Nalataia, Mare Tubercle

I qui diu redaccions, diu capacitat de síntesi i d'expressió escrita, perquè Déu n'hi do el foli de paper que vaig malgastar el dilluns. Em sap greu per l'arbre-mare que el va parir. Us faig un petit resum: dilluns 26 varen començar les classes a la EOI de la Vall d'Hebron. Fins aquí tot correcte. Vaig agafar les meves coses, vaig anar fins allà, vaig escoltar la Sílvia (i, sorprenentment, la vaig entendre) , vaig fer les activitats parlades típiques del primer dia de curs (ni els de 5è ens en lliurem) i, com a colofó final (que ja m'esperava perquè em conec la Sílvia) , l'activitat escrita. Bé, si us digués que un alumne de primer ho hauria fet millor que jo, no mentiria gaire. Aquell text va ser una escabetxada! En quatre anys mai havia escrit quelcom tan penós. Encara sort que només era una mini presentació perquè si d'aquell text depengués la meva permanència a 5è... ja podria fer les maletes. En fi, m'agrada entrar per la porta gran. Ahir,

Estic fins el capdamunt d'estirar-me al llit i que se m'enganxi la pell als llençols. Estic fins el capdamunt d'haver de tenir el ventilador tota la nit endollat per no ofegar-me de calor mentre dormo. Estic fins el capdamunt de despertar-me a les tantes de la matinada, tremolant a causa de l'aire i haver de tapar-me amb els llençols perquè si apago el ventilador, m'ofego. Estic fins el capdamunt de no saber quina és la temperatura natural del meu cos. Fins el capdamunt de passar sed. Fins el capdamunt del mal d'estómac. Fins el capdamunt d'estar fins el capdamunt! No sóc de les que se sol queixar de les temperatures, cada època té les seves coses, i tot i que, de lluny, prefereixo el fred, també sé trobar el costat amable a l'estiu... però això ja dura massa. La xafogor constant, les altes temperatures fora d'època, milers d'anys d'evolució... a qui volem enganyar? El nostre cos sap que alguna cosa no rutlla. Fa deu anys, per aquestes m

Mirant-me un dels molts blocs que segueixo, he descobert una il·lustradora húngara qui, cosa poc habitual, sent passió pels dinosaures . I per què? Doncs és evident: perquè molen! Fa anys que ho dic però pocs m'escolten. Bé, sigui com sigui, l'estil d'aquesta noia m'ha agradat molt, així que us en deixo una mostra al bloc i també els links corresponents a les webs on penja el seu material (no fa gaire que circula per la xarxa però, vés a saber, potser és fa mega famosa!) . Twitter:  https://twitter.com/dora_lab Behance:  https://www.behance.net/laborcdora Apa, jo ja he complert. Ara us toca a vosaltres.  Ànims si heu començat avui el curs, o si heu de fer-ho pròximament... jo no! Fins a finals de mes res de res. Shame. No feu dolenteries i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu! Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!! Heu de visitar la web de Rex Regrets , és la canya xD

Aquí ens queixem de la "poc adequada" manera d'anar en bici que tenen els ciclistes. Bé, això no és res, repeteixo, res en comparació al que passa a Àmsterdam. Allà són suicides! Condueixen com (i amb) el cul. No us ho creieu? Seguiu llegint, va.