altres en un intent no gaire ben aconseguit d'assetjament no desitjat. Les meves ànsies de sexual harassment es limiten a individus que no es poden queixar. Així és més fàcil, sense denúncies ni ordres d'allunyament. De fet, si algun tribunal amb mancança de neurones emetés una d'aquestes estranyes ordres que ningú compleix però que les altes esferes es capfiquen en aplicar (una bona castració com les d'abans i tres o quatre descàrregues elèctriques preventives al dia seria molt més efectiu... i lucratiu, que collons!) contra mi, el meu portàtil i jo tindríem un problema. I dels grossos. Afortunadament, els personatges de ficció són immunes al sistema judicial. 

Bé, avui toca fer promoció dels meus companys d'equip. No sé quants de vosaltres coneixeu el terme "dorama" o, segons la saviesa popular, "el culebrón de la tarde" que aquí, i per majoria absoluta, és "El Secreto de Puente Viejo". Bé, aquest tipus de serials solen ser tirant a dolents, tant els d'aquí com els d'arreu. I per "arreu" vull dir Amèrica del Sud ja que, per sort o per desgràcia, tots els que arriben, tenen el seu origen en aquells estranys paisos. Doncs bé, al Japó tenen el seu propi gènere... i és un negoci rodó. De fet, aquí tenim els nostres serials propis però, en un acte de fe només comparable als miracles de Lourdes, tenim els sants pebrots de dir-ne "sèries de categoria". Pels gustos, els colors. Whatever. De dorames n'hi ha de tot tipus: per adolescents, històrics, de ciència-ficció, d'humor, etc. De tot, com a tot arreu. Però, i aquí és quan tot aquest post pren sentit, també es fan adapt...

Caram, estic sembrada, avui! Va, que aquesta serà ràpida. Resulta que buscant una cosa que res té a veure amb el tema que ens ocupa, m'he topat amb... bé, amb el tema que ens ocupa, caram! http://www.normaeditorial.com/blogmanga/blog/?p=7104

Un dia més (i fins que l'anime acabi... o fins que jo mateixa digui PROU!) , us porto la imatge de comiat d'aquest últim capítol setmanal... que, per cert, probablement no he vist ni veuré, com els deu anteriors. Molt em sembla que l'últim capítol de Kuroko que vaig veure va ser el 7è o el 6è... està clar que ni la veu del Junichi Suwabe ha pogut amb la meva tossuderia xD ... en fi. Capítol 17: Wakamatsu & Imayoshi & Sakurai (Acadèmia T ō ō) I si bé la imatge d'avui em torna a tocar la moral (per variar, l'heterosexualitat d'aquests nanos cada cop és més dubtosa sinó, a què venen aquestes cares?!) , tampoc em puc queixar gaire, que aquest matí m'he endut una alegria!  ADVERTÈNCIA:  A PARTIR D'AQUÍ, HI HA UN SPOILER D'AQUELLS D'AGAFAR-SE FORT A LA CADIRA I NO DEIXAR-SE ANAR. VOSALTRES MATEIXOS Com deia, una alegria... ens ha costat tres llibres, tres, però per fi ens hem desfet d'en Joff!!  Un malparit menys! Llàst...

Per tots es coneguda la meva fama de " oh! culo veo, culo quiero "... i no pas en el seu sentit més estricte, tot i que no deixa de ser definitori i real. Però no es de culs del que vull parlar, per estrany que sembli.  Després de passejar-me pel bloc d'un bon amic (tres entrades, ejem) i veure la seva ultima perla, m'he dit " pues me voy a copiar [yao ming face] ". I aquí estic, escrivint una nova endless entry, com la de Prince d'ahir xD . Bé, al tema: el meu amic en qüestió, i degut al nou ramat que circula pel seu bloc (aka JO) , ha passat pel damunt dels videojocs i s'ha endinsat al món de l'anime, fent un post a doble entrada sobre les sèries d'animació japonesa que van marcar la seva infància. Com ja he dit abans, allò del " culo veo, culo quiero ", jo també ho faré, encara que pot ser que ja ho hagi fet abans, o no... no ho sé. Jutgeu-me si voleu, no us en culpo; a vegades puc ser molt insistent, tant, que d'insis...

Bon dia, maques i macos! Seguint en la meva línia de fer el que em doni la santíssima gana en aquest bloc, avui he pensat que no estaria de més recrear-me en el fantàstic món de les ressenyes que tant a la perfecció domino (?¿) . I què us he preparat per aquesta segona invasió de mala qualitat en el món dels articles d'opinió? Doncs, per variar una mica amb la tònica de la meva vida, us vull presentar un manga sobre... txàntxàn... CUINA! Demoníaca, o això diu el títol. Estic parlant de " Hell's Kitchen ". Comencem. Tot comença quan en Dogma , un Comte Infernal més que entusiasta de la cuina, se n'adona que ja està cansat de sabors insípids, cuiners mediocres i ànimes de nivell zero. Així que pren la iniciativa i decideix formar el millor dels cuiners; EL cuiner, concretament... per a poder menjar-se'l després! És la única cosa que en Dogma ànsia d'aquesta vida: l'ànima perfecta del cuiner prefecte. I en Satoru s'ha convertit en la seva v...

Doncs ja tenim tràiler en castellà de la nova pel·lícula d'un dels duets cinematogràfics més prolífics... txàn txàn! I de qui parlo? Doncs, ni més ni menys, que de Tim Burton i Johnny Depp... oh, yeah! Amb tots vosaltres, DARK SHADOWS (o Sombras Tenebrosas T_T ... merda de traduccions... ¬¬ ) . Semblava que havia de ser una pel·lícula seriosa, no sé, una mica dramàtica i tal... però estem parlant de Tim Burton, a aquest home li va la comèdia (com va passar amb Swenney Todd... que sí, que sí, és tota una comèdia, jo vaig riure mil xD ) . I bé, algú s'anima? Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Una pel·lícula amb la Bonham Carter i el Depp vestits així mai, MAI pot ser un drama... MAI xD

Bé, Tubercletes i Tuberclets, ja falta menys perquè aquest món, la Terra que tant ens estimem, s'autodestrueixi i ens deixi amb el cul a l'aire. Concretament, faltes 364 dies... perquè, efectivament, aquest any farem dues migdiades de més ("bisiesto"... xD ) . Així que ja falta menys. I doncs, com penseu malgastar l'últim any de les vostres vides? Apa, ja podeu començar a fer la llista, que segur que serà llarga. I parlant de llistes, què us va caure per Nadal? Què heu demanat per Reis? Segur que coses inútils, com fem tots, perquè ens fa mandra comprar-ho durant l'any i aprofitem les Festes perquè ho comprin els altres i, així, ens estalviem uns calerons xD . Noooooooooooo, que és broma! Bé, allò de demanar coses inútils no ho és T_T Pensant en el 2012, m'han vingut al cap tot allò que ens ha deixat el 2011... però no en forma de retrospectiva mundial, com li passa al Sr.Peibol ( http://trespollosyunagamba.blogspot.com/2011/12/2011.html ) sinó ...

Tubercletes i Tuberclets... que avui se m'acaba la bona vida! Siii!¡ Quin horror!! Demà torno al Botànic, de visita? No, a treballar. A taquilles! I em fa una poca gràcia. Sí, ja sé que hauria d'estar un xic més contenta, ja... per allò del sou i tal. Però tornar... i a taquilla! em fa una  mandraaaa... Tsk, quina merda. Eeeeen fi, que el tema de l'entrada no és aquest. Ejem, m'explico. Abans d'ahir estava jo tan feliç navegant per la xarxa quan, hòstia! em topo amb un shojo que té pinta d'acaramelat a més no poder... i, com a persona curiosa que sóc, em dic "baixa't el primer capítol i punt" , així que busco el primer capítol de la sèrie a la web del fansub on em trobo (Anime Rakuen) i el deixo en stand-by a l'ordinador (el mateix stand-by en el que s'ha quedat Baccano! però vaja...) . Espera que esperaràs, ahir per la tarda i sense res a fer, decideixo veure el capítol. I què passa després?! Txàn txàn!¡ Varies coses...  1. És dive...

Estic cansada, petites i petits meus (ara que hi penso, més petites que petits, que de nois n'hi ha pocs) , cansada de caminar, cansada d'aixecar-me aviat per anar a treballar però, sobretot, estic cansada de trobar-me amb fets inexplicables! fets paranormals! I no és broma. Deixeu que m'expliqui... avui, 15 de Gener del 2011, anava jo tan tranquil·lament cap a la parada del bus des del Botànic quan, sorpresa! hi havia una cua de, mínim, 100 persones per entrar al Museu Olímpic de l'Esport . I us preguntareu, perquè hi havia tanta gent davant d'un museu que, normalment, està més buit que una discoteca un dilluns? Fàcil (si, fàcil, però jo, personalment, no ho acabo d'entendre) : actualment, al museu s'hi exposa una rèplica, repeteixo, RÈPLICA de la Copa del món de futbol. I la gent feia cua per veure-la! la rèplica! És molt trist, molt trist. Hi havia famílies senceres que, com qui va de pic-nic, carregaven bosses amb menjar i beguda. M'imagino l'es...

Que, Tuberclets, ja heu vist el nou 3xl?¿ Doncs espero que si... sinó, perquè tanta publicitat?¿ XD jaja. Bé, i per sincera, jo només vaig veure Bleach així, com a novetat. I em va semblar molt bé que l'OP estigués subtitulat enlloc de traduït (ara, també s'ha de dir que les versions catalanes de la majoria dels OPs i EDs dels animes estan molt bé, vaja, a mi m'agraden molt). Però que us haig de dir, si el meu bloc el va oferir en primícia mwahahahahaha (ep! no li digueu a ningú que el vaig trobar a YouTube, eh!... ei, espera! ho he dit en veu alta!¡?¿ ncsht, merda ¬¬... en fin, a lo hecho, pecho ^^) , en tot cas, avui, a les 21.30 (i cada dia, de fet) un altre capítol. Per aquells que no ho podran veure (com jo, per exemple... a casa meva són poc comprensius... ejem, jo m'haig de tragar capítols dels Simpsons que he vist un trilió de vegades i, en canvi, no puc veure Bleach en català... són dolents, dolents... però ja canviaran d'opinió el dia que els ...