Que deu ser pitjor: seguir endavant tot i les ferides o mal curar-les per seguir endavant?
Sabeu aquells dies en q agafaries un avió i marxaries lluny, molt lluny?¿ Lluny de la gent, lluny dels mals rotllos, lluny de les paraules...lluny d'un mateix?¿ doncs avui no és un d'aquests dies, però li falta poc, sobretot després de veure el que he vist q, de fet, comparat mb altres cops, és res, però ha alçat el meu mal humor pels núvols...i mira que avui estaba ben contenta perque demà tornen els carios. És com tornar uns anys endarrera i reviure el sentiment de "val la pena?"...tot sovint som zeros a l'esquerra de molta gent, una més, una menys, importa? Doncs si teniu cor, sí, importa, i molt. É s sentir créixer un ràbia interna, una força poderosa que et crema les entranyes i et fa bullir la sang, però a l'hora et fa sentir culpable i et preguntes "seré jo?"...i, un cop t'has fet la maleïda pregunta, ja no hi ha manera de oblidar-la. I aleshores apareix la personificació de tots els teus mals i et diu "ha estat difícil, jo no volia,...
