Nalataia, Mare Tubercle

Uoooooooooooola!¡ Esteu suuuuuuuuuuuuuuuper?¿!¡ Si!¡ Bé, jo també XD . En fi... com que ja he acabat amb One Piece, i em fa molta pena deixar els meus estimats pirates i, en general, qualsevol que visqui en un anime... he pensat en passar l'estiu acompanyada... quants més, millor jejejeje. I per a que tingueu una idea més clara de qui estarà aquí amb mi... avui FOTORACÓ DE LA IMATGE!¡ Yujuuuuuuuuuuuuuu!¡... per cert, ja us dic ara que, tots de cop no... no vull baralles XD . I si: si el meu bloc ja sol ser rar, difícil d'entendre, misteriós, sonat, poc real, anormal... en definitiva, MOLT JO ... aquest estiu ho serà més. Així que no patiu, que no us heu confós de lloc ^^ jajajajajajaja... aquest segueix sent el vostre racó: el racó dels Tubercles!¡ Comencem... - En primer lloc, us vull presentar un noi que, somrigui o no, fa que se'ns desfaci el cor... una sola mirada, i l'univers es veu reduït a la seva persona. Senyoretes... amb totes vosaltres: Kurosagi Ichigo!¡

- ... naaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ - Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ - em desperto de cop, amb un salt. L'Ace també s'ha despertat i fa cara d'adormit... - Uaah!¡ Què passa?¿ Per què crides?¿... Però si encara és aviat, uaah uaah uaah... - em diu des de sota les mantes. - JO?¿ Però es que no tens orelles al cap o què?¿ Que no has sentit un cri...?¿ - Ha esta el pallús del capità - diu en Zoro assegut al terra. - Ah... ja, en Luffy... LUFFYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY!¡ - m'aixeco. En Zoro intenta aturar-me. Em diu que encara no estic del tot recuperada, que haig de descansar. No li faig ni cas... encara que, amb la cara de desesperat que fa... em fa una mica de pena i tot ^^U però haig de "parlar" amb el meu estimat capità. Entro a la cuina i hi trobo en Sanji, en Franky i la Robin. - Oh. Ja t'has despertat?¿ - pregunta la Robin asseguda des de la barra de la cuina, sota l'atenta mirada d'en Sanji. - Si... per desgràc

Mireu que he trobat, per casualitat, mirant vídeos de l'Ukitake... jejeje. Per cert, que tots els que hem vist la peli en qüestió, pensem que sí, que la cosa hagués estat molt més ràpida així... i molt més simple XD. Doncs apa, aquí teniu el vídeo que, tot i estar en anglès... no crec que facin falta traduccions ^^. Apa... vagi bé. I ja sabeu que... SOU TOS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwww Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!! No ets dèbil capità!¡... Són els altres, que són uns cabrons, uns GRANS CABRONS!¡

Ho intento, de debò que intento pensar en temes seriosos, que puguin interessar, que no siguin només burrades que em passen a mi pel cap, entrades sense sentit que no tenen ni cap ni peus, relats estúpids i inútils que no fan mal... però tampoc bé a ningú. Ho intento però no puc. Parlar sobre la realitat, la que tots tenim al davant, la realitat que podem veure amb els nostres ulls, aquella que sentim en la nostra pell... em sembla buit, absurd, fútil. Tothom en parla, tothom opina... i això em talla el rotllo. No vull ser una més de l'hort. Sóc un Tubercle. M'estic sota terra i només surto quan és indispensable, quan fa falta... si em necessiten. Si em necessito. Opinar del que opinen els altres, filosofar amb els mateixos arguments però diferents paraules, intentar veure el món a la meva manera per acabar, sempre, veient el món igual que els altres. Ho sento, no puc. Infantil?¿ Fantasiós?¿ Si. M'agrada veure el món a través d'una cortina de fantasia, de barrejar la me

Bé, ja podeu veure que ha afegit algunes coses noves al bloc, no?¿ No?¿ Doncs esteu una mica cegatos... XD . En fi, el cas es que, després de molt mirar i remirar, no he trobat redisposició miilor dels elements del bloc que la que ja tenia... en otras palabras: L ES ALTRES NO M'HAN AGRADAT NI GENS NI MICA!¡ Ho sento per vosaltres, TOT a l'esquerra... Primer de tot, la frase del moment : ejem, ejem... ha estat un moment d'inspiració divina; estava veient Yu Yu i en Hiei ha deixat anar aquesta perla, vés quina cosa XD ... l'aniré canviant, a poc a poc, com sempre. Segon, el vídeo de One Piece: aquest no canviarà, vull dir, serà membre permanent de la família (si es que les coses a YouTube no es posen lletges... de moment, al Canadà i EUA no el poden veure per temes de copyright i osties varies) ... el funeral del Merry-Go va ser tot un aconteixement, un comiat molt, molt... un gran comiat, així que ens farà companyia ^^ (per cert, que hi ha una cosa que no acabo de veu

En fi, petitetes i petitets meus... la mama ha fet reformes i, per variar, els fills no han tingut ni veu ni vot... Si, jo també sóc de tòpics. A vegades és curiós com, per "culpa" dels pares, la vida dels fills pren rumbs tan estranys: tot i que volem el millor per als nostres, molts cops sense saber-ho o, sense ni tan sols voler-ho, els fem fer tal gir en la seva rutina, que les seves vides no encaixen la rotació amb l'elasticitat que creiem. Giren i giren i giren, però mai acaben d'estabilitzar-se... estan damunt d'una immensa baldufa i els pares, que se suposa que estem allà per agafar-los les mans si cauen, girem en la nostra pròpia òrbita i els perdem de vista. Massa donar voltes no és bo... i menys per l'equilibri: quan el perdem, costa molt tornar a recuperar-lo i, com que mai a ningú li retorna del tot, no tenim cap punt de referència, no hi ha ningú de qui poguem dir " Ei, tu has recuperat l'equilibri. Del tot. Deixa'm prendre el teu exe

- Ja sabia jo que deixar a en Luffy vigilant no era bona idea - murmura en Sanji quan veu en Luffy adormit damunt la taula de la cuina, amb mig pollastre a una mà i un meló a l'altra. Sospira i comença a recollir la cuina, no sense abans deixar-li anar una bona patada a en Luffy a la panxa... "A veure si així li baixa el menjar més ràpid" pensa... però en Luffy ni es mou. Fora, els altres esperen... - Aaaaaaaaaaaaa!¡ Encara no desperten?¿!¡ Yohohoho - diu en Brook, passejant-se amunt i avall... de cop, la Nami s'apropa a ell... CLONC!¡ - Calla ja!¡ Com vols que despertin?¿ No veus que una mica més i no ho expliquen!¡ Seràs burro... a més, amb tu per aquí donant voltes, qui voldria despertar?¿ - O_O flipa colega... Tothom se la mira, fins i tot en Sanji i en Chopper... que estaven dins. - Va, va... Nami, tampoc n'hi ha per tant, jajajaja... No patiu, que si el Capità Usopp es aquí despertaran segur, jajajaja... - Doncs encara sort que el rescat no va dependr

Edwaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaard!¡ >w< kyaaaaaaai!¡ Aquest noi és, és, és... el puto amo!¡ Encara no entenc com l'Al no li ha fet un monument... o la Winry!¡ O tothom!¡ Aiiiiiiiiiiiiiii!¡ Jo també abandonava l'alquimia pel meu germà (vale, en el meu cas, germana... però era d'imaginar!¡ ara només em faltarai que es canvies de sexe!¡ al igual!¡ con la poca esima que le tiene a los hombres XD jejejeje)... ara, essent com solen ser els mangas, m'ha faltat alguna cosa, no sé, un seniment si en voleu dir així... però, tenint en compte la manera de ser de l'Edward... una declaració com que la que vam llegire... era d'esperar ^^U. Qualsevol que s'hagués esperat alguna cosa més emotiva, més romàntica, més... no sé, MÉS es que no coneix de res a l'Edward Elric!¡ Mwahahahahahahaha... jo ja m'ho esperava... i no, el "sentiment" que dic que falta no té tant a veure amb la declaració com en COM ha acabat... vull dir, no sé, m'ha