Nalataia, Mare Tubercle

És exasperant, i amargament emprenyadora, la manca de professionalitat per part de GoodSmile Europe. Que una empresa que basa la seva activitat en el comerç en línia - perquè estic segura que d'aquí és d'on treuen el major rendiment, no de les ventes físiques en botigues - arreu del continent sigui tan absolutament inepta en les seves funcions és de jutjat de guàrdia.  D'entrada, quan fas una compra, no saps que la data de llançament és la japonesa, LA JAPONESA, NO L'EUROPEA  - ai, M. Rajoy, si jo t'expliqués què passa amb l'europea... -, d'aquesta no se'n sap absolutament res. Que és imaginable, òbviament: és fàcil intuir que, quan es menciona la pre-venta, es refereix a la japonesa, però estaria bé, estaria MOLT BÉ que s'esmentés el tema del RETARD EUROPEU - no pun intended... o sí, què diantre! -, si més no per evitar infarts a les compradores, gràcies. Entre quatre i cinc mesos de diferència entre la sortida al mercat japonès i l'arribad...

L'última vegada que em vaig gastar tants diners, va ser a l'FNAC: llibres i còmics que em van durar quatre dies - i quins dies més meravellosos -. Avui me'ls he gastat a l'Uniqlo i juro que, si hagués pogut, hauria plorat llàgrimes grosses com melons en el moment de passar la targeta pel lector, però hi havia massa gent i, si bé el ridícul no es fa sol, tampoc tenia ganes de temptar la sort. Però és que, MECAGON LA REPUTÍSSIMA , la roba queda com un guant, com un cony de guant fet a mida. I jo, que soc un drama amb potes en relació amb la roba, no puc deixar anar aquesta mena d'oportunitats: o cedeixo, o vaig conill pel carrer; el terme mitjà no és el meu fort - suposo que aquest també és el motiu pel qual porto una talla de més a la roba de l'hospital, comoditat o barbàrie -. Després de tantíssims anys patint cada vegada que entrava en una botiga, patint cada cop que duia una peça de roba a l'emprovador i patint quan m'havia de mirar el mirall per veu...

Han descrit UN NOU DINOSAURE ! Ja està, aquesta és la notícia, i com que Sci-Hub funciona d'aquella manera, m'ha costat suor i desgast del teclat trobar l'article, però una ànima caritativa, amable i anònima l'ha deixat al meu abast. Gràcies. M'emprenya molt el sistema de publicacions científiques, seriously: o sigui, els autors PAGUEN perquè els publiquin la feina, obtenen zero beneficis i la resta de mortals hem d'afluixar la mosca per a tenir accés a quatre pàgines mal comptades de recerca. Ciència, parlem de ciència, no de secrets d'estat ni legislació econòmica, CIÈN-CI-A! Ciència de dinosaures, LA MILLOR CIÈNCIA DE TOTES . Doncs bé, el nou animaló és un espinosaure, com aquell tan maleducat que es carrega un tiranosaure a la tercera de Parc Juràssic - ha ha ha, com es nota que era fantasia, eh? O ciència-ficció, perquè ja li hauria agradat, a l'anegot dentat aquell tenir una unça del poder i la força del tiranosaure -, però amb la peculiaritat ...

Em penso que m'he animat més del compte, que això de Top 10 sona molt grandiloqüent i si arribo a una i mitja serà un record. Serà clickbait, que en diuen. Comença la gratada cerebral de memòria, doncs... aviam, què vaig deixar a mitges l'any passat? Converses difícils , d'aquestes en tinc unes quantes guardades al calaix. Per mandra o per complexitat, qui sap. Una mescla i, ateses les circumstàncies que les requereixen, diria que la complexitat és la baula més dèbil. Sé que cal tenir-les, però el mur que hi ha a l'altra banda és dens, més que la nata ATO i en tinc tantes ganes com cardar-me un tret al diu petit del peu. I la perspectiva de tenir-les jo sola tampoc facilita el canvi d'actitud. Per tant, converses pendents, una motxilla que haig de gestionar, ja sigui desfent-me'n o deixant-la al fons de l'armari. Què més hi ha a la llista de pendents? Intentar no ennuegar-me amb la meva cap ? Sí, aquesta és bona, però és de les complicades. I ja veuràs què p...

Aaaaaaaaaaaaah! Primera setmana de desembre estrenada i això vol dir Saló del Manga! I Saló del Manga és sinònim de compte corrent fent el ploricó per totes les foteses innecessàries que bla bla bla... A PASTAR! Treballo tot l'any per omplir la nevera que m'alimenta i el sostre que manté en bones condicions els meus còmics... TINC DRETS . La cuca és meva i me la gasto com vull: no em drogo, no bec, no fumo i estalvio, AIXÍ QUE NO EM JUTGEU . El lot d'aquest any és bo: hi ha molta merda bona auto-publicada i això sempre és un punt positiu, però és que també hi ha una adquisició d'aquelles que te les fots per on millor entra el material d'aquesta mena i, bua, tinc unes ganes d'obrir la capsa i jugar a les nines que no us les podeu ni  imaginar. El pèl-roig per a la nena, que té moltes ganes que arribi en Hibari - però encara falta més d'un mes i ja en porto sis esperant -. I la carta de la Haruka perquè sí, perquè és una reina i mereix els nostres respectes,...

Demà toca celebrar els canvis, la mena de canvis que fan por, que tallen la respiració, que et fan caure un vel negre damunt dels ulls, canvis que no et deixen dormir, que t'acompanyen arreu, que pesen, canvis que et deixen devastada i esgotada, que et claven al lloc amb unes arrels que estrenyen i et condemnen, canvis que no vols viure perquè no són teus, són d'algú altre, però els carregues a les espatlles i els fas teus, els pateixes, els odies i t'espanten, t'ofeguen i penses que ja res tornarà a ser com abans... i tens raó, res serà com abans, ni tampoc cal: no ho vols perquè tots aquests canvis t'han fet forta, capaç i resistent, han despertat alguna cosa dins teu que s'alimenta de tot allò que deixes enrere, que consumeix la por i la tristor, el dolor i la ràbia, un crit que no vols silenciar i et desperta cada matí, una veu insistent i encoratjadora que et recorda que tu pots, un bram d'alliberació que s'enorgulleix de tu; és com una remor que t...

Farà uns quatre o cinc anys, a la meva mare li van regalar una planta pel seu aniversari. Igual que em passa a mi, ella tampoc suporta que li regalin flors - escac i mat, genètica -, però va ser un regal per compromís i, com que no era un ram condemnat a la mort, doncs mira, tampoc s'ho va prendre tant malament. La planta en qüestió és aquesta: Es tracta d'un Anthurium, una planta tropical amb més de 1.000 espècies conegudes. I fins aquí tota la informació que us dono sobre la planta, que no és la part interessant de la història. Fa mig any, més o menys, i per qüestions diverses, quasi totes relacionades amb la meva necessitat de posar totes les plantes al sol, ho necessitin o no, la planta va començar a marcir-se: les flors naixien seques, les fulles es cremaven poc després de brotar i, en general, la planta enviava senyals de mort imminent - però com que les classes de botànica de la carrera no incloïen lliçons de jardineria, doncs mira, per poc no s'hi queda -. Afortun...

Fa dos dies que em barallo amb l'Excel de OneDrive perquè, aparentment, la seva missió a la vida no és conservar les dades que jo, regularment i diligentment, hi enganxo, no pas. No, la seva raison d'être és amargar-me l'existència laboral i, de passada, reescriure les dades i col·locar-les al seu gust. Dos dies fa que m'hi barallo, dos dies repassant llistes de mostres i arxius d'extraccions, dos dies comprovant que l'arxiu es manté com jo disposo I NO HI HA MANERA . Algú sap per què ens odia OneDrive? Què li hem fet? Com a col·lectiu humà, vull dir... però si dic si us plau i gràcies a Copilot! Només em falta parlar-hi de vós, cagondena. Jo escric blanc i l'Excel pensa "Ha ha ha, no mon cheri, NO" i comet maldats. Dies i dies generant dades, dies i dies omplint Excels, dies i dies encadenades a l'ordinador i el cony de programa decideix que no li agraden les quantificacions de les extraccions I SE N'INVENTA DE NOVES . I dius que aquesta ...

Doncs ja ha entrat l'agost i la fauna veïnal s'ha revolucionat. Aquesta nit he viscut en directe el festival d'estiu de la meva vida; entre gossos i persones desinhibides per l'alcohol i tocades per la calor, he dormit un total de menys hores de les necessàries per a ser una persona absolutament funcional. No sé quin drama tenien muntat els gossos, però la conversa a quatre bandes que s'ha muntat de matinada no la desitjo a ningú. Ha començat un gos menudet, d'aquells que no veus fins que ja t'ha arrencat la cama perquè passaves mínimament a prop del seu espai vital, un espai de mig quilòmetre a la rodona del seu cos diminut i després s'hi ha sumat un gos que, pels lladrucs que feia, era en Fenrir - zero proves, zero dubtes -. Qui l'ha parit, quina manera de bordar i tocar la collonada: rebotava el so per les parets de l'habitació, semblava com si hi tingués una gossada fent parkour. I, per acabar-ho d'arrodonir, se'ls han unit dos més, ...

Feliç i bon dia d'estiu calorós i sufocant! Ara mateix, suo com si tingués una cascada al clatell i les pluges de la primavera se m'haguessin acumulat damunt del cap, PERÒ ME LA SUA PER TOTS I CADASCUN DELS PORUS DE LA PELL . I què ho fa, us preguntareu? No patiu, que tinc la resposta a la punta dels dits i l'índex està calentó... Catalanes, JA EL TENIM AQUÍ! Després de demanar-ho amb insistència, tenacitat i tossuderia; després d'esperar pacientment i sense badar boca, sense queixes ni retrets, PER FI TENIM LA JUSTÍCIA QUE CLAMÀVEM ALS CELS : el flamant - he he he, flamant, ho enteneu? he he he - president del Comitè disciplinari JA ÉS AQUÍ! Bé, SERÀ aquí el proper gener però és una realitat, PER FI ÉS UNA REALITAT . Per fi podré enfrontar cara a cara en Hibari i l'Squalo, mentre en Kurama s'ho mira de lluny amb un daikiri a la mà. I aquesta és la notícia que m'ha alegrat el dia. Ara només cal que anunciïn una continuació de l'anime i tot quedarà re...

Verge santíssima de l'abisme, per què les persones insisteixen en formar part del cos docent en cursos de formació SI NO SABEN COMUNICAR LES SEVES IDEES SENSE LLEGIR EL POWERPOINT? Osti, no s'ho podrien preparar una mica? Jo entenc que les diapositives són un suport i, en moment concrets, pots llegir una frase o una altra, PERÒ TOT? I quan dic tot, vull dir absolutament tot. Sabeu quan una criatura llegeix un text sense tenir gaire presents els signes de puntuació? Allò que se salta les comes, o els punts, l'entonació del paràgraf i tota la pesca? Doncs els adults també ho fan! I, per empitjorar-ho, HO FAN MENTRE LA CÀMARA DEL PORTÀTIL ELS GRAVA . Jo també he fet presentacions orals amb públic i he odiat cada segon del coi de presentació però, com a mínim, m'ho he preparat. He sabut en tot moment què havia de dir, tenia apunts a mà per si de cas, paraules clau al powerpoint per ajudar-me a recordar allò que, per un motiu o un altre, em costava més retenir. Però llegir...

Ui si en feia de temps, que no passava per aquí! Hola, que encara hi ha algú? No? Bé, doncs com sempre. Tot en ordre. Segons el registre d'entrades del bloc, fa deu mesos que no dono senyals de vida. Tot un rècord... i  una vergonya, però què voleu que us digui, que no tornarà a passar? Hahahaha, sí, és clar, com si estigués en posició de prometre una cosa així. Ai, quin riure. La vida. A mitjans octubre vaig haver de preparar una sessió al laboratori i, entre d'altres coses - no gaires més, m'agrada ser monotemàtica -, vaig parlar de dinosaures. Què? Com? Jo, parlant de dinosaures? Nah, segur que era una altra person- NO, ERA JO! SORPRESA! El cas és que, casualitats de la vida - i també l'assetjament constant a la web del CosmoCa-espera, es pot assetjar una pàgina web? -, a finals d'octubre es va inaugurar una exposició temporal al CosmoCaixa, una que tracta sobre dinosaures de la Patagònia . Òbviament, ni em vaig poder estar de recomanar-la ni, per descomptadís...

Divendres 13 de gener, 18:36 hores: la Nalataia arriba a casa després d'una jornada mogudeta. Té gana però li fa mandra preparar-se el berenar, així que es fa un te. Mentre espera que bulli l'aigua, buida la bossa de la carmanyola: avui no ha de córrer a preparar el dinar pel dia següent, punt per a ella. L'aigua ja és a punt, l'aboca dins la tassa, surt de la cuina, agafa el comandament del televisor, l'encén... I OBRE L'APP DE L'SX3 PERQUÈ LA TARDA ÉS JOVE I SAKURA NO ES VEURÀ SOLA, S'HA DE VEURE! Efectivament, els divendres estan fets per posar-se al dia amb l'anime acumulat de la setmana. I pensareu "Ostres, aviam... que no has vist prou vegades Sakura a la vida?" i la resposta és NO, SEMPRE HI HA ESPAI NEURONAL PER A UNA MÉS . Podria mirar-me Black Clover? Podria, però si vaig deixar-la estar al segon capítol quan la vaig començar en japonès, res indica que tenir-la en català em faci canviar d'opinió: no  m'agrada. Però Sakura...

Tot just s'ha acabat Nadal i ja necessito nous dies de festes amb regals PERQUÈ SE M'ACUMULEN ELS LLIBRES A LA LLISTA DE LECTURA. #AJUDA . A més, i per culpa de dues companyes de feina a qui els agrada llegir tant com a mi, m'he creat un compte a Goodreads i això, per a algú com jo, que mai té prou llibres ni prou espai, ÉS UN PROBLEMA . Però agafeu-vos bé les calces, que la cosa empitjora: el dia de reis, la meva germana, sempre molt perspicaç i punyeterament inquisitiva, em va regalar un set de tres espelmes. I pensareu "Bah, espelmes, on és el problema?" Doncs, estimades i estimats, el problema rau en que són espelmes D'AMBIENTACIÓ LITERÀRIA . I ara en vull, sí o sí, una inspirada en El Castell Ambulant - que, per cert, ja té edició en català cortesia de Raig Verd:   https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/el-castell-ambulant/ -. De debò, #AJUDA . I si això no m'era suficient, si tota aquesta FEINADA lectora em semblava poca cosa, enguany tornen a l...

Avui us porto una trepidant història farcida d'il·lusió, anhel, decepció, ràbia i drama, quantitats  incalculables de drama. Acompanyeu-me per aquest camí de confusió i ofuscació cerebral. I drama, moltíssim drama. La il·lusió de la meva vida és invocar un meteorit destructor que aniquili la terra treballar zero unitats de temps i viure com l'emperadriu galàctica que sóc  fer-me un tatuatge èpic que demostri al món sencer - perquè jo ja ho sé - que l'estima que tinc als dinosaures - però no a la seva progènie,   putes gavines malcarades - . Bé, dir-ne "la il·lusió de la meva vida" no és del tot exacte, però ja m'heu entès: vull una marca gravada a la pell que expressi tantíssim amor que, els qui la mirin, morin ennuegats de tanta cursileria; cosa que no vol dir que em vingui de gust carregar durant la resta de la meva vida un dibuix carrincló al cos. Per tant, res d'atacs de pànic: un tatuatge que DEMOSTRI amor i admiració, sí; un tatuatge que em faci ...

No hi ha res pitjor que pensar que podem canviar el món des dels fogons, PERQUÈ ÉS MENTIDA . El món JA cau aigüera avall, el món JA està condemnat a la foguera, el món JA és una ruïna per culpa de l'espècie humana, i per molta dieta vegetariana i vegana que fem, AIXÒ JA NO TÉ RETORN . Hem arribat al punt en el que comença la inexorable i ineludible extinció humana. I fer hamburgueses de cigrons no canviarà el futur - de fet, només ens quedarem sense cigrons, que tampoc és cap drama perquè meh; però després dels cigrons, els toca a les llenties i per aquí sí que no passo, LES LLENTIES NO ES TOQUEN -. Allò que sí canviaria el futur seria un meteorit de la mida d'Austràlia i a pastar, però no hi ha llegums suficients al món per fer una hamburguesa d'aquestes dimensions. Per tant, pedra espacial. PUM! Però jo volia parlar sobre l'estafa d'aquestes noves corrents neoecoliberalssostenibles anomenades vegetarianisme i veganisme. Mai, MAI havia cuinat tantíssim com des ...