Properament, La penya de l'espardenya i el misteri del Comitè Interdisciplinari

Feliç i bon dia d'estiu calorós i sufocant! Ara mateix, suo com si tingués una cascada al clatell i les pluges de la primavera se m'haguessin acumulat damunt del cap, PERÒ ME LA SUA PER TOTS I CADASCUN DELS PORUS DE LA PELL. I què ho fa, us preguntareu? No patiu, que tinc la resposta a la punta dels dits i l'índex està calentó...

Catalanes, JA EL TENIM AQUÍ! Després de demanar-ho amb insistència, tenacitat i tossuderia; després d'esperar pacientment i sense badar boca, sense queixes ni retrets, PER FI TENIM LA JUSTÍCIA QUE CLAMÀVEM ALS CELS: el flamant - he he he, flamant, ho enteneu? he he he - president del Comitè Interdisciplinari JA ÉS AQUÍ! Bé, SERÀ aquí el proper gener però és una realitat, PER FI ÉS UNA REALITAT. Per fi podré enfrontar cara a cara en Hibari i l'Squalo, mentre en Kurama s'ho mira de lluny amb un daikiri a la mà. I aquesta és la notícia que m'ha alegrat el dia. Ara només cal que anunciïn una continuació de l'anime i tot quedarà resolt i ben lligat, una altra injustícia solucionada. Va, A QUÈ ESPERES, EH AMANO?! A QUE ET COMPRIN ELS DRETS?! CEDEIX-LOS! JA!

I s'ha acabat. Un altre dia us explico el patiment que em genera no tenir l'espai suficient als prestatges per a poder exposar el nou model de LEGO del tiranosaure de Parc Juràssic. Una agonia constant. Apa, porteu-vos bé, submergiu-vos en un barril d'aigua freda i recordeu sempre que SOU TOTES MOLT MAQUES! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!