Nalataia, Mare Tubercle

Volia estrenar el mes de Març amb una entrada mega currada, una d'aquelles que et fan caure de cul a terra, una d'aquelles que no oblides ni en somnis... per descomptat, estem parlant de mi, així que no. Altre cop serà. Avui em toca malparlar una mica del meu portàtil i del disc dur extern que l'acompanya. Perquè és per ells que sóc aquí, és per ells que enlloc d'estar a la EOI aprenent Alemany, sóc a casa, desquiciada i a punt de patir un atac de nervis. I es que resulta que la meteorologia no està al meu bàndol: no només no en va tenir prou ahir, tallant-me el subministrament elèctric perquè si, a la brava, sinó que a més, avui ha jugat a fet i amagar i m'ha tingut tot el matí amb l'ai al cor. Mala cara, amb mal temps i jo esforçant-me a fer-ho bé, carregant la bateria i deixant-la fer quan estava al màxim per a res, PER A RES! Estava al 70%, quasi, quasi a punt de completar la còpia de seguretat ( a punt... per tercer cop) i, in the repentis... pluf! ...

Recordeu la review que vaig fer de " Donten ni Warau "? Si no la recordeu, mireu aquí . Bé doncs, per casualitat, acabo de veure que ja havien publicat l'últim capítol del tercer volum... i acabo de perdre l'interès pel manga (interès perdut encara per determinar en funció del pròxim capítol) . Un dels motius és ben obvi (ho sabreu enseguida si us mireu el capítol 14) però l'altre és una mica més enrevessat. A veure si m'explico: ja us vaig comentar que un dels objectius era trobar l'Orochi, no? I doncs, què passa quan l'Orochi es trobat i eliminat del mapa? La meva lògica diu MANGA ACABAT . Doncs no, hi ha previst un quart volum. Cosa que em porta a preguntar-me; si l'Orochi apareix cada tres-cents anys i, evidentment, no hi haurà salt temporal ja que hi ha un parell de detalls encara per solucionar... on queda la trama? No n'hi ha! S'han tret del damunt la peça clau del desenvolupament de la història! El parell de detalls q...

Bon dia, maques i macos! Seguint en la meva línia de fer el que em doni la santíssima gana en aquest bloc, avui he pensat que no estaria de més recrear-me en el fantàstic món de les ressenyes que tant a la perfecció domino (?¿) . I què us he preparat per aquesta segona invasió de mala qualitat en el món dels articles d'opinió? Doncs, per variar una mica amb la tònica de la meva vida, us vull presentar un manga sobre... txàntxàn... CUINA! Demoníaca, o això diu el títol. Estic parlant de " Hell's Kitchen ". Comencem. Tot comença quan en Dogma , un Comte Infernal més que entusiasta de la cuina, se n'adona que ja està cansat de sabors insípids, cuiners mediocres i ànimes de nivell zero. Així que pren la iniciativa i decideix formar el millor dels cuiners; EL cuiner, concretament... per a poder menjar-se'l després! És la única cosa que en Dogma ànsia d'aquesta vida: l'ànima perfecta del cuiner prefecte. I en Satoru s'ha convertit en la seva v...

Bé, Tubercletes i Tuberclets, com que s'apropa Setmana Santa i tindré el temps just per a dormir i menjar... he pensat en donar-vos a conèixer un manga que fa poc que segueixo i em té amb l'ai al cor constantment; és un no parar, no me'l puc treure del cap! I, a sobre, avui em llegeixo l'últim capítol que ha sortit... i PAM! M'ha deixat de pasta de moniato... TT_TT i una mica compungida, perquè enganyar-nos. En fi. Començo. La trama de - 曇天に笑う - Donten ni Warau (que, segons Google, es podria traduir com a "Riure en dies ennuvolats") gira al voltant dels tres germans Kumo ( 雲 - núvol) i la misteriosa aparició de l'Orochi ( http://en.wikipedia.org/wiki/Yamata_no_Orochi ), una serpota dolenta i de difícil localització. Aquesta serp tan monstruosament gran, tendeix a posseir el cos d'un humà (como no) per a créixer i  acumular el poder suficient com per a poder mantenir el seu cos original de manera independent i dedicar-se a allò que...